Sant Llorenç, premi Mallorca Tanca el Cercle

És el municipi que més residus ha recollit per fraccions de l’illa amb un total de 363,94 kg de recollida selectiva per habitant, xifra que els ha conduit a ser reconeguts amb aquest guardó que ha atorgat per primera vegada el Consell insular. El regidor de Medi Ambient, Jaume Bassa (Son Carrió, 1971), explica com han aconseguit aquest èxit.

Aquesta setmana passada vàreu rebre el premi Mallorca Tanca el Cercle per ser el municipi que més residus ha recollit per fraccions. Què vol dir això?
Pel municipi, rebre un reconeixement sempre és una cosa positiva perquè ens dona un feedback de la feina ben feta. És feina que ve d’enrere. L’any 2007 ens vàrem fixar en separar el màxim possible per fraccions i el que té més impacte és la part hotelera. Vàrem començar amb la separació de residus als hotels l’any 2007, i el 2010 el porta a porta Son Carrió i el 2014 a Sant Llorenç. A la zona costanera ho cobríem amb la posada de contenidors. L’èxit ha estat el seguiment de la feina feta pels ciutadans, comerços i hotels mitjançant educació ambiental, campanyes i l’estratègia de bonificar aquells hotels que fan la feina ben feta. No només se’ls retorna part de la taxa, sinó que feim una entrega de premis que visibilitza els que tenen una taxa més elevada de recollida selectiva davant tot el sector hoteler. Darrerament, també els serveix per fer gala de la sostenibilitat, que ara és com un valor afegit. Això fa que els establiments hotelers s’hagin implicat molt, igual que la ciutadania. Així hem tengut el resultat de ser el municipi que més fraccions ha recollit.

Ja són anys idò…
Vàrem ser dels primers en implicar-nos en la separació i apostant pel porta a porta. Aquest estiu va venir una delegació d’ajuntament de València per veure com era el model. Vàrem fer unes jornades a l’auditori Sa Màniga per mostrar el model perquè ells volien començar a aplicar aquestes polítiques i la nostra experiència demostra que funciona.

Podríem dir que el sector hoteler ha estat clau en aquest èxit?
Hem fet molt bona feina. Al nostre municipi no arribam als 9.000 habitants i tenim més de 25.000 places turístiques. Dins el que és el contracte de recollida, tenim contemplada la figura de l’educador ambiental i aquest fa feina dia a dia amb els hotels per veure si tot està correcte i recordar com ho han de fer per separar correctament les fraccions. No és que posem una maquinària en marxa i ho deixem fer, sinó que hem fet feina braç a braç. Si ho deixes, l’èxit no està tan garantit. Si dediques esforços a informar, formar i fer feina amb ells, és la manera que tenguin més èxit.

Què ha suposat per vosaltres aquest reconeixement? Es fa extensiu a tota la població?
A la població, al sector comercial i hoteler. També és un reconeixement a tota la trajectòria, per això vull recalcar que ve d’enrere. Tots els tècnics i regidors que hi ha hagut des del 2007 també tenen la seva part de reconeixement. És una alegria veure que tota aquesta feien feta té els seus fruits. Ho veim cada dia. Estam al voltant del 50% de recollida selectiva, el que és un percentatge bastant alt dins Mallorca, assolim els criteris de la llei de residus i intentam millorar perquè l’objectiu final és arribar al 65% de recollida selectiva el 2030. Pensam que serà possible arribar-hi, tenim part del camí fet.

Vos ho esperaveu?
No. Ha estat un final d’any u poc intens per l’àrea de medi ambient. Ja ens varen donar un reconeixement de Rezero per la feina feta i el pla de prevenció. També d’Ecovidrio. I la veritat és que hem estat molt contents de rebre els reconeixements.

Com va anar l’entrega de premis?
Molt bé. El conseller de medi ambient ens va fer l’entrega i vàrem tenir temps per explicar el nostre model a les altres institucions. Quan reps un reconeixement d’aquests, es dona per fet que és un model que altres poden seguir i des del Consell varen remarcar que un dels objectius dels premis és visibilitzar la feina ben feta dels ajuntaments perquè els altres s’engresquin.

De quina manera gestionau la recollida selectiva?
L’èxit és que ens hem sabut adaptar a la varietat que tenim dins el municipi. Tenim diferents models. A Sant Llorenç i Son Carrió, que hi ha habitatges unifamiliars, tenim el porta a porta, a la zona costanera hem tengut contenidors amb totes les fraccions als carrers per facilitar la recollida selectiva. I feim feina amb els hotels perquè tenguessin els contenidors en condicions i fent el pesatge de tot el que es recull sabem com ho fa cada hotel perquè sabem exactament què treuen cada dia.

Què s’ha de millorar per arribar al 65% de recollida selectiva que comentaves ara?
Ara que sabem que anam pel bon camí i que hem de continuar fent feina perquè volem arribar al 65%, ens començam a encarar amb la reducció de generació de residus. Pels objectius de desenvolupament sostenible és important enfocar-se en això i focalitzar-se en la reutilització. Són les dues erres que fan falta. De manera que, un poc, la política que estam preparant per als anys que venen incideix més en la prevenció de la generació de residus perquè el contenidor de rebuig vagi a mínims i els altres vagin reduint. I això s’ha de fer de manera conjunta amb polítiques estatals o autonòmiques. Però nosaltres també incidim en la reducció de residus, intentant controlar el malbaratament alimentari, entre altres.

Si ho comparam amb altres anys, s’ha reciclat molt?
De cada vegada s’aconsegueix un percentatge més elevat de cada fracció recollida. Si ho comparam amb els primers anys, els envasos han augmentat un 260%. En canvi, el rebuig ha baixat un 26,5%. I aquest és l’objectiu, que de cada vegada es reciclin més coses i poder anar reduint cada una de les fraccions amb actuacions específiques. Diguem que gràficament, veim un petit augment de la producció de residus on, de cada vegada, més pes és de les fraccions reciclades i menys del rebuig i damunt el 5% que ens marca la llei.

Hi ha sancions per aquelles persones o establiments que no ho fan bé en aquests moments?
En tendran. Ara mateix, al que són domicilis, el que es fa més és l’educació ambiental sense sanció. Però les polítiques que preparam sí que contempla el pagament per generació de residus als domicilis. Que paguin segons el que generen. Pels que reciclin millor i separin millor els residus, pagaran menys. Si algú no està conscienciat mediambientalment, tal vegada es conscienciarà econòmicament perquè haurà de pagar més.

Amb això vols dir que hi ha gent que encara no n’està conscienciada? O que reciclen per reciclar?
La gent veu més cubells a ca seva i més feina, una cosa que no és massa atractiva. Però com que generalment s’ha fet molta feina de conscienciació, la gent té més consciència i ho fa en sentit mediambiental perquè tenen aquest criteri mediambiental de sostenibilitat i s’ha conscienciat que si no ho feim bé, ens estam perjudicant a nosaltres mateixos.

Voldries afegir res més?
Animar a tothom, no només als nostres habitants, que prenguin consciència del problema dels residus i que ja agafin com a seu aquest motor de dir que hem d’anar cap a la reducció de residus i posar el nostre puntet. Aportar el nostre granet d’arena.