Apunts de patrimoni. Antoni Puig
La setmana que ve farà dotze anys que ens deixà a Casteddu, Sardenya, un personatge il·lustre de l’arqueologia mallorquina, el professor Giovanni Lilliu. Conegut a Mallorca per ser el director de les primeres campanyes d’excavacions arqueològiques al poblat prehistòric de ses Païsses, a Artà, però que, com veurem avui, va ser molt més que això. I és que el professor Giovanni Lilliu és un dels arqueòlegs més destacats de Sardenya, la regió italiana on va néixer i va desenvolupar la seva carrera professional i política. A Mallorca, però, el coneixen sobretot ser qui va aportar, en un moment prou primerenc de la recerca, una de les evidències més completes de la seqüència d’ocupació, de l’evolució, de la cultura talaiòtica i posttalaiòtica de Mallorca.
La primera campanya arqueològica dirigida pel professor Lilliu a ses Païsses va ser el 1959, és a dir, que fa aproximadament 60 anys que un italià va invertir el seu talent i esforç en la recerca d’aquesta cultura prehistòrica llavors tan poc coneguda i que no es dona a cap altre lloc del món: la cultura Talaiòtica. Però, com va arribar a Artà un arqueòleg italià de Sardenya a finals dels anys 50?
Les circumstàncies concretes que expliquen la presència del jove Lilliu a Mallorca formen part d’una història que involucra l’Estat Espanyol i l’Italià. Lilliu, havent nascut a l’interior de Sardenya, va poder cursar el batxillerat a Fracati, a prop de Roma, i a uns 10 quilòmetres de Gabii, una antiga ciutat aliada de Roma, avui un jaciment molt important. No és que jo cregui en el destí, però aquesta proximitat és cridanera perquè anys després, havent passat una llicenciatura i un doctorat per la vida del jove Giovanni i una Guerra Mundial per la de tots els humans de la terra, Gabii va tornar a ser important a la trajectòria del jove arqueòleg sard. Una vegada tornat a Sardenya, i ja exercint de professor de la Universitat de Casteddu (Cagliari en italià), el seu interès per la cultura dels Nuraghi, la cultura preromana de l’illa, el va dur a ser ell qui entràs en un acord internacional que consistia en el compromís del Govern italià de facilitar un projecte arqueològic espanyol a Gabii i el compromís del Govern Espanyol de facilitar el projecte que havia de dur a terme el jove Lilliu a Mallorca, concretament a Artà, a ses Païsses. Poc es devia imaginar el Lilliu estudiant de batxillerat que aquelles ruïnes d’allà a prop el durien un dia a ser un dels arqueòlegs més insignes de les Illes Balears!
Als anys quaranta del segle XX els Nuraghi, aquestes torres prehistòriques sardes, que tant mos recorden els talaiots, no eren massa conegudes. De fet, el jaciment més visitat avui d’aquesta cultura, el de Su Nuraxi, era un simple turonet, un immens caramull de pedres i terra que no es podia identificar com una torre. Va ser el nostre Giovanni Lilliu qui va començar les excavacions allà descobrint el que és avui un jaciment declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO i visitat l’any passat per 160 000 persones! Pensau que tots els jaciments menorquins gestionats per la Fundació de Foment del Turisme de Menorca (Torre d’en Galmés, Naveta des Tudons, Fort Marlborough i Torre de Fornells) junts només van tenir, l’any 2018, un any molt bo en aquest sentit, 84 000 visitants! La meitat que el jaciment nuràgic de Su Nuraxi a Barùmini el poble natal de l’il·lustre professor Giovanni Lilliu. Un dels grans noms de l’arqueologia mallorquina.
