“Sense témer-se’n, el públic, influït pels actors, esdevé també un membre més del jurat popular”

Dotze persones i una decisió. Tot sembla dat i beneït, però plana l’ombra del dubte. Sense unanimitat no hi ha decisió possible. Aquest cap de setmana Teatre de Grup estrena L’ombre d’un dubte, dirigida per Pep López, que ens en parla en aquesta entrevista.

Què és L’ombra d’un dubte?
Un jurat popular a Amèrica, concretament a Nova York, es reuneix a deliberar després d’un judici per determinar si un jove és culpable o innocent d’haver apunyalat son pare. Dels dotze n’hi ha onze que consideren és culpable i una que pensa que és innocent. La decisió ha de ser unànime. I a partir d’aquí neix la controvèrsia. És una obra de text, i el text és molt bol. A poc a poc es van sumant membres del jurat a dir que és innocent, fins que al final hi ha un gir inesperat. És un dels millors texts de teatre americà.

Són dotze homes?
No. Hi he posat quatre dones. Als anys cinquanta ja hi havia estats dels Estats Units on les dones formaven part dels jurats populars. No encara a Nova York.

Com descriuries el grup que has dirigit? Com són els actors?
Jo ja havia fet feina amb Teatre de Grup, però ells són cinc o sis, i hem hagut d’acudir a altres actors. De totes maneres, amb molts dels que hem agafat jo ja hi havia fet feina. És un grup amateur, no són professionals, però tenen moltes taules a l’escenari. Pensa que estan una hora i mitja en escena, tots dotze, des del principi fins al final.

Podríem dir que és una obra coral? O hi ha alguns actors que se’n duen més protagonisme?
Tots hi participen, però sí que n’hi ha tres que duen més el pes. Durant l’obra descobreixes les misèries i els traumes que duen de defora cadascun dels membres del jurat. A la fi, els que tenen el caràcter més fort són els que prenen més la paraula, com és natural.

Com plantejau l’escenografia?
De forma molt senzilla. Hi ha una taula grossa i dotze cadires, res més. El protagonisme és per al text i per als actors.

Avui en dia s’usa molt en determinats sectors emetre judicis condemnatoris contra els sospitosos d’haver comès un crim. Uns judicis sovint tenyits d’odi i de venjança, massa vegades injustificats. Creus que una obra com aquesta pot servir precisament per fer reflexionar aquest tipus de posicionaments?
Sí, sí! El que aconsegueix aquesta obra és que el públic sigui un altre jurat, perquè sense témer-se’n el públic vota, es deixa influir molt per l’opinió de cadascun dels membres del jurat. Avui en dia és molt bo de fer donar una opinió i dictar sentència sobre qualsevol cosa sense haver fet una reflexió prèvia, però si després hi aprofundeixes i veus que no és tant com pensaves.

Quan són les funcions?
Els dies 13, 14, 15 i 18 de desembre. Cada dia a les 20h, llevat de dissabte que és a les 18h.