*Foto: Flickr calafellvalo
Com tots els membres d’una nació colonitzada intent reafirmar la meva malmesa identitat en els símbols. El de la diada de Sant Jordi té una bellesa de la qual podem estar ben contents. Malgrat en el tema de la independència d’Espanya els polítics no ens deixaran ni recórrer a la gestació subrogada, per sort cada any arriba el 23 d’abril que és, com tots els catalans sabem, la festa dels enamorats, de les roses i dels llibres. Una data ben assenyalada en el calendari de la qual m’agradaria escriure quatre mots sense caure en la cursileria. Perquè Sant Jordi és una diada quimèrica i absolutament màgica em vénen al cap molts records i emocions que no sé si poden agradar de llegir a algun pacient lector. Record que un any una dona que estim molt em regalà una rosa. Ara ve la part cursi: En assecar-se la flor en vaig estotjar un pètal dins un llibre just a la pàgina on es pot llegir: “Protesta de besos en Mallorca. En 1969 se hizo un esfuerzo para atajar la plaga de enamorados que se besaban en la vía pública en la ciudad de Inca, Mallorca. En cuanto el jefe de la policía local empezó a poner multas de 500 pesetas por beso, un grupo de treinta parejas organizó una protesta de besos en Cala Figuera. La policía los arrestó y multó con 45.000 pesetas por desafiante besuqueo antes de dejarlos en libertad.”
Em deman si estam davant l’acció més revolucionada i revolucionària que s’ha esdevingut en aquesta illa d’ençà dels alçaments populars de la Germania. Aquest llibre del qual parl és un llibre publicat fa quaranta anys per l’editorial Grijalbo i es titula El libro de las listas. No és una gran obra ni prop fer-hi, ve a ser una miscel·lània de notícies curioses sobre diferents temes. Però m’ha recordat aquella al·lota amb qui m’hauria agradat tant participar en una marató de besades. Hauria quedat ben ensalivada, vos ho assegur.
I què són els poemes sinó besos emparaulats? A parer meu els grans poemes del bes els han escrit el poeta llatí Catul que va viure al segle I abans de Crist i el gran Salvat- Papasseit del qui enguany es commemora el centenari de la seva mort. Ambdós moriren a trenta anys. Catul és un poeta d’una força lírica fabulosa, qualsevol que el llegeixi quedarà astorat de la impudícia i apassionament dels seus versos. Alguns estudiosos diuen que va ser el primer a introduir en la llengua culta la paraula “bes” derivada de basium que en llatí s’emprava només vulgarment essent el mot correcte osculum. El poeta estava bojament enamorat de Clòdia -a qui anomena Lèsbia – una dama de l’alta societat romana deu anys més gran que ell. La volubilitat de Clòdia havia fet possible l’acompliment del seu amor, però el poeta en reclamava una devoció fidel com la que ell li professava. I Catul es moria de pena.
Joan Salvat-Papasseit, el del Poema de la rosa als llavis. Quin títol més encertat per regalar cada Sant Jordi… Abans era una lectura obligatòria de Cou. Ara qui sap si fer llegir aquest llibre seria considerat un intent de maltractament cerebral als estudiants preuniversitaris. Quina sort vaig tenir de viure una època amb un pla d’estudis amb més lectures obligatòries! Escriu Salvat en el seus poemes:
“Penyora d’amor, penyora/ si tu em besaves, amor,/ jo et donaria una rosa.”
“besa en el coll, la més bella contrada./ Deixa’t besar i si et quedava enyor/ besa de nou, que la vida és comptada.”
He de remarcar que mai vaig donar una besada a aquella al·lota tan estimada que em regalà una rosa. Qui sap si algun dia llegirà aquest escrit que voldria ser com una besada, una rosa i una felicitació amb tot el cor. Per a ella i per a tots els qui estaríeu disposats a haver participat en aquella gesta del 69. També tu…
