skip to Main Content

“Ser pagesa i ser dona és una opció, un estil de vida, més que no una professió”

Un horabaixa de finals de març, d’aquells on el sol desprèn la calor justa i necessària per crear un clima perfecte, na Bel i na Joana Riera preparen per anar a fer mercat l’endemà. Simplement fan la seva feina. Pot sorprendre positivament que les dues germanes visquin de la pagesia. La veritat és que elles s’hi han dedicat sempre. “Ser pagesa i dona és una opció, un estil de vida”, asseguren. Però són dues dones en un sector generalment masculinitzat i on “sempre han estat en un segon terme” encara que hi hagin estat presents fent exactament la mateixa feina que els homes. Perquè realment, al camp, no hi ha diferenciacions per gènere. Tot i que les dones han estat invisibilitzades.

No hi ha dubtes que la figura de la dona dins el foravila no està reconeguda i és necessari que es faci valdre més. Són poques les que s’hi dediquen, però això no significa que siguin cap entrebanc. Joana Riera explica que és vera que algunes de les pageses no figuren com a tal, ja que ho acostumen a fer els homes. Ara bé, les germanes coincideixen en afirmar que s’ha de reconèixer la seva tasca, però també la dels homes. Que, com bé expliquen, tampoc n’hi ha molts. Des del seu punt de vista, és un sector amb poca salut i amb escassetat de professionals, ja que no és contemplada com una opció laboral.

Tenen constància que d’ençà de la pandèmia moltes persones s’han tornat a interessar, o interessat per primera vegada, pel camp tot fent horts. “Es torna a valorar més foravila i molta gent, ara que hi ha culejat un poc més, ho té com un hobbie”. Però no es converteixen en treballadors professionals. Saben, també, que al final molta gent que ni s’ho havia plantejat, s’hi acaba dedicant perquè és un estil de vida que els posa en contacte amb la natura. Perquè se senten realitzats. I això és el que la societat, al final, acaba valorant.

Lamenten que les persones acostumin a entendre-la com una tasca molt complicada i es demanen què és una feina pesada. Amb això, que arriben a la conclusió que és aquella feina que no t’agrada. A més a més, al camp compten amb maquinària que facilita les tasques. Preparar la terra, sembrar, cultivar o regar no és tan complicat com fa un temps.

Que les germanes Riera siguin dues dones en un món tradicionalment molt masculinitzat i associat als homes, no les condiciona per res. Innoven i s’adapten a les noves demandes. Les dues, Bel i Joana, cultivaven hortalissa de manera convencional, però ja fa dos anys es van convertir a l’ecologisme. “És la cosa natural, és el futur”, assegura na Joana. Decisió presa, també, arran de la seva filosofia de feina, i de vida, que és oferir un producte bo. I el fet que sigui ecològic, “acaba de donar la qualitat que demana” el client.

També és Joana qui explica que amb la conversió han vist com als seus clients habituals se n’hi sumen de nous, qui aprecien aquest valor afegit. Producte local i ecològic. És així, que han detectat com la societat està més conscienciada sobre la importància de consumir aquest tipus d’aliments, que sempre són de temporada. I amb la nova manera de fer, els seus horitzons també s’han ampliat. No només fan mercat, sinó que contribueixen a una cooperativa ecològica i formen part d’un conveni per abastir les escoletes municipals de Palma.

Back To Top
Search