skip to Main Content

“Sant Jordi són dos milions de persones voltant per tres o quatre carrers amb el pretext dels llibres”

[pullquote] Màrius Serra (Barcelona, 1963) ha estat a Manacor aquesta setmana per presentar La novel·la de Sant Jordi a la llibreria Móndellibres. Ho ha fet acompanyat del protagonista del llibre, el seu amic i gran impulsor de l’scrabble en català Oriol Comes. Del llibre, i d’scrabble, en parlam amb tots dos.
[/pullquote]

Hi ha conya en aquest títol de “La novel·la de Sant Jordi”?
Màrius Serra: D’entrada, és una declaració d’amor per Sant Jordi, però allò que estimem més, perquè fa trenta-dos anys que ho visc, també ens veiem més legitimats a criticar-ho. Jo definiria la novel·la com a satiricocriminal. Criminal perquè hi ha crims, però satírica perquè el to general és molt aproximat al surrealisme ambiental que emana d’una festa que ha crescut fins a extrems que s’aproximen als dos milions de persones voltant pel centre de Barcelona, en tres o quatre carrers, amb el pretext dels llibres.

La crítica podria venir per aquesta part més comercial, més mercantilista de la festa, allunyada de la lectura?
MS: Tot això hi és, perquè forma part del debat des dels noranta. La tensió és entre el consum o bé un consum cultural en sentit integral. És evident que no és el dia de la lectura, sinó del llibre, i ho és des de l’any 26 que ho crea Vicente Clavel, un editor i llibreter valencià. Això no és un problema per se, el problema és com això acaba pervertint el tipus de llibres que es venen en aquesta diada. Quan vaig començar a signar-hi era una festa reivindicativa en el sentit catalanista protagonitzada pels autors de ficció i no ficció. Tot això s’ha pervertit i hi ha entrat una fauna… com ara Frank de la Jungla, las Reinas del Porno o el president Revilla de Cantàbria. Sí, tot això hi és. Però una novel·la de ficció no és una tesi ni pretén ser una crítica argumentada. És un espai en el qual la invenció i la paròdia de l’autoficció, perquè jo sóc dins la novel·la per ser autocrític i també hi he incorporat un protagonista que és un amic meu, Oriol Comes.

Quina és la motivació que ell hi sigui?
MS: Amb l’Oriol ens coneixem des de fa més de trenta anys, i hem compartit moltes coses, moltes aficions….
Oriol Comes: Des de l’Scrabble…
MS: Sí, amb en Tísner… i a banda, com que hi ha sintonia i ja havíem cocreat jocs de taula, que és l’àmbit en el qual ell és expert, i on jo aportava el vessant de coneixement lingüístic. Aleshores, se’m va acudir que estaria molt bé agafar la convenció de la novel·la negra i que el meu Carvalho fos ell. Li vaig fer una proposta.
OC: Això va ser el maig del 2015. Em va dir: “Vull que siguis el personatge de la meva novel·la”. Em va donar un contracte, segons el qual jo tindria dret a vet a tot. I de fet, m’hi ha deixat posar cullerada. Li he pogut dir si m’agradava un personatge o l’altre o si a un passatge s’havia d’accelerar l’acció… Pràcticament tot el que explica de mi a la novel·la són veritat, m’hi veig prou reconegut. Ha pres una llicència com ara que diu que cada dia quan em llevo tiro un dau i segons què surt em dutxo o no.

El joc hi és present, per tant.
OC: En Màrius creu que el joc és una forma cultural tan bona com qualsevol altra i ha volgut que el joc sigui el pilar central d’aquest llibre i dels que vindran.
MS: Sí, perquè això és l’inici d’una sèrie centrada en el personatge d’Oriol Comes i sempre amb el joc com a eix central. Dins de la trama de la novel·la hi ha un parell de jocs, un d’inventat per contextualitzar, del qual ell ha inventat les regles.
OC: L’altre és l’Eleusis, un joc desconegut de col·locació de cartes. I en Màrius ha fet una adaptació sinistra d’aquest joc, en què uns poetes salvatges maten autors literaris. El llibre és la vindicació del joc dintre de la cultura.

El joc serveix per resoldre la trama, també.
MS: Sí, sí. És una novel·la en la qual hi ha morts i hi ha sang, però no és gore. El que sí que té és el plantejament d’un problema de lògica. Hi ha sis personatges que es lleven a la mateixa hora i que són possibles sospitosos: el cap de comunicació del Grup 69, un grup editorial gran; un editor que es diu Nil Illa, de l’editorial Lorem Ipsum; un tercer sospitós que és cap de comunicació de la Universitat Sant Jordi; un quart que és un empresari del món editorial que es diu Constantí Pagant i el cinquè i el sisè som nosaltres dos. A partir d’aquí comencen a morir autors, com si el que Màrius Serra explica dintre de la novel·la passés de veritat…

Hi ha ficció dins de la ficció, joc literari…
MS: Hi ha metaliteratura i hi ha un joc de miralls. Jo abans de l’estiu tenia la novel·la acabada abans de l’estiu, amb morts a la Rambla de Barcelona. I a l’estiu hi hagué morts a la Rambla de Barcelona per un atemptat islamista. El 20 de setembre, l’1 d’octubre, el 4 d’octubre… No és una novel·la documental, però passa ara i aquí, i vaig trobar que el joc de miralls em permetia salvar la situació i introduir algunes pinzellades amb informacions com ara que està situada en el primer Sant Jordi després de la proclamació de la República Catalana… Això m’ha permès salvar la versemblança alhora que hem aconseguit una cosa que no caduqui, emmarcada en uns fets històrics que són un signe del temps que vivim.

També hi ha el joc lingüístic amb els noms dels personatges…
MS: Sí. Descobrim, per exemple que el text del Lorem Ipsum no és un text inventat, sinó que és un text de paraules retallades perquè totes tinguin cinc lletres. Per això Lorem és realment Dolorem. Pel que fa als noms, només te’n diré un. El primer autor que mor és un supervendes brasiler que escriu llibres d’autoajuda i que es diu Paulo… Senoura, que en portuguès vol dir “pastanaga”, i “Cohello” vol dir “conill”.

Back To Top
Search