Skip to content

“S’equivoquen tots els que pensaven que Unides Podem quedaria decapitat sense Carles Grimalt”

Ramon J. Pérez (Palma, 1981) és el candidat a la batlia de Manacor per Unides Podem. Parlam amb ell del programa que defensarà, del pas del tren-tram per la ciutat i de les propostes que té per fer del municipi un referent en “l’atenció de les persones”.

Com ha estat el traspàs de poders dins Unides Podem i quina relació hi tens amb Carles Grimalt?
Tenim molt bona relació amb en Carles. El consider un amic i compartim la passió per la música, pels còmics i per tot allò que alguns consideren friqui. Hem fet moltes xerrades, amb ell i amb tot l’equip de Podem a Manacor. Som un grup molt diferent, hi ha gent de totes les edats i amb interessos i aficions ben diverses. Tots deim la nostra, ens respectam tots i ens sentim un equip. A la seu de Podem de Manacor no hi ha punyalades per les espatlles.

Esperança Sans va a les llistes d’Unides Podem al Parlament i Ivan Sevillano és candidat al Consell. Quina relació hi tens amb aquests dos polítics manacorins?
Sempre hi són. Viuen aquí, cada divendres venen al cercle, hi participen activament i posam damunt la taula les mesures i les iniciatives que Manacor ha de reclamar al Consell i al Govern. Hem fet molta feina i tenim molt clar quines són les obres prioritàries si parlam de carreteres i d’infraestructures viàries.

Què és el que t’ha animat a convertir-te en candidat a la batlia?
Vàrem celebrar primàries al partit. En Carles Grimalt anava de número u i jo li vaig donar suport formant part de la seva candidatura. Més tard ell va renunciar a seguir en la política activa i a ser el candidat. I va ser en aquest moment en què em vaig plantejar fer la passa.

Ha estat fàcil trobar 21 manacorins i manacorines que vulguin donar la cara pel partit?
Sí. De tot d’una, fa uns dos mesos, pensàvem que ens costaria molt. Però les sensacions són molt positives. Esquerra Unida ha proposat noms amb moltes ganes. S’equivoquen els que pensen que el projecte d’Unides Podem a Manacor quedava decapitat amb la renúncia de Carles Grimalt. Tenim 21 persones que volen aportar moltes coses i molta més gent als llocs de reserva. I tots i totes ens hi deixarem la pell.

Un horitzó d’èxit és poder repetir l’actual pacte a l’Ajuntament?
El nostre objectiu, en primer lloc, és mobilitzar el nostre electorat. Creim que tenim uns votants fidels i identificats amb el projecte i els valors de Podem. Si parlam de resultats, repetir els del 2019 estaria prou bé. Però feim la feina que feim per millorar-los. L’èxit seria poder donar continuïtat a les propostes que Podem i Carles Grimalt han impulsat durant aquests darrers quatre anys.

Si arribes a la batlia o al govern municipal, quines serien les mesures que Podem voldrà aplicar?
Insistirem molt a millorar la conciliació laboral i familiar. És un objectiu que implica moltes mesures i no s’hi arribarà d’un dia per l’altre. Però hem de fer passes. Necessitam més places, més flexibilitat horària i més dies d’obertura a les escoles. Moltes de les activitats extraescolars són esportives i hi ha famílies que no poden assumir la matrícula dels clubs. Això no es pot permetre. Jo tenc tres fills i la conciliació és més difícil a Manacor que en altres municipis. També volem desplegar les iniciatives que estan a punt de començar a rodar, com la ràdio local. Ja tenim els estudis enllestits i tot està a punt per poder començar a fer feina amb l’objectiu de començar les emissions.

En cas d’entrar al govern municipal, en quines àrees et sentiries còmode?
Pel que he fet a Manacor em sentiria còmode en la regidoria d’Esports. Vaig ser president del Dimonis Rugby Club i conec com funciona el sistema de clubs esportius de Manacor, sé quines són les mancances d’instal·lacions esportives que patim des de fa molts anys. També em veuria en l’àrea de Cultura, Comerç, Serveis Socials. Em veig en àmbits que control una mica i que he tocat amb les mans. Però assumim que si arribam al govern, haurem de negociar.

