Skip to content

Sabies que les fruites tenen la capacitat de respirar?

El racó nutricional. Rosa Riera

Durant el procés de maduració dels fruits es donen canvis de color, intercanvi de gasos amb l’exterior, modificacions de textura i modificacions de la composició nutricional. A més cal dir què existeixen certs fruits, que un cop recollits encara poden continuar madurant a causa del fet que s’augmenta la producció d’etilè (una hormona vegetal formada amb l’oxigen que accelera la maduració dels fruits) i, per tant, també se n’allibera. Aquests fruits són denominats climatèrics i podem trobar melicotó, poma, pera, kiwi, plàtan, tomàtiga, xirimoia, caqui o alvocat.
En aquest tipus de fruits podem distingir tres processos: una part de desenvolupament on no és comestible, una part de maduresa comercial (és el cas de fruits que es recullen verds i quan arriba al consumidor estan a punt per menjar) i una part de sobre maduresa què ha passat el punt òptim on té millors qualitats organolèptiques i poden començar a descompondre’s entrant en jocs alguns bacteris i fongs.
Per contra, existeixen fruits no climatèrics com pinya, magrana, albergínia, cireres, fraula, raïm o cítrics. És necessari que es recol·lectin al punt de maduresa pel seu consum perquè no evolucionen i, un pic fora de la planta mare, tendran pocs canvis organolèpticament.
Ara bé, com podem traduir tot això a la realitat del dia a les nostres llars doncs bé, pel que fa a la maduració de les fruites si per exemple desitjam que uns plàtans no madurin gaire aviat, hauríem de tapar el capoll amb un plàstic per tal que no transpiri tant. Per altra banda, si tenim un mango que verd i volem que maduri, el podem posar al costat d’altres fruits climatèrics com els plàtans més madurs i gràcies al mateix material de les bosses i la fruita podríem aconseguir que madurin ràpidament.
Seria convenient separar (si es pot) les fruites climatèriques de les no climatèriques. Aquelles fruites més madures les haurem de separar perquè provocaran la maduració d’altres.
Un altre factor determinant en el procés de maduració dels vegetals és la temperatura. A temperatures de refrigeració s’obté maximitzar la longevitat. Però en alguns casos, com els plàtans són susceptibles a presentar danys per fred si es conserven a temperatures de refrigeració. A tots ens ha passat què hem posat plàtans i tornen negres molt ràpid, els hauríem de conservar a la seva temperatura òptima de 15 °C.
Una cosa similar passaria amb les fraules, però de la banda contrària. És recomanable conservar-les a temperatures de refrigeració, però a temperatura ambient perd les seves propietats.
I què fem a casa si tenim fruites què han madurat massa ràpid o bé tenim molt excedent i no volem què es facin mal bé? Doncs es poden fer conserves com confitures, sucs o batuts, afegir-les a algunes coques com una coca de iogurt amb albercocs o un banana bread. Però el més important, és no comprar grans quantitats i intentar què siguin de temporada i proximitat. D’aquesta manera sempre les tendrem en les millors qualitats.

Back To Top
Search