Skip to content

Sa Graduada des de l’interior

Un total de quatre mestres ens expliquen la seva experiència al si de l’escola d’infantil. Destaquen la familiaritat del centre i la capacitat d’adaptació tant del claustre com de l’alumnat.

“Sé que ho passàvem molt bé”

Catalina Miquel té 91 anys acabats de fer i va passar gran part de la seva vida dins les aules. Primer com a alumna i després com a mestra d’educació infantil o pàrvuls, que és com es deia en aquella època.

Explica que la primera vegada que va trepitjar una classe i es va asseure en un pupitre tenia 4 o 5 anys i ho va fer “amb les monges de l’escola de La Sagrada Família, al carrer del Pou Fondo”. Just després va anar a La Puresa, on es va preparar acadèmicament fins als 17 anys.

Precisament va ser durant aquell temps que el seu destí com a mestra es començava a dibuixar i la persona clau en aquesta història va ser “la mare Català”. Catalina Miquel recorda que la monja va anar a xerrar amb son pare, Joan Miquel Miquel, “i entre ells dos varen decidir que continués estudiant”. Ara bé, tot fent broma, assegura que ella no feia comptes continuar la seva etapa com a estudiant i que per poder fer Magisteri se’n va haver d’anar a viure amb uns oncles que tenia a la capital, a Palma.

Va acabar els estudis l’any 1951. A partir d’aquest moment va començar a rodar per diferents escoles; primer de Mallorca, després de Catalunya i va acabar, de nou, a Mallorca. Destaca que només va interrompre la seva tasca docent durant uns anys per traslladar-se a Barcelona per “fer oposicions de pàrvuls, perquè aquí no n’hi havia”, comenta.

Records de Sa Graduada

Catalina Miquel és part de la història viva de Sa Graduada. De fet, va passar els darrers 15 anys de feina en aquesta escola. D’això ja en fa molts d’anys, però encara en conserva molts bons records: “Sé que ens ho passàvem molt bé, vaig passar molt de gust de ser mestra”.

A part d’ensenyar i jugar amb els infants, també l’hi agradava inculcar respecte i els valors necessaris perquè de grans fossin bona gent. Posar les bases del futur del seu alumnat. A més a més, destaca que durant aquesta dècada i mitja també va ser directora durant 10 anys.

Una etapa a la qual va ser molt feliç i que va finalitzar amb “una bona festa”. Es va jubilar després de 40 anys de feina, quan ella en tenia 60. Durant la celebració de comiat, diu, que va “plorar molt”. I és que creia que una vegada retirada trobaria a faltar la feina i Sa Graduada, però, assegura, que finalment “no la vaig enyorar tant com em pensava”.

Una visita

Just aquesta setmana, Catalina Miquel acompanyada de la seva filla, Margalida Cladera, ha tornat a entrar a l’escola que va ser casa seva des del 1976 fins al 1991. Una experiència de la qual “ha passat molt de gust”, segons detalla. I és que els 15 anys que va exercir com a mestra de pàrvuls a Sa Graduada varen ser “molt especials per a ell, pensa que era una escola petita i que quan va començar només eren tres mestres”, puntualitza Margalida Cladera.

A més a més, és la seva filla qui explica que per sa mare, aquesta escola també guarda un bon record familiar. Curiosament, la seva filla, que tabmé és mestra, va formar part del claustre al llarg de 10 anys entre el 2002 i el 2012.

“Crec que he tengut molta sort”

“Crec que he tengut molta sort, he passat molt de gust de fer la meva feina i fer-la a Sa Graduada ha estat fantàstic”. Aquestes paraules són de Mariana Sureda, que va ser mestra en aquesta escola durant 30 anys i que en fa un i mig que està retirada. Una època que l’hi va aportar “molt com a mestra, com a tutora, com a directora i com a secretària”. I ara, davant el 90è aniversari del centre afirma que “haver format part de tots aquests anys ha estat motivador”.

