Enguany les dimònies han tornat a ballar. Ja és el segon any que amb aquest ball simbòlic volem reivindicar el paper de la dona en aquest món nostre tan injust i patriarcal. Des de l’any passat el panorama no ha canviat massa, la veritat. Sant Antoni és un dia d’alegria i gresca per a tot manacorí però també és un dia on els drets de la dona se segueixen marginant. I nosaltres seguim demanant: per què les dones tenim un paper secundari fins i tot en el món de les festes populars? Per què no pot una dona entrar en el vestit de dimoni??
La vinculació de la nostra festa amb un sistema patriarcal i antidemocràtic és innegable. La societat avança i creiem que, de la mateixa manera, ho han de fer les tradicions. Enguany el debat sobre la democratització de la nostra festa està més encès que mai. Hi ha molta gent que qüestiona la deriva que està duent Sant Antoni però el Patronat, escudat en l’excusa de la tradició, no fa res més que evitar una reacció que cada cop és més necessària. No es tracta de trencar la festa sinó de millorar-la i poder-la fer més amable per a totes. Cal que entre totes trobem el camí per a revisar les tradicions i molt més si és una tradició injusta i antidemocràtica. I ara encara més: la nova llei autonòmica 11/2016 d’igualtat de dones i homes, aprovada el 28 de juliol del 2016, fa palès que ja no es tracta només d’una qüestió purament moral sinó que entra en joc la legalitat de l’assumpte, en concret en els articles 11 d’ajuts públics i l’article 32 de participació en l’àmbit cultural. Esperem que el Patronat de Sant Antoni –amb qui per cert, hem tengut dues reunions per a tractar la qüestió– prengui bona nota de tot el que recull aquesta llei.
D’altra banda, ens consta que enguany, des de la Direcció Insular d’Igualtat del Consell de Mallorca s’han presentat vàries propostes als ajuntaments que celebren Sant Antoni per tal que la festa sigui no sexista. Entre les propostes, la més compromesa era la de dur a terme un concurs de gloses no sexistes, per tal de promoure que deixem d’assumir com a normal fer befa de la dona i veure el seu cos com un objecte o un premi. La paraula de les gloses és molt poderosa. Es transmet de generació en generació i a través d’ella s’educa als més petits. En aquest cas, els seguim educant en un model que humilia i cosifica la dona. Potser seríem més conscients de la gravetat de l’assumpte si el nostre Ajuntament fes feina per a aconseguir un poble més igualitari. Esperem que entre la llista dels ajuntaments que ja s’han sumat a fer el concurs de gloses, hi acabem trobant l’Ajuntament de Manacor. A més, pensem que cal incentivar que les dones glosin i aquesta pot ser una primera passa. A més i seguint en la mateixa línia, pensem que seria un detall que l’Ajuntament no estigués subscrit a premsa local que fa clara apologia del masclisme i el racisme. Amb això ens referim clarament a la publicació Perlas y Cuevas.
Finalment, volem agrair la participació de totes aquelles persones que desinteressadament han posat el seu granet d’arena perquè enguany haguem tornat a tenir ballada però sobretot als músics i músiques, a les dimònies i a totes les persones que vàreu disfrutar de cantar el goig i de veure un any més les dimònies manacorines. Volem un Sant Antoni no sexista i democràtic, per això ens agradaria, més enllà de reunions a porta tancada, un debat públic on poder parlar de tot això, en definitiva, on poder opinar sobre la nostra festa, la festa de Manacor.
