Jaume Adrover (Portocolom, 1975) ha treballat en el món de la mar, com a jardiner i de naturalista. Parlam amb ell sobre l’aventura professional en el món de l’agricultura ecològica que va emprendre ara fa set anys.
Quan decideixes començar a fer feina al foravila?
Sempre havia fet hort per nosaltres però només per la família. El temps que vaig fer de naturalista, vaig estar molt per foravila, vaig conèixer diversos pagesos i em va interessar molt. El 2012 vaig trobar una petita finca i m’hi vaig llançar. A poc a poc, vaig conèixer pagesos de Son Macià i entre tots vàrem començar a fer mercat. Anys després vàrem encetar el grup de consum de Sa Salvatgina, que ara formam quatre persones.
Feu agricultura ecològica, no?
Sí, des d’un primer moment ja tenguérem clar que ho volíem fer aix i no ens plantejam altra cosa. Utilitzam fems animals per alimentar la terra. L’agricultura convencional va molt vinculada a la intensiva, com veiem a Sa Pobla o a Muro, per exemple. Hi ha hagut agricultors que feien agricultura convencional i han fet la conversió perquè han vist que a la llarga generen molts problemes, sobretot pels nitrats.A Mallorca, les conversions són relativament senzilles, simplement s’ha de baixar una mica la intensitat.
Com és la teva jornada laboral?
Jo pas gust. La gent que sempre s’hi ha dedicat sol dir que és terrible però a jo m’agrada molt la feina que faig. Tot i que he hagut de començar de zero i sense finca pròpia, no m’he plantejat deixar-ho: sempre faig coses noves i cada dia aprenc, no hi ha monotonia. Una cosa dolenta és que no tens horaris i és molt canviant, no saps si és dilluns o diumenge i no et pots organitzar la vida a llarg termini.
Econòmicament t’ha suposat molt d’esforç?
Sí. Hi ha hagut anys que m’ha donat per passar l’any i tot el que he guanyat ho he hagut de reinvertir. Un tractor, el sistema de reg, les eines… Després també hi ha la part burocràtica, que encara que sigui difícil, s’hauria de simplificar i reduir els temps d’espera a l’hora de rebre ajudes i subvencions. A molta gent li costa partir de zero o reenganxar però jo anim a tothom a què ho faci. L’altre dia llegia que un terç d’assalariats cobren manco de 730 euros al mes i pensava que amb aquest sistema tan precaritzat ens podem fer tots pagesos! Fas una feina que serà per tu i produeixes aliments pels altres, coses bones i ben fetes. A més, és un món on no hi ha gelosies i es comparteix molt.
Diries que això és el millor?
És un gremi en què parlam, ens contam com van les coses… M’agradaria que hi hagués molts més pagesos però hi ha molt de camp per córrer perquè gairebé el 90% del producte que consumim a Mallorca ve de fora. Això és catastròfic, no només a nivell ambiental sinó perquè es perd el producte local i la memòria biocultural. Perdre agricultura és perdre molt: el més important és la consciència social.
