La tornada a la normalitat, l’estabilització de places i l’aplicació de la LOMLOE marquen l’inici de curs escolar, segons el conseller d’Educació, Martí March (Pollença, 1954). Amb ell analitzam aquestes qüestions i ens centram en Manacor, on puntualitza que estudien crear dos centres d’educació nous a Manacor a llarg termini.
Com s’està preparant el curs escolar? Quines són les perspectives?
Jo crec que una perspectiva important que suposa un canvi respecte a altres cursos, és que si les coses no canvien, començam un curs amb normalitat respecte al que ha estat la Covid. Les restriccions desapareixen. Encaram aquest curs en què la Covid existeix, però que les restriccions que hi havia als centres educatius desapareixen i entram en una època de normalitat. És la millor notícia després dels tres cursos amb Covid, perquè això vol dir que la part de salut ja no és tan rellevant com la part pedagògica i aquesta assumeix la importància que ha tengut sempre. Recomanarem als centres que encara tinguin els temes de ventilació, mans netes i coses que ja són de normalitat absoluta. Una altra idea clau és que serà el curs amb més docents de la història. Hi haurà més de 600 professors nous. Hem assolit gairebé 3.000 professors nous des del 2016. I la tercera idea que vull destacar, que ha suposat polèmica, és que aplicam la LOMLOE als cursos imparells.
De quina manera s’està fent l’adaptació per la LOMLOE? El professorat està preparat?
Quan hi ha un canvi educatiu que afecta els centres, hi ha una certa incertesa sempre. Volem dir que consideram que els currículums LOMLOE són millors que els de la LOMCE. Ens hauria agradat tenir més temps per l’adaptació i desenvolupament, però no ha estat possible. S’ha d’aplicar en dos cursos, 22-23 i 23-24. Mo s’aplica de cop i tenim un temps de preparar millor a la gent. Una altra variable és que al mes de febrer vàrem comunicar les línies bàsiques als docents. És veritat que el decret es va aprovar a principi d’agost i hi ha comunitats autònomes que no ho tenen aplicat. Nosaltres, des de l’any passat, hem fet formació de docents i continuarem fent formació. L’adaptació d’un currículum nou suposa un parell d’anys. Els CEIP són els que estan més preparats perquè ja tenien coses aplicades. Allà on hi pot haver més dificultats és a secundària. Hi ha centres que aplicaran currículums per àrees i els que no vulguin, ho faran per disciplines. El que ens interessa és acompanyar això, flexibilitzar al màxim i fer la formació necessària.
Tot això suposa una actualització de currículums. A trets generals, què en destaca?
Pensam que sense coneixements no hi ha competències, el que passa és que els coneixements s’han de poder aplicar. A infantil i primària ja s’apliquen els models més competencials i menys memorístics tenint en compte la realitat que tenim dins la societat. Volem potenciar l’autonomia dels centres, i per això els hem de donar més capacitat organitzativa. Pensam que el nou model curricular s’adapta a països com Finlàndia o el Canadà, capdavanters en educació. Espanya i les Illes Balears en concret han d’anar més en aquesta direcció, crec que milloraran els processos d’aprenentatge. Volem que hi hagi la màxima gent amb titulació i eliminar possibles repeticions. Estam dins una societat d’educació permanent. És la filosofia de la LOMLOE que es relaciona amb la nostra Llei d’Educació, hem d’estar orgullosos. En competència lectora, matemàtica i científica hem millorat; de la mateixa manera que hem baixat l’abandonament escolar prematur. L’any 2015-16 hi havia un 26%, ara en tenim un 15% i la mitja espanyola està a un 13%. Un element clau està en la formació professional per tenir més gent qualificada. Hem de tenir una societat formada i amb capacitat de continuar aprenent. La societat necessita fer esforços per millorar.
Un dels reptes que us havíeu marcat des de la Conselleria amb la primera Llei d’Educació és reduir ràtios. Com va aquest tema?
