[/pullquote]
Explicau-nos qui vareu ser, aquells valents que els primers anys vuitanta fundàreu Així balla Manacor.
MARGALIDA FULLANA: Jo mateixa, Margalida Fullana, de Son Forteza; en Tomeu Nicolau, Galereta; en Tomeu Fons, de Tortova; na Bel Pascual, Pistola; i en Jaume Adrover, Petit. Un any més tard, s’hi afegiren en Tomàs Bosch, Sacos, i na Maria Font, Fonta. Record que va ser l’any 1980, i em recorda perquè aquell any férem un fogueró per Sant Antoni i qualcú va fer una cançó que ho deiaMargalida Fullana Sagrera (de Son Forteza). Tot això va sortir d’una reunió d’amics, que un dia diguérem “i si feim un grup de ball i una escola dins la cotxeria?”, i així va començar tot.
Volíeu ensenyar de ballar, perquè vosaltres n’havíeu après de petits, de molt jovenets, als llocs on estàveu, a les festes on anàveu…
MARGALIDA FULANA: Sí, tots sabíem ballar perquè n’havíem après de petits.
TOMÀS BOSCH: Ma mare ja era molt balladora, i mon pare sonador.
I ballàveu jotes i mateixes, però aquí a la cotxeria també ensenyàreu boleros.
BEL PASCUAL: Aquí ensenyàvem jotes i mateixes, i la balanguera per fer la darrera però el bolero no hi va tenir ressonància, aquí.
MARGALIDA FULLANA: Aquí ensenyàvem ball de pagès. Això del ball de bot és un invent modern.
Quan us vàreu posar a ensenyar el ball de pagès, devia fer un bon grapat d’anys que no n’hi havia, ja…
TOMÀS BOSCH: el ball de pagès es va aturar el 1962.
BEL PASCUAL: quan hi havia festes, hi havia ball de bot, per exemple davant sa Sínia, qui ho duia era l’amo en Toni Aleix, el padrí de l’actual baciner. També hi havia balls a la placeta de s’Antigor, però tot es va abolir.
MARGALIDA FULLANA: Tot el que va quedar varen ser ballets de reunió, a unes matances, o un ball de collir ametles, però balls al poble, feia prop de vint anys que no se’n feien, quan nosaltres ens hi tornàrem a posar.
MARIA FONT: També es feia el ball del final del mes de Maria, i aquests eren dels més bons. O el ball dels Salers, també.
TOMÀS BOSCH: és que no només va explotar el ball de pagès, també explotaren les verbenes.
Partíreu amb jotes i mateixes, heu dit.
TOMÀS BOSCH: Sí, i partir no era fàcil.
MARGALIDA FULLANA: Havíem fet escola a sa torre, tornàvem a ensenyar al·lots. D’aquests que vengueren allà n’hi ha que encara avui són molt bons balladors.
TOMÀS BOSCH: Sí, i a més hi havia molta gent de la nostra edat que sabia ballar i ho enyorava.
Les coses avui no són com un temps. Per què costa tant de ballar bé una mateixa.
TOMÀS BOSCH: Si la música no va així com toca no hi balles, els ritmes són distints.
I els sonadors teníeu solfa?
TOMÀS BOSCH: pots pensar! Tot era de sentit. Fins i tot hi havia en Tomàs que sonava el violí que tampoc no en tenia, de solfa
Record que als balls que fèieu primer hi havia mostra (on ballàveu vestits de pagès) i després ball obert. Però aviat el ball obert va guanyar a la mostra…
MARGALIDA FULLANA: Nosaltres érem els balladors de S’Estol des Picot, que no en tenien, i ballàvem vestits per a ells. També ens vestírem per anar als Mundials que es feren a Palma. I vàrem guanyar, l’any 1991, el premi especial de Tradició Viva. Ens el donaren per no haver embrutat les mateixes.
Quin és el secret de ballar bé una mateixa?
TOMÀS BOSCH: Una rossegueta ben feta.
ANTÒNIA PIPIU: Mon pare sempre deia: “No és el mateix ballar que botar, i no és el mateix arrossegar que fer la rossegueta”.
TOMÀS BOSCH: Arrossegar el peu és molt lleig. La rossegueta es fa amb el batut de la guitarra, si es fa ben feta. Dels sonadors d’avui no n’hi ha cap que faci el batut de la guitarra.
MARGALIDA FULLANA: Bé, hem de dir que hi ha Els revetlers, que sí que el fan.
I mirau el futur amb esperança? El ball de pagès continuarà com el mamàreu?
BEL PASCUAL: No, així com el mamàrem no el tendrem.
MARGALIDA FULLANA: De mateixes n’hi ha molts que en ballen, perquè els nostres balladors són molt bons balladors, i corren per tots els balls que fan els Revetlers, que són l’únic grup que sap sonar les mateixes. Ara, de balladors ja és més complicat…
Si haguéssim de fer un diccionari de ball de pagès, quines paraules hi posaríem? Jo us dic la primera: “rossegueta”.
TOTS: Ritme, passos, revolts, atenció, cada cançó un punt distint, dos copeos i un acabament per a la mateixa.
Enfilau-nos una dotzena de noms de mateixes.
TOTS: La de les nines, per davant i per darrere, la dels revolts, la de la rossegueta, la mitja lluna, el gall, els passos del gall, el vuit, la del revolt per darrere, un revolt a la dreta i un revolt a l’esquerra, la llisa (aquesta és la pagesa).
I de punts de jota?
El peu fals, el peuet, dos peuets, un punt i un enrevolt, la reverència, cocetes al costat, tres cocetes, un revolt per cada part, la d’encalçar.
Recordau-nos noms de balladors més vells que vosaltres que passàssiu gust de ballar-hi o de veure’ls ballar.
TOMÀS BOSCH: Na Maria Blanquer, de cas Coix; el tio Miquel Mora també era un ballador fantàstic.
MARGALIDA FULLANA: En Jaume Adrover, Garrit, en Joan Peixet, de Son Macià, en Biel Coca…
BEL PASCUAL: jo vaig passar molt de gust de ballar amb el meu home, en Tomeu de Tortova, i amb en Joan de Poca Farina
Com balla un bon ballador?
TOMÀS BOSCH: El ballador ha d’estar assentat. N’hi havia que per mostrar-ho ballaven les mateixes amb un tassó d’aigua damunt el cap i no els en queia ni una gota. I res d’arrossegar peus!
MARGALIDA FULLANA: I que no diguin una mateixa si no la fan.
I com canta un bon sonador
TOMÀS BOSCH: El to del ball de pagès es molt important que es quadri amb els instruments. Has d’anar a to.
MARGALIDA FULLANA: Jo cant i son, però tenc la veu molt alta, i sempre m’han dit que vaig més alta que els altres sonadors, de vegades fuig perquè la veu em passa a davant, i això que em diuen que cant bé, així mateix.
Antigament no hi devia haver dones sonadores ni cantadores…
MARGALIDA FULLANA: No, no. Els homes anaven davant, un temps. No eren sonadores ni cantadores.
Vàreu ser valents i decidits. I no haguérem de menester ningú.
TOMÀS BOSCH: Hem fet el que ens ha donat el nostre seny.
I els polítics, els haguéreu de menester per a res?
MARGALIDA FULLANA: Ens duien bancs i ens posaven llum. Escenari mai, perquè cantàvem a baix. I per guanyar qualque dobler fèiem una rifa.
BEL PASCUAL: I que ho eren de males de vendre, aquelles paperetes…