Carme Gomila (Manacor, 1994) de MÉS-Esquerra va estudiar Ciències Polítiques i té un màster en Comunicació Política. Des de fa uns mesos és la nova encarregada de Serveis Socials, Igualtat i Joventut a l’Ajuntament de Manacor. Parlam amb ella sobre el seu nou càrrec.
Comença setembre. Preparada pel nou curs?
Crec que ens començam a adaptar tots. Hem tengut l’estiu pel mig i com que no hem tengut vacances ens ha servit per agafar el ritme i conèixer la situació de les diferents regidories.
Un dels departaments més espinosos és el de Serveis Socials. Com s’hi posa ordre?
El departament de Serveis Socials està molt desordenat i subdividit i sembla que s’ha fet a propòsit, perquè no hi hagués relació entre les diferents àrees. Això és conseqüència d’unes dinàmiques que fa molts anys que duren i això ha fet que no hi hagi treball en xarxa i que no hi hagi una línia de feina conjunta: l’objectiu ara és revertir aquesta situació.
Com es farà?
Sobretot són canvis enfocats a maneres de funcionar: més reunions d’equip, que hi hagi més comunicació interna i que tothom estigui assabentat de la feina que fa la resta.
Quan una persona entra per la porta, quins són els requisits per poder rebre una ajuda?
M’he trobat que no hi ha cap criteri escrit sobre res… El que m’he dedicat a fer aquests primers mesos ha estat recollir tota una sèrie de protocols per redactar una unitat de treball de serveis socials. Hem d’establir un reglament amb uns criteris tècnics per seguir en diferents situacions i que hi hagi uns barems, iguals per a tothom, a l’hora de donar ajudes i anar tots a una.
El Servei d’Ajuda a Domicili actualment només fa horari de matí. S’ampliarà a capvespres i caps de setmana?
És un dels reptes d’aquests quatre anys. Ara mateix el servei té llista d’espera perquè només tenim sis treballadores familiars per a tot el municipi. Estam mirant d’ampliar la plantilla però el problema és la Llei Montoro-Montero que no ens deixa ampliar-la i estam mirant de trobar altres fórmules per poder-ho fer i així ampliar el servei.
Quina llista d’espera hi ha a Serveis Socials?
Ara mateix, d’entre tres o quatre mesos.
Joventut és una de les grans oblidades a Manacor. Què tens pensat per donar-li forma?
Primer de tot hem de posar joventut en marxa perquè mai ha existit aquest departament i no hi ha una estructura funcionarial establerta. Per tant, primer hem de veure amb quin personal podem comptar i a partir d’aquí començar per una diagnosi per saber quanta gent jove hi ha a Manacor, quina edat té, què fan… I a partir d’aquí començar a fer feina amb les entitats juvenils organitzades. Volem fomentar més la participació ciutadana i involucrar les associacions en la presa de decisions, en l’organització de les festes… I que els pressupostos participatius siguin un espai on les associacions tenguin més cabuda que fins ara.
També dus igualtat. Quina relació vols establir amb les entitats feministes?
Tot el que s’ha avançat a Manacor en matèria d’igualtat els darrers anys és mèrit seu i ho han aconseguit elles. Per tant, el nostre paper serà el de donar suport en totes les iniciatives que elles vulguin desenvolupar però també crec que és important tenir-les en compte a l’hora de la presa de decisions i fins i tot demanar-los assessorament en les accions que es duguin a terme des de la institució.
El Pla General és un tema que està generant debat…
Manacor està en una situació d’emergència: necessitam aprovar el Pla General. Òbviament no és un pla fet per MÉS-Esquerra i no és el que més ens agrada però hem d’entendre la situació. Ara bé, també entenem que els col·lectius feministes i ecologistes hagin respost d’aquesta manera i, de fet, necessitam que qüestionin tot el que consideren que no va bé. Això sí, també demanaria paciència perquè aviat ho podrem explicar i el dia que exposem totes les al·legacions que s’han inclòs al Pla podran veure quantes al·legacions de grans tenidors, de grans propietaris, empresaris o grans esportistes s’han inclòs i quantes dels col·lectius que vénen de base. A part, crec que és important destacar que el Pla General sí que contempla una reducció del sostre poblacional i això és una cosa positiva.
I pel que fa a les danses, el moll de l’os és Sant Antoni. Què es vol fer per incloure les dones?
Afecta tot l’Ajuntament i haurem d’asseure’ns per veure què fem. El primer de tot és xerrar amb les entitats feministes i també amb el Patronat. També hem de veure quin finançament reben i a partir d’aquí decidir si se li segueix donant, se li redueix, si se li posen una sèrie de condicions… Volem posar-ho damunt la taula i arribar a acords. A més del Patronat, també s’hauran de revisar totes les activitats que es financen: si l’Ajuntament subvenciona activitats no igualitàries haurem de prendre mesures.
Es planteja la creació d’un Consell de Dones?
Sí. Estam pendents d’aprovar el reglament intern de funcionament en matèria feminista, amb representació tècnica i política. Alhora això ens servirà per crear el Consell Municipal d’Igualtat.
Com s’aconsegueix la transversalitat en matèria d’igualtat?
És molt difícil perquè consisteix a tocar totes les portes i recordar que som aquí. Entenc que molta gent encara no hi pensi però a poc a poc ho aconseguirem perquè hi ha bona resposta. De fet, en el Pla de Formació Intern s’estan oferint molts cursos sobre igualtat i s’està fent molta pedagogia.
I contacte amb institucions supramunicipals, no?
Rebem bastant de suport econòmic per part de l’Estat i també des de l’IB-Dona. De fet, el pressupost propi que s’ha destinat a igualtat és irrisori, només tres mil euros. La meva idea és doblar-lo.
Parlaves de pedagogia. Es farà feina conjunta amb la regidoria d’Educació?
Sí. De moment, del que hem pogut fer fins ara, destacaria la Guia Educativa on hi ha tot un capítol dedicat a coeducació: activitats feministes, maletes amb llibres feministes, murals, una cursa pel dia dels drets LGTBI, una activitat musical pel 25 de novembre, campanya de Nadal de juguetes no sexistes… Hem posat molt la mirada sobre els infants.
