Antoni Sales (Sant Jordi, 1974) és el batle de Costitx (Pi) i el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), ens que treballa per la defensa de l’autonomia local. Parlam amb ell sobre la tasca de la Federació en temps de COVID-19.
Per la gent que no conegui la FELIB, quins objectius té i com us organitzau?
La FELIB és una federació que treballa per a la defensa i promoció de l’interès general i l’autonomia local dins el marc constitucional i l’Estatut de les Illes Balears. Actualment compta amb 67 representants de municipis de les Illes Balears i també inclou els Consells, ja que són també entitats locals però la participació activa i directa és dels ajuntaments. D’aquests 67 municipis tenim una executiva de 31, complint un criteri de grups polítics i també amb el de representació de municipis de diverses franges poblacionals. Actualment estam estudiant fer una modificació dels estatus per incorporar un criteri d’insularitat per tal que hi hagi un mínim més ample que l’actual de representació d’ajuntaments de les illes més petites. Actualment tenim dins l’executiva 5 municipis d’Eivissa, 3 de Menorca i un de Formentera i la resta, 22 són de Mallorca.
Cada quant us soleu reunir? S’ha intensificat molt la vostra feina d’ençà de l’inici de la COVID-19?
L’executiva es reuneix aproximadament cada mes i mig o dos mesos, segons els temes a tractar i aquestes reunions són obertes a tots els municipis, encara que no formin part de l’executiva. A més, un pic a l’any fem una assemblea general on té cabuda tothom. La feina però s’ha intensificat i ha canviat molt des d’una setmana abans que es decretàs l’estat d’alarma. Vàrem començar a tenir moltes trobades tant amb el Govern com amb el Consell pràcticament cada dia perquè ja es veia venir que seria un afer gros. A partir d’aquest moment el que hem intentat és analitzar els problemes més greus que teníem per poder donar-hi resposta.
Quins són aquests problemes?
El primer de tots, la manca molt gran d’informació. Hem creat un grup de Whatsapp per interactuar entre els 67 batles i també per resoldre possibles dubtes i problemes i un grup de difusió per tal de compartir documents que pot ser interessant pels ajuntaments. No ens esperàvem la gran participació de la majoria de batles: ens hem ajudat, responent dubtes i problemes i quan no tenim resposta, jo m’encarreg de resoldre els dubtes a través de Delegació de Govern i amb el Govern de les Illes Balears. Això ens ha donat una capacitat de resposta i organització molt ràpides. El segon problema que vam detectar fou la manca de material. En aquest sentit, la tasca de la FELIB en aquest sentit ha estat, per una banda, coordinar les demandes conjunta de material al govern balear i d’altra, també hem fet dues compres de material. Finalment, un tercer problema ha estat la gran quantitat de dubtes jurídics que han sorgit durant l’estat d’alarma. La FELIB ha posat a disposició els seus dos juristes i això ha donat seguretat jurídica als ajuntaments.
D’aquesta manera podeu actuar d’una manera més unitària, no?
La FELIB sempre ha estat un centre de coordinació molt potent pels ajuntaments de totes les