Skip to content

Sant Antoni Punk! Imaginaris populars i escenificacions locals (II)

XII Jornades d’Estudis Locals

Seguint amb les aportacions de la ponència inaugural d’Antoni Vives, ell recordà el Manacor més punk: escoltes col·lectives del programa de Radio 3 de Jesús Ordovàs als bars del Palau, la subcultura punk a Manacor. Tothom feia silenci en acabar per saber de quin grup es tractava. El que és punk o popular no són les cançons, el que és popular i punk és escoltar la ràdio en un local nocturn. Són les pràctiques allò que el fan popular. És a dir, la cultura popular és un conjunt de pràctiques de performativitat, sempre es local i històrica (moments irrepetibles en llocs concrets): i aquí Vives subratllà els estudis locals històrics com a disciplina privilegiada de l’estudi de la cultura popular.
Estudiar els usos populars de la cultura, a partir dels estudis locals i històrics, que esdevé a un lloc determinat i irrepetible. Si ho feim des de lluny, no veurem res, però si posam el microscopi a la part local, veurem com la gent usa la cultura. I sorgeixen així les zones de contacte i espais d’escenificació, però cal estudiar també els moments històrics, així com els personatges.
Vives va definir algunes d’aquestes zones de contacte. A Sant Antoni de Manacor, el resultat fou la importació de foguerons a partir d’excursions a sa Pobla. Per al Manacor punk, els ambients de les discoteques Cala Millor i una tenda mítica, S’Alicorn; elements que feien albirar la influència de DJ britànics, s’escoltaven les músiques de moda; els discjòqueis, per la seva banda, venien els discs de segona mà. Era especialment a s’Alicorn on podies trobar aquests discs de segona mà.
També va definir els espais d’escenificació: el Sant Antoni de Manacor ha inspirat els usos festius d’espais amb una clara identificació santantoniana: la barriada Fartàritx, amb la plaça de la Concòrdia, el bar Can Nofre, cas Pasturetes, ca na Rosa, el molí dels Tastavins. Entre els usos d’oci nocturn del Manacor Punk Vives va mencionar el Bar España, Makokis, es Carreró, Cafè 24, el carrer Joan Prohens, el bar Las Vegas, amb els Rats. El carreró de devora la rectoria era l’hàbitat dels Rats, que habitaven també Las Vegas. A efectes pràctics, Vives Riera va recomanar fer llistes de llocs en el curs de les investigacions i fer mapes de recorreguts.
El Sant Antoni de Manacor es vincula també amb la història narrada en els foguerons, que no deixen de ser percepcions populars de l’actualitat local. Exemples en són el Procés de Burgos de 1971, els Parquímetres de 1989; són esdeveniments reflectits en els foguerons. Cal recordar que pel procés de Burgos, algunes persones varen ser fins i tot detingudes.
El Manacor punk barreja “En dissabte” (Mac), el 12 de novembre del 1983, el Concert d’Alaska i Los Dynarama (ca’n Costa); el Concert de La Polla el 1989 (Na Capellera). Quan no és un corrent majoritari és difícil explicar el què va passar, però és important que quedin personatges, que quedin “estrelles”. En el Sant Antoni de Manacor s’hi pot trobar Jaume Melis (dimoni gros) i l’amo en Toni Duro (Beneïdes). Al Manacor punk, Christian Walker, de Mac/Ramonikos. I cal explicar que els foguerons canvien cada any i són un bon element per estudiar perquè analitzen la història contemporània.
En conclusió, Vives Riera va proposar fer històries locals dels usos populars de la cultura. Reconstruir històries plenes d’esdeveniments, personatges, cenyir les històries a l’àmbit espai-local on els subjectes subalterns fan ús de la cultura i escenifiquen la seva pròpia identitat. Fer una història dels usos populars de la cultura, no de les expressions culturals que classificam com a patrimoni popular.

Back To Top
Search