skip to Main Content

“‘Quimera’ és un cant al desamor”

Pere Joan Martorell (Lloseta, 1972) serà a Món de Llibres dia 13 de gener a les 12 per a presentar, amb Cati Moyà, el seu darrer poemari, Quimera, que aborda el tema del desamor.

Com definiríeu aquest llibre?
Jo definiria “Quimera” com un cant al desamor. Crec que pot funcionar molt bé com a titular. I el subtítol és que tracta el procés de dol que ens veim abocats a fer quan hi ha una separació, una ruptura, una pèrdua de la parella. I del binomi amor-desamor, dins la meva obra ja tenc “Llibre d’Eros”, que glossa l’amor i l’enamorament; ara hi he afegit “Quimera”, que parla de la segona part del binomi.

Trobau que s’ha tractat poc, en poesia, el tema del desamor?
Si feim una revisió història, veurem que durant el Romanticisme el desamor era una força creativa important, com a motor per a posar en marxa la pulsió creativa, li donava una certa rellevància. Però la sensació que tenc és que aquests darrers 15-20 anys ha guanyat preponderància el tema de l’amor. Però també és vera que, a nivell musical, en un altre gènere artístic, hi ha moltes composicions que l’aborden. És a dir que pens que tot depèn un poc de la disciplina artística i de l’època. Encara que per a mi, les parts del binomi “amor-desamor” són inseparables.

Heu dit que el llibre és un “procés d’expiació”. La creació, doncs, és una eina d’autoconeixement? Què significa, per a vós, escriure poesia?
Precisament per jo és una forma de coneixement i és un procés vital que m’ajuda a entendre i a donar sentit a moltes coses del món i la bolla. He posat aforismes d’autors presocràtics per mostrar que fa segles que es varen posar les bases i que reflexionaven entorn dels grans interrogants: Qui som? D’on venim? Què ens espera? Tot això que durant tants de segles hem anat escrivint i reescrivint m’interessa. La poesia és una mena de filosofia personal, a banda de ser una part indivisible de mi.

Quines altres influències heu tengut, a part de les dels autors presocràtics?
Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre, perquè pens que tot allò que llegim ens influeix. No només les coses que ens agraden, sinó també les que no ens agraden. Perquè si ens agrada tendim a intentar introduir-ne alguns elements en la pròpia obra i, si no, procuram allunyar-nos-en. I clar, hi ha hagut èpoques en què he llegit un llibre o dos cada dia; per tant, el nombre d’autors seria llarguíssim. Però et puc citar alguns noms de poetes d’aquí amics i admirats: Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando, Antonina Canyelles, etc., són referents importants.

Teniu cap altre llibre en camí?
Sí, a mi m’agrada agafar-me temporades de feina molt intensa i després deixar reposar els llibres, uns mesos o uns anys i, després, hi ha un procés important de revisió i reescriptura. Ara mateix dins el calaix hi ha una novel·la i un llibre de poesia i potser una antologia.

 

Back To Top
Search