Skip to content

Radiografia del Nutri-socre. Per què és important entendre les etiquetes?

Rosa Riera

Són molts els països industrialitzats que s’enfronten a l’epidèmia de sobrepès i obesitat. Això ha fet que els organismes públics hagin d’elaborar noves polítiques de salut pública i accions per tal de millorar els determinants relacionats amb un estil de vida saludable.
Sabem que un consum excessiu de greixos saturats, sucres refinats o sal passa factura a la nostra salut i hauríem de prioritzar productes frescos. La realitat, però és que també tenen cabuda certs aliments envasats haurien de ser com més saludables millor. Sovint quan anem a comprar, ens trobem davant jeroglífics indesxifrables que són les etiquetes. En els productes alimentaris hi sol aparèixer en gran i a la part frontal frases tipus “fuente de vitaminas y minerales” a un cacau soluble, però si sabéssim interpretar la informació què surt al darrere (els ingredients i la composició) podem veure que en té més ben pocs de vitamines i minerals.
A causa d’aquesta dificultat d’interpretar les etiquetes, l’any 2018, va sorgir la iniciativa de traduir tota la informació nutricional de les etiquetes en un únic gràfic frontal visible a simple vista i de fàcil comprensió què és el Nutri-score i així facilitar la tasca d’identificar productes ultraprocessats a l’usuari.
És un sistema desenvolupat l’any 2005 per investigadors d’Oxford i validat per la FSA i l’OMS. Classifica els aliments en 5 classes segons la qualitat nutricional organitzades en lletres (A a E) i colors cromàtics del verd al groc i vermell, recordant a un semàfor. Així doncs la millor classificació seria A i verd i la pitjor E i vermell. Aquest sistema valora els aspectes positius (contingut en fruita, verdura, fibres i proteïnes) com els negatius (calories, grasses, sucres i sal) per 100g o mL de producte. El principal objectiu d’aquest sistema és comparar productes de la mateixa categoria per tal que l’elecció sigui la més saludable (iogurts amb iogurts). Cal dir que no tots els productes processats envasats porten aquest gràfic (productes frescos no processats, cafè o infusions, begudes alcohòliques o aliments en envasos petits com xocolatines o llepolies).
El Nutri-score és possible que porti a confussió d’alguns productes, ja que a l’oli d’oliva li correspondria una baixa puntuació per l’elevat contingut en greixos (i tots sabem que un bon oli verge extra té molts beneficis) a més també dóna una puntuació igual a productes que no tenen res a veure.
La indústria es pot trobar amb unes galetes amb puntuació baixa, per millorar-la només haurien d’afegir fibra perquè només amb un 4-5% ja tindrien millor composició tot i ser igual de poc saludables. En aquest sentit fan els ulls grossos, ja que la indústria té més interessos que la salut pública, per això les “llums vermelles” escassegen.
Són molts els matisos que s’han de tenir en compte i millorar d’aquest sistema. A més, és importantíssim saber llegir etiquetes i tenir criteri, ja que és possible que unes conserves de peix, pel fet de dur sal duguin una lletra D i unes galetes tinguin la mateixa classificació.
Aquesta eina no és l’única mesura política que s’hauria de prendre per reduir els hàbits no saludables. S’ha de seguir incentivant el consum de frescos, fruites i verdures. Des de l’Organització de Consumidors i Usuaris, es proposen aspectes que poden millorar-se d’aquest sistema suposadament intuïtiu com valorar negativament determinats additius o el grau de processament.
Resumint, a l’hora de fer la compra hem d’intentar tirar aliments naturals mínimament processats, plats casolans abans què conserves i destacar la importància de saber llegir les etiquetes i tenir criteri per diferenciar el bo del dolent sense mirar només uns gràfics.

Back To Top
Search