Destaca que “tot ha canviat molt”. Quan ella va començar, a la dècada dels 90, només hi havia quatre aules que corresponien a dos grups de 4 anys i a dos de 5. No va ser fins al 1993 que “vàrem aconseguir” dues unitats més pels infants de 3 anys. També han evolucionat les metodologies, ara bé, “als mestres d’educació infantil sempre ens ha agradat estar al dia de les innovacions i l’any 92 ja vàrem començar amb les tecnologies”. De fet, un dels moments que més recorda és que quan varen “obtenir la primera fotocopiadora va ser una festa”.

El que sí que es manté és la filosofia. Els equips directius sempre han “tengut molt present quina escola és i quan es va fer”. És per això, diu, que tots els que han passat per la direcció s’han esforçat a transmetre la seva història.

“L’escola feia festa i era un dia molt especial”

Marga Alcover fa 13 anys que fa feina a Sa Graduada com a mestra de suport. Els primers mesos feia feina al passadís, el que implicava que els infants es despistassin fàcilment i va demanar si hi havia un altre espai. Al claustre, “hi havia qualque mestra que em deia que a la caseta i alguns reien”, explica. Ella no ho entenia, fins que va demanar on era i va descobrir “que era la caseta on aparcaven les bicicletes”. I vet aquí que la idea li va agradar i ara l’han condicionada: “Actualment, se la coneix com el xalet”, però “el més graciós, és que un nin em va dir que tenia aquella classe petita perquè jo també soc petita”, afirma.
En el seu dia a dia, Alcover cerca “transmetre calma, tranquil·litat i que són capaços d’aprendre”. I és que ella, com a mestra d’audició i llenguatge, fa una investigació per saber què els hi agrada als seus alumnes per tal de poder-los donar “estratègies perquè es puguin comunicar”.

Diu sentir-se “privilegiada” d’estar amb els alumnes d’infantil. Ara bé, la pandèmia va implicar que les escoles quedessin tancades, el que dificulta aquesta etapa. Ara bé, comenta, que “va ser un aprenentatge molt dur de com arribar a les famílies i als alumnes a través de les pantalles”.

Pel que fa a la celebració del 90è aniversari, recorda que va ser “molt emotiva des del principi”. “El resultat va ser massa”, afirma. “La nostra escola feia festa i era un dia molt especial”, conclou.

Sa Graduada “és molt estimada”

“La meva etapa a Sa Graduada és molt llarga i amb tant de temps he estat testimoni de molts de canvis”, explica Cati Galmés, que al setembre farà 25 anys que treballa en aquesta escola. Igual que per la seva companya, la pandèmia, ha estat la part més complicada que els hi ha tocat viure en l’àmbit laboral, però, comenta, “ho hem anat superant”.

Ara bé, les coses positives tenen més pes i Galmés posa en relleu que el que més l’hi agrada és que “és una escola petita i molt acollidora amb només sis classes d’infantil”. Un fet que l’hi ha permès col·leccionar anècdotes, d’entre les quals en recorda una amb especial: “El primer any que vaig anar a fer feina a Sa Graduada va coincidir que acabaven la reforma i vàrem estar tres o quatre mesos als sementals i em va tocar fer l’adaptació amb els alumnes de 3 anys, que els hi costava. Un dia cercàvem un al·lot i va ser davall la taula braser que hi havia dins l’aula i a partir de llavors sabíem que seria allà si no el vèiem; és un fet curiós que ens agrada recordar de tant en tant”.

Després d’un quart de segle a l’escola, Cati Galmés pot afirmar que el que més li agrada amb els infants és “despertar la curiositat per descobrir el món que els envolta i l’afany de superar-se”, també confiança i seguretat. L’objectiu és treballar “totes les bases de l’aprenentatge perquè aprenguin tots sols”.

I ara que Sa Graduada està d’aniversari recorda que “és molt estimada i lligada a la història del poble”.

Back To Top
Search