Amb una senzilla fotografia podeu contribuir a la configuració d’un atles que determinarà la presència de les dues espècies amenaçades
Aina Aguiló /Marta Salom / Samuel Pinya
Les Illes Balears es localitzen en el mediterrani occidental, amb un territori que abarca 4800 km2. La ubicació de l’arxipèlag i les condicions climàtiques que presenta són dos factors importants que determinen les espècies localitzades a les illes. A les nostres illes habiten una gran quantitat d’espècies endèmiques gràcies al seu caràcter insular, ja que des del final del Messinià no han estat connectades amb el continent. A partir dels primers assentaments humans, els quals daten del tercer mil·lenni abans de la nostra era, s’ha produït la desaparició d’espècies autòctones i la introducció d’espècies noves. La fauna herpetològica nativa de Mallorca es redueix sols a dues espècies que van sobreviure a l’arribada del home: Alytes muletensis i Podarcis lilfordi, encara que la seva distribució es va veure reduïda dràsticament amb l’arribada del home.
A les Illes Balears podem trobar dues espècies de tortugues terrestres que pertanyen al gènere Testudo, les quals no forma part de la fauna originària de les illes, de fet, ambdues espècies varen ser introduïdes per l’home en temps històrics. Les restes més antigues trobades al nostre territori són unes de localitzats al jaciment arqueològic de s’Illot (Manacor), que daten de l’època talaiòtica. Les dues espècies de tortugues de terra que podem trobar a les illes són: la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i la tortuga mora (Testudo graeca). Tot i ser espècies introduïdes formen part del Catàleg d’Espècies Amenaçades de les Illes Balears perquè la seva introducció ha estat nul·la o moderada sobre les altres espècies de les illes. Aquest catàleg considera en estat vulnerable a la tortuga mora i la tortuga mediterrània la classifica com una espècie en règim de protecció especial.
Les principals diferències entre aquestes dues tortugues són morfològiques. La tortuga mediterrània presenta una closca de color groc amb taques negres irregulars, ben definides i molt variables entre els exemplars. A la part ventral (imatge de la dreta), anomenada plastró, presenta dues bandes negres longitudinals contínues, mentre que a T. graeca podem observar-hi taques fosques irregulars. A més, la tortuga mora presenta una closca de color crema, marró o gris fosc amb taques fosques irregulars, poc definides i molt variables entre exemplars. Les altres característiques que ens permetrà diferenciar entre les espècies són la presència d’esperons rere cada cuixa a la tortuga mora, l’estaca doble a l’extrem de la cua a la tortuga mediterrània i la divisió de la placa supracaudal (placa que és troba just damunt de la cua) en el cas de la tortuga mediterrània.
Ambdues espècies són ectotèrmiques, això vol dir que regulen la seva temperatura corporal a partir de la temperatura ambiental. La temperatura corporal influeix en els processos fisiològics, ecològics i comportamentals, per tant, en els processos de locomoció, les funcions immunològiques i les taxes d’alimentació i creixement. Per aquest motiu, aquestes espècies presenten mecanismes reguladors de temperatura com el canvi de postures, el desplaçament entre diversos microhàbitats i la regulació dels seus períodes d’activitat.
La tortuga mora habita en llocs amb una vegetació oberta i amb una forta insolació on predominen matorrals i arbusts petits. La tortuga mediterrània també habita en zones boscoses obertes i sobretot a garrigues obertes, camps de conreus i dunes amb vegetació. Les dues espècies requereixen zones obertes per poder assolellar-se en els mesos més càlids, per realitzar les postes i per obtenir part del seu aliment. És important recalcar que els hàbitats d’aquestes espècies en les àrees mediterrànies s’han vist reduïts, entre altres factors a causa de les intensificades pràctiques agrícoles i l’augment dels incendis forestals en els boscos, pastures i garrigues, per tant, per mor de causes antròpiques. Les dues espècies presenten principalment una alimentació herbívora, encara que també poden alimentar-se de restes de petits animals com a suplement, és a dir, desenvolupen hàbits omnívors.
La Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha confiat al grup d’Ecologia Interdisciplinària de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i a la Asociación herpetológica Española (AHE) la realització d’un atles de distribució de les dues espècies de tortugues de terra presents a Mallorca. Mitjançant aquest estudi es podran obtenir les àrees de distribucions actuals de la tortuga mediterrània i de la tortuga mora a Mallorca. A més, es podrà comprovar l’aparició de noves poblacions o la desaparició de poblacions conegudes gràcies a la comparació amb un atles realitzat fa 30 anys.
A les Illes Balears, la tortuga mediterrània es localitza tant a Mallorca com a Menorca, en canvi, la tortuga mora es troba a Eivissa i majoritàriament a Mallorca. A Mallorca, T. hermanni presenta una distribució àmplia, amb dos nuclis principals situats a la marina de Llucmajor i a la conca del Torrent de Na Borges i als voltants. A més, existeixen nuclis aïllats per bona part de l’illa. T. graeca presenta una distribució més restringida, en l’actualitat sols es coneixen alguns nuclis aïllats en els termes municipals de Calvià i Andratx.
Per dur a terme aquest estudi s’estan realitzant sortides de camp des del passat mes de setembre i, també, s’està recollint informació bibliogràfica. La ciència ciutadana, també, és un punt clau per desenvolupar aquest projecte. La ciència ciutadana consisteix a involucrar al públic general en activitats científiques i fonamenta la contribució activa dels ciutadans en la investigació a través del seu esforç intel·lectual, el coneixement general o els seus recursos. Per tant, com podríeu col·laborar amb aquest projecte? Si veis una tortuga feis una fotografia de les dues part de la closca, i envieu-nos-les juntament amb la seva ubicació. Ens podeu fer arribar aquesta informació bé sigui a la nostra pàgina de facebook (Interdisciplinary Ecology Group – UIB), per correu electrònic a biobal.uib@fueib.org o bé per whatsapp o telegram al 647364542.
