Salvador Miralles: “Em definesc com un artesà de la cultura però per damunt de tot, som actor.”

Salvador Miralles (Manacor, 1985) és llicenciat en Art Dràmatic per l’Institut del Teatre. Fa uns anys va deixar una feina estable per dedicar-se a la seva passió. Ara és actor i professor de teatre. Parlam amb ell sobre la seva feina.

Com comença la teva afició pel teatre?
Comença com gairebé tot manacorí, amb la Mostra. Vaig començar a fer teatre amb tres anys, a Sa Graduada. Un cop acabats els estudis, vaig fer un parell d’obres fora de Mostra fins que vaig començar a dedicar-m’hi, gràcies a l’empenta d’en Tomeu Amengual, quan em va proposar de fer Iglú. Fins que ell no m’hi va animar, jo no m’havia plantejat viure del teatre.., Llavors tenia 19 anys, estabilitat laboral i quan ho vaig comentar amb la meva família, ells em varen animar.

Quines experiències professionals destacaries?
He passat molt de gust amb cada muntatge que he fet… Per ventura destacaria La Història Robada perquè em va ajudar a entendre què Manacor és com és degut a la seva història durant la guerra civil i la repressió durant la postguerra. També vaig passar molt de gust amb Flames a la fosca, que em va servir per conèixer la tasca de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

També formes part d’una companyia a Barcelona, no?
Sí, La Pulpe Teatre. Som un grup que ens vàrem conèixer a l’Institut del Teatre i de llavors hem fet feina plegats. De fet enguany hem entrat al Cicló, una etapa de tres anys de residència al teatre Tantarantana i enguany estrenarem Negrata de merda, el premi Ciutat de Manacor 2018.

Has fet televisió, has dirigit, has fet il·luminació, has donat classes… Què t’agrada més?
Tot m’omple de qualque manera. Em definesc com un artesà de la cultura però per damunt de tot som actor.

Quins projectes tens entre mans?
Des del 2017 estam amb l’obra de Bombers, un espectacle que m’omple molt i que crec que toca un tema molt necessari. De la mateixa manera que ho és Madame Marie, amb la qual estam també rodant. Sortiré també enguany a la tercera temporada de Treufoc però no puc desvetllar quan serà. I fa res que he acabat amb Al cel mos vegem tots plegats, un cicle de rondalles mallorquines al Maldà, que fa 5 anys que es fa i és una proposta molt interessant perquè durant quatre setmanes feim feina amb diferents directors.

Vius del teatre? Hi podries viure treballant només a Manacor?
Sí, visc del teatre i crec que a Manacor es pot viure del teatre, sigui donant classes a la mostra o treballant amb productores manacorines, com la Fornal o Produccions de Ferro. A més, tenim la sort de poder accedir a les sales del Teatre de Manacor per muntar espectacles amb projectes més personals.