skip to Main Content

“Reconeixem el dret dels palestins a defensar-se de l’ocupació il·legal i del genocidi”

Parlam amb Xesc Alemany, membre de la Plataforma Ciutadans per Palestina i portaveu del cicle Palestina Poble a Poble, de l’acte amb Fayez Badawi del pròxim 9 de gener a Manacor (Can Lliro).

Què és Ciutadans per Palestina i en què consisteix el cicle Palestina Poble a Poble que heu organitzat?
Ciutadans per Palestina és la primera plataforma que va néixer aquí després del 7 d’octubre, que és quan es va començar a intensificar el genocidi. Vam publicar un comunicat, que bàsicament era un comunicat antiimperialista i contra un genocidi que no ve d’ara, sinó que s’arrossega des de fa més de setanta anys. En aquell moment, des de l’Assemblea Popular de Son Sardina, ens posàrem en contacte amb l’Assemblea Oberta de Vilafranca i amb altres plataformes com ara el Moviment Alcudienc, l’ateneu Can Bum de Pollença, Esquerra Oberta de Bunyola i Ciutadans per Palestina i a partir d’aquí va sortir aquest cicle que començà a Son Sardina, continuà a Pollença i que ara tendrà recorregut com a mínim fins a mitjan febrer. Cada assemblea s’encarrega d’organitzar la conferència al seu municipi, però estam coordinats per temes de difusió i d’establir una xarxa de suports. El cicle sorgeix en el marc de tot el moviment que s’ha generat a Mallorca per donar resposta al genocidi sionista cap al poble palestí. Vam veure que la solidaritat estava molt centrada en el centre de Palma, en un principi, i cercàvem qualque manera d’organitzar un poc la resposta a tota l’illa. D’aquí sortí la idea de posar en contacte les iniciatives que havien sorgit a diferents assemblees que havien donat suport al manifest de Ciutadans per Palestina per mirar de fer un poc de xarxa arreu de l’illa.

Teniu relació amb altres entitats de suport al poble palestí en l’àmbit nacional o internacional?
Aquesta és una iniciativa bastant local. Érem assemblees que no ens coneixíem gaire d’abans, i anem de baix cap a dalt. Per això és una iniciativa d’organització d’àmbit illenc, en què Ciutadans per Palestina actua a nivell de Mallorca i les altres assemblees ho fan més a nivell local. La idea era trencar aquest possible aïllament, sobretot pel que fa a les xarxes de solidaritat. Si la gent que es mobilitza a cada poble s’uneix, sempre tendrem més veu.

Qui és Fayez Badawi i què ens podrà explicar?
Ell ha estat ambaixador molts d’anys del Front Popular per l’Alliberament de Palestina a Europa, una organització que forma part de l’Organització per l’Alliberament de Palestina (coneguda per les seves sigles en castellà OLP) i que té un tarannà marxista i laic. A la resistència palestina hi ha moltes seccions diferents. Ell forma part, doncs, d’una d’aquestes organitzacions de la resistència palestina, que va començar a prendre força i a organitzar-se de manera més conscient sobretot a partir dels anys seixanta. La idea de l’acte, doncs, és que Fayez Badawi faci una intervenció amb un format de conferència i després obrir un torn obert de preguntes. Creim que és molt interessant que pugui venir algú a parlar-nos d’un conflicte del qual nosaltres normalment parlam, però del qual sovint coneixem poca cosa; no sabem com el viuen realment les persones que hi estan implicades. En relació amb l’acte de Manacor, que tendrà la seva rèplica l’endemà a Palma a s’Escorxador, volem dir que pretén oferir les claus de la resistència en el context de l’acció patida per part de l’estat israelià. Fayez Badawi ha viscut tota la vida fora del que és casa seva, Palestina, perquè es va haver d’exiliar; la seva família va patir repressió i l’assassinat del seu pare per part de soldats sionistes quan ell era molt petit. A mesura que anà creixent, prengué consciència que si el poble palestí no lluitava per si mateix, desapareixeria com a poble. Finalment ell va arribar a convertir-se en representant del Front Popular per l’Alliberament Palestí a Europa. Ara té ja una setantena d’anys i està retirat, però continua amb la lluita aportant la seva experiència a conferències i xerrades per donar a conèixer la lluita palestina més enllà del mantra del terrorisme que circula als mitjans.

