Se’n va el darrer representant de la festa vella de Sant Antoni

L’amo en Toni Juan, Aleix, és mort. Tenia 89 anys. “La culpa que jo agafàs la bacina va ser d’en Jaume Melis, que era el dimoni gros. Don Mateu li va dir: ‘I ara no tendrem baciner’. En Jaume li va dir: ‘Si ha de cercar un baciner, el té dins el grup nostre’. ‘I qui és?”. ‘En Toni és el millor baciner que pot posar perquè és honrat i sap de què va, amb això. Perquè fa dos o tres anys que arrossega l’amo n’Andreu i la bacina’. Els seus fills no ho volgueren agafar i ell ja no podia”. Així explicava Antoni Juan, Aleix, en una entrevista publicada al programa de festes de Sant Antoni de l’any 2012, com va arribar a ser el baciner que condueix la colla de dimonis i que tan transcendental és per al desenvolupament de la festa. Durant dècades, Antoni Aleix va ballar de dimonió amb una colla que comandava l’amo n’Andreu Cornet, i on destacava, imperial, la figura de l’amo en Jaume Melis en el paper de dimoni gros. Tanmateix, durant els anys setanta i també ben entrats els vuitanta, la festa estava ben al baix. Només la tenacitat d’aquells homes congriats amb la llecor d’un altre temps podria mantenir i fer surar la festa dels pagesos dins un poble que volia ser ciutat.

Els anys passaren i a la fi l’amo en Toni Aleix assumí com ja hem explicat, la bacina. Segurament, el seu pas per la bacina va significar la transició cap a la festa moderna i massificada que coneixem avui. Amb il·lusió i desconcert, l’amo en Toni devia servar el to pagesívol, religiós i potser contingut d’una festa que havia cuidat morir-se alhora que s’entusiasmava de veure el jovent enfervorit i desbocat adorant un sant que no coneixien i que veneraven com a emblema d’un poble del qual, a la fi, podien sentir-se orgullosos.

Des dels primers anys d’aquest segle, l’amo en Toni hagué de cedir per motius de salut la bacina a en Mateu, el seu fill. Però ca seva va ser sempre cal baciner, i va ser ell sempre el primer, cada any, que sortia just darrere els dimonis i els sonadors, amb la cara destrempada, els ulls plorosos i l’orgull d’haver surat la festa en carn viva. Ha estat el darrer representant de la festa vella de Sant Antoni. El seu traspàs de bacina va suposar l’entrada del jovent i la massificació.

Des d’aquestes línies, enviam el nostre condol més sentit a la seva família i a tota la família santantoniera, que som tota la gent manacorina.