L’entrada al segle XXI va suposar per a la malmesa festa manacorina de Sant Antoni un boom que consolidava uns anys, que podrien transitar entre la segona meitat dels vuitanta i la dècada completa dels noranta, en què la festa reviscolava i es mostrava sana, però encara no potent. En aquells anys vuitanta els qui comandaven encara la festa eren els qui l’havien servada en els anys més negres, els que havien generat, fins i tot, rebuig.
L’inici de la recuperació va dur implícita una manera de comprendre la festa conservadora, que cercàs les arrels i que la justificàs per ella mateixa sense necessitat de ser massiva, ni eufòrica, ni juvenil. Tanmateix, aquella decisió conservadora va ser de ben segur un dels factors que propiciaren l’encesa del ble dels anys noranta i l’explosió posterior ja en el segle XXI.
La festa tal com es coneixia en els anys seixanta i setanta desapareixia per donar pas a un nou format, de caire massiu i amb algunes modificacions puntuals en el protocol a seguir.
L’estructura, però, de Patronat, Baciner, colla de dimonis es mantenia encara ferma i servava la tradició davant la voràgine i l’entusiasme.
A poc a poc començaren a sorgir veus discordants, les primeres, protagonitzades pels Amics de Sant Antoni, amb qüestionaments sobre el protocol de la festa, tant en aspectes econòmics com festius; seguidament, les de l’Assemblea Antipatriarcal i el Col·lectiu de Dones de Llevant, que reclamaven un tracte d’igualtat envers la dona.
Aquest hivern, dies abans d’encetar la setmana gran manacorina, el regidor Joan Llodrà escrivia en una xarxa social, que esperava content i alabat l’arribada de la festa de Sant Antoni, però alhora avisava que potser començava a ser hora de “democratitzar-la”. El terme és ampli i pot voler dir moltes coses, però la majoria de manacorins de segur que ja n’han pensades algunes. Per exemple: què passa amb els doblers de la bacina? Com es trien els dimonis? Seran sempre els mateixos? I els membres del Patronat, com es trien? Qui els designa? O qui els avala? I les dones? Són enlloc més que dins la cuina? Pot ser la filla del baciner bacinera? Pot ser baciner o bacinera qualcú que no estigui emparentat amb el baciner actual? Hi pot haver dones que facin de dimoni? Està escrit i regulat això enlloc? Es pot consultar? Canviar aquests paràmetres és canviar la tradició? És pervertir-la? Com pot afectar això l’autenticitat de la festa?
Està previst que en el debat, que tendrà lloc dia 9 de març, a les 20 h, a l’Espai Na Camel·la, hi prenguin part Toni Gomila, president del Patronat de Sant Antoni; Mateu Juan, Aleix, baciner i delegat de Festes de l’Ajuntament de Manacor; Margalida Gelabert, de l’Assemblea Antipatriarcal de Manacor; el regidor Joan Llodrà; i els estudiosos Antoni Vives i Bàrbara Duran.