Engrandir les zones de vianants de Manacor i l’arribada del tren-tram són bones mesures per la mobilitat?
Si parlam del tren-tram, crec que ens ho hem d’estudiar molt bé. És un projecte importantíssim i immens. Però crec que ve imposat i preconcebut des de Palma. Tenc una idea molt participativa del que és la democràcia i crec que els manacorins i manacorines hi hem de poder dir la nostra. Som nosaltres els que hauríem de decidir si el volem per dins la ciutat o si el volem per defora. I no hauríem de córrer, molt manco si és per motius electorals. No ha de ser un projecte imposat.

I pel que fa a la ZPR?
Si parlam de cotxes, Manacor té les rondes completes, pots arribar a diversos punts pel passeig ferrocarril, la ronda del port o la de Felanitx. I estic d’acord amb el que s’ha fet al centre si parlam de restriccions per a no residents, trob que és una bona mesura i que hem de seguir aquest model. Em sorprèn que els partits que ara es queixen de la zona ZPR siguin els que fa vint anys ja deien que el carrer de Ciutat havia de ser per a vianants.

Manacor deixarà de ser lleig?
Jo no crec que Manacor sigui lleig. Jo vaig néixer i créixer a l’extraradi de Palma, a Son Cladera, i quan vaig arribar a Manacor ho trobava tot preciós. I encara li trob. Ho tens tot. Monuments, història, la platja, comerç… només ens falta una muntanya alta. Manacor té molt de potencial, podria arribar a ser un referent. El que em preocupa és que Manacor ha crescut molt i creixerà encara més. Hem de començar a assumir que des de fa molts anys a Manacor els serveis que ofereix l’Ajuntament no estan dimensionats a la població real. No són suficients per atendre tota la gent que viu al municipi.

Si Pablo Iglesias o Yolanda Díaz venen a Manacor a fer campanya, a qui voldries devora?
A l’esquerra tenim aquest ADN ens agrada el debat i defensar les nostres posicions. Trob que hi ha moments en què s’hauria d’arribar a acords i evitar la imatge de desunió. A Manacor la coalició la formam Esquerra Unida i Podem no té problemes. Esper que Madrid n’aprengui i que Sumar i Unidas Podemos es presentin junts a les generals.

De dissenyar jocs de taula a acostar-se pasa a passa a la politica activa municipal

“Els jocs de taula són un producte molt complex. Qualsevol joc és un projecte que té moltes cares: traduccions, coordinar un equip humà, manejar un pressupost,el fet que les regles quadrin amb la realitat del joc, investigar el mercat…”, explica Ramon Pérez. A més de fer jocs, també ha fet feina “a la Nissan, he muntat empreses, ara som autònom. Tot això és un aprenentatge i m’ajudarà si arrib a la gestió municipal”, afegeix.

Pel que a al seu interès per la politica, “En la part més activa de la política hi som des de fa més de quatre anys. Però vaig ser molt actiu durant les mobilitzacions del 15-M. No era dels que estava acampat a les places però sí que donava una mà en les xarxes socials i en els grups de debat.

Amb tot, des d’adolescent ha estat implicat en organitzacions culturals, esportives i socials. “Tot això em ve de més enrrera. De ben jove, quan vivia a Palma, he format part d’associacions i grups que es poden considerar activistes. I si parlam de la seva entrada al nucli dur de Podem a Manacor, “deu fer uns 6 o 7 anys, vaig passar per davant la seu del partit a Manacor, vaig trobar obert i vaig entrar. Hi he conegut gent molt oberta, molt propera i em vaig sentir còmode i vaig decidir donar una mà i formar part d’aquest equip”.

Back To Top
Search