skip to Main Content
Radiografia Del Primer Franquisme A Mallorca

Radiografia del primer franquisme a Mallorca

El llibre de Manel Santana El primer franquisme a Mallorca (1939-1959) aborda, de manera sintètica però molt ben documentada, elements com la censura, la sociabilitat a la dècada dels quaranta i els inicis d’un cert aperturisme a la dècada dels cinquanta. Organitzacions com la Falange veren com en pocs anys els seus afiliats queien en picat, mentre que la Secció Femenina va desplegar-se en les Escoles de Llar i Escuelas de Formación, que oferien una “educació femenina” sota diverses modalitats, a més de desplegar activitats beneficoassistencials i propagandístiques; així com la creació posterior de l’Obra Sindical de Educación y Descanso. Així mateix, testimonis de la Sección Femenina expliquen com el ball de bot es va poder revifar precisament mitjançant aquesta entitat, car quedaven molt poques persones que sapiguessin ballar. El treball del Dr. Santana parla també de l’esport com a eina socialitzadora del franquisme, que gaudí d’una especial rellevància.
A Manacor, fins a la mort de Franco, se seguiren organitzant acampades i viatges juvenils a la península a càrrec de la OJE, de manera que bona part dels nascuts a les darreries dels cinquanta o primeries dels seixanta pogueren gaudir d’estades a la península, quan gairebé cap família es podia permetre despeses per a viatges d’acampada. El que cal destacar d’aquesta obra de Santana és la claredat d’exposició i la voluntat didàctica. Inclou al final una breu secció de Documents, que il·lustren algunes de les idees principals desenvolupades, així com un quadre cronològic del període estudiat, comparant els esdeveniments de l’Estat espanyol amb el que va succeir a les Illes Balears.
L’autor defineix aquesta obra, publicada per l’editorial Documenta Balear com “un treball que analitza l’impacte de la dictadura franquista damunt el mon de la cultura i la societat, i m’agradaria destacar alguns factors: el primer, la folklorització de la cultura. La diversitat cultural d’Espanya, de les comunitats no castellanoparlants, s’entèn des d’una perspectiva folklòrica. És a dir,una visió nostàlgica, d’un passat bucòlic, harmònic, allunyat dels anys de la república. Aquesta pluralitat es fa des de la perspectiva folklórica: agrupacions i grups de ball de bot, etc., defensant aquella societat harmònica i equilibrada.. En segon lloc, També el concepte d’un estat totalitari, on totes les manifestacions culturals i socials estaven controlades i dirigides per les organitzacions del règim, la Falange, la Secció Femenina i Frente de Juventudes però que va ser inviable, i una vegada consolidat el franquisme, aquestes organitzacions deixen de tenir el pes que havien tingut després de la guerra civil, i el seu projecte es va aigualir, i al final queda com un residu, un reducte d’aquell projecte falangista. Això no vol dir que el règim no fos ni dictatorial ni tremendament conservador, i visceralment en contra en de la pluralitat i l’efervescència cultural”.
Les dues darreres dècades han vist la publicació de diversos estudis sobre el primer franquisme que analitzen en profunditat les seves manifestacions socioculturals i artístiques i no solament els aspectes polítics o la implantació de la dictadura en la geografia espanyola. La veritat és que algunes d’aquestes investigacions han esdevingut tesis doctorals de gran interès, com és el cas de Les pistes de ball durant el primer franquisme, de la Dra. Isabel Ferrer Senabre, que documenta l’existència d’aquests llocs d’esbarjo a l’Horta-Albufera de València i les pressions de la llavors estricta moral de l’església catòlica sobre els espais de lleure. Cal destacar també la publicació dels volums Music and Francoism (2013) i Dance, ideology and power in francoist Spain (1938-1968) de l’editorial Brepols; els quals tenen en comú l’anàlisi exhaustiu dels productes culturals de la dictadura a partir les arts performatives, una mirada que abraça creació i patrimoni, memòria i història, i la consideració del cos humà com a arxiu, que recorda danses i activitats físiques.
Un dels trets més interessants del llibre de Santana és que mostra aspectes fonamentals de la implantació del règim de manera “didàctica”, usant agents culturals de manera molt efectiva. Molt recomanable per aquells que no coneixen massa bé les estratègies de difusió de l’estat totalitari i per els que necessiten ordenar les idees al voltant del primer franquisme de manera sintètica. També esperona preguntes que cal fer, perquè l’existència d’aquestes organitzacions fou, sens dubte, una de les eines amb les quals el franquisme va poder estendre els seus tentacles de poder al llarg de més de quaranta anys.

Bàrbara Duran

Back To Top
×Close search
Search