De fet, ara que ja fa uns mesos de la seva intensificació, és un conflicte que els mitjans de comunicació sempre han tendit a simplificar amb estereotips. Què ens pot aportar el cicle que heu organitzat en aquest sentit?
Precisament aquesta és la idea del cicle, anar més enllà dels discursos simplistes i dels que més aviat tenen un to simplement humanitari, que és cert que és necessari, però a vegades descontextualitzat de la realitat. En veure que hi ha una gent que resisteix davant una ocupació, molts critiquen la violència, quan en realitat qualsevol via pacífica, democràtica o parlamentària ha estat esgotada i reprimida i sovint això no se sap. Un dels punts clau que defensam en el cicle és que reconeixem el dret dels palestins a defensar-se de l’ocupació il·legal i del genocidi, i a partir d’aquí, intentam mostrar a què es deu aquest moment actual de resistència, però també d’intensificació del genocidi. Això ho intentam fer a través de xerrades amb testimonis directes, com pugui ser Fayez Badawi i també amb amb altres activitats com cinefòrums, col·loquis, exposicions de fotografies, berenars populars i moltes iniciatives que tenen la intenció de crear consciència, solidaritat i organització davant l’imperialisme genocida que massacra al poble palestí. A Son Sardina, per exemple, es projectà el documental Tantura, que explica com la societat israeliana ha normalitzat que es puguin produir neteges ètniques i polítiques genocides i, alhora, continuar considerant-se com l’única democràcia de l’Orient Mitjà.

De fet, veim com els mitjans occidentals tendeixen a parlar de guerra o conflicte per explicar què passa actualment i s’evita parlar de genocidi.
Aquesta relació que té occident amb Hamas és el segon punt que consideram clau. En aquest sentit, el cicle neix per donar força a les reivindicacions que han aparegut a les manifestacions i actes de les diferents plataformes per exigir a les autoritats acadèmiques i polítiques que trenquin relacions amb Israel fins que l’estat israelià no accepti les directrius dels organismes internacionals. Al cap i a la fi, és igual si la volem catalogar de massacre, neteja ètnica o genocidi, les tres no s’exclouen i són les fases d’un mateix procés. No es tracta de cercar eufemismes, sinó de reconèixer què passa i deixar de parlar d’una guerra, com si fossin dos estats amb els seus exèrcits formats, preparats i subvencionats. A més, és fàcil que s’acabi donant cabuda a discursos que estigmatitzen l’islam de terrorisme i, de fet, la causa del poble palestí contra el sionisme també ha de servir per revelar aquests discursos islamòfobs.

Per acabar, ens agradaria conèixer la vostra reflexió sobre el posicionament adoptat per l’ONU i la comunitat internacional en relació amb aquesta situació.
Han sortit moltes iniciatives i fins i tot entitats, com ara la UNRWA, que es va fer per recollir i coordinar l’ajuda humanitària per la causa palestina. Aquests doblers i ajudes són necessaris, però pensam també que és hipòcrita que les Nacions Unides, mentre sosté la UNRWA, una agència que per altra banda haurien de tenir tots els països, haurien de trencar relacions amb Israel i reconèixer el dret internacional dels palestins a viure a ca seva. Criticam les polítiques imperialistes d’occident i els interessos comercials i econòmics de la seva màxima potència, els Estats Units, en aquest cas a través de l’OTAN. En aquest sentit, no deixam de veure l’ONU com una espècie de màscara humanitària del que és l’organització militar de l’imperialisme, que és l’OTAN. Per això nosaltres, amb la recollida de doblers, que de moment ha anat molt bé, volem, per una banda, treballar amb organitzacions humanitàries que ens puguin dir quines són les necessitats específiques i reals en cada moment per aplicar l’ajuda a coses més concretes. Per l’altra banda, també destinam aquesta ajuda a l’altra gran pota de la solidaritat, que és la mobilització, perquè la causa, així com vagi perdent interès als mitjans, no deixi de tenir força i suport als carrers.

 

 

Back To Top
Search