Parlam amb el guitarrista Sebastià Gris sobre el seu disc nou a guitarra sola, Oli, all i julivert, i el concert “Com sona Sant Antoni”, que oferirà juntament amb Magalí Sare dia 15 de gener al Teatre de Manacor.
El primer disc el titulares “Llorer, clau i canyella” i el segon “Oli, all i julivert”. Ingredients de cuina humil, de subsistència. Com així?
Bàsicament, a ca nostra sempre ha estat impregnada d’aquests aromes, sobretot per part de mon pare, que ha tengut sempre una obsessió modesta cap a la cuina més humil de cada part del món que visitava. I l’oli, l’all i el julivert són els ingredients de la nostra pasta preferida, l’“aglio e olio”. Són ingredients senzills que, ben combinats, te vols morir, perquè els potencies al màxim els aromes. I res, aquests condiments ja han arribat a formar part del meu imaginari, he arribat a crear una espècie de sinestèsia entre aquests aromes i la música. I el fet que sigui un disc a guitarra sola també du implícita aquesta idea d’austeritat i de supervivència.
I per què decideixes fer un disc a guitarra sola?
Hi ha dos motius de pes. El primer és que m’ho pas molt bé amb el meu instrument i, de fa bastants d’anys, vaig renegar del món de les bases pregravades, perquè hi havia qualque cosa que no m’agradava, que me semblava poc honest. Així que vaig començar a tocar tot sol, i havia d’aconseguir tocar alhora els acords i les melodies. I, després, investigant, vaig veure que aquest és un gènere que se fa moltíssim, per exemple en el món de la música clàssica. El segon motiu és que me fa una peresa tremenda haver d’involucrar a altra gent perquè toqui la meva música, me fa molt de respecte. Me costa molt fer la primera passa de muntar una banda. Ara bé, quan ho he fet ha estat increïble!
Com sorgeix la idea del concert “Com sona Sant Antoni”?
El concert el me va comanar el Patronat, els feia ganes fer qualque cosa diferent. Perquè na Magalí i jo vàrem fer una cançó amb Salvador Sobral i dins la cançó hi ha un interludi que és la tonada de Sant Antoni de Manacor, però amb lletra de Fernando Pessoa. La curiositat i casualitat de la vida és que el patró de Lisboa és Sant Antoni i que els lisboetes, per Sant Antoni, surten al carrer a torrar peix i a cantar cançons. D’aquí va sorgir la idea de fer un concert de músiques de Sant Antoni.
I en què consistirà?
Sonaran tonades de Sant Antoni d’aquí i d’allà, tant de Sant Antoni Abat com de Sant Antoni de Pàdua. I explicarem una mica com ho viuen a altres llocs d’Espanya i del món. He arribat a la conclusió que és una festivitat absolutament i rotundament avorrida pertot menys a Mallorca i a València, perquè als altres llocs d’Espanya només fan un pregó i mengen “gachas”. Però vaja, a Andalusia fa unes sevillanes molt guapes i a València i a Alacant ho fan bastant similar a nosaltres. No només sonarà música de Sant Antoni, però serà el fil conductor del concert.