A la llei d’Educació vàrem dir que almenys s’havia de baixar un 10% i des del 2015 a ara hem anat baixant les ràtios. Estam per sota del nivell estatal i per sota de la normativa legal. Hem baixat ràtios any rere any a tots els nivells i aquesta és una política que estam fent. Però també cal dir que la baixada de ràtios en si mateixa no suposa una millora en l’educació. Ens interessa que aquesta baixada de ràtios vaig acompanyada de metodologies, organització i millor formació dels docents.
També teniu per objectiu l’estabilització de places. En quin punt es troba aquest procés?
Quan vàrem arribar, el nombre d’interins era de prop del 38%. Des del 2017 hem fet oposicions cada any, excepte el del 2020. Ara hi ha el pla d’estabilització, que enguany hi haurà el concurs de mèrit que es presentaran tots els interins que vulguin. El 2023 hi tronarà a haver oposicions, perquè es jubilen una mitjana de 300 persones cada any i s’han de fer oposicions, perquè quan no se’n fan és quan s’incrementa el nombre d’interins. El juny del 2024 també tenim planificades oposicions. L’estabilització de places és important en l’àmbit personal i també pels centres. No només hem estabilitzat places, sinó que n’hem creat de noves per donar estabilitat als centres per fer una feina continuada i donar bons resultats. Per l’estabilització farem aquest concurs de mèrits, estatal, que suposarà assolir gairebé el 8% d’interins, que està dins el context recomanat per la UE.
Respecte de la millora en infraestructures, quins temes estan pendents a Manacor en general?
Manacor és un dels municipis de les Illes on més inversions s’han fet. Hem fet inversions a Porto Cristo, al centre del Simó Ballester, a la Torre i a distints centres educatius. Ha estat una inversió de més de 8 milions d’euros; feim les inversions perquè el municipi ho necessita. És evident que queden coses per fer i els centres s’han d’anar renovant, però les grans obres demostren la voluntat de tenir unes millors infraestructures quant a qualitat i quantitat. Les inversions han estat positives. S’ha fet una inversió a un pla d’infraestructures i ja treballam amb el del 2023 – 2027. Fer una inversió de 150 milions d’euros en dues legislatures és important.
Quines millores en matèria d’educació es contemplen a curt i mitjà termini al municipi?
Hi ha distintes coses. S’haurà de plantejar la possibilitat d’un nou centre. No serà aquesta legislatura i s’ha d’estudiar bé. També s’està treballant per un centre integrat de formació professional a Manacor. I la nostra estratègia passa per l’educació de 0 a 3, una etapa que no tenia un tractament totalment educatiu. Ara estam en una política de creació de més places i hem avançat el tema de gratuïtat.
Voldries afegir res més?
Una de les coses importants és donar un missatge en positiu. Crec que tenim un bon sistema escolar, millorable, però l’única manera és amb la col·laboració de tothom, saber gestionar els conflictes que hi ha i ser capaç de consensuar. Tot i que hi ha sectors conservadors i mediàtics que donen una imatge negativa i de fracàs, diria que cap temps passat fou millor tampoc en educació. Estam millorant. És un missatge positiu de què les coses van millorant per la feina de tots. Quan hi ha aquesta col·laboració, avançam, L’educació és feina de tots. Hi ha d’haver diàleg, però també dir que des del 2015 – 16 a ara, haurem incrementat amb més de 400 milions d’euros el pressupost d’educació. Tenim molta cosa per fer i estam en aquesta direcció. Treballam Distinta normativa per desenvolupar la primera Llei d’Educació de les Illes Balears. Va ser aprovada per més de 34 diputats de centreesquerra que volem estabilitat, que si no cream problemes. Creim que són canvis que van a la línia de transformació real. I el darrer missatge, és gratitud absoluta als docents, comunitat educativa i alumant que en aquests anys difícils han estat resilients. La societat ha reconegut el paper de l’escola i la gratitud que tenim és infinita. Tenir un bon reconeixement dels docents és una bona manera de tenir una societat més educada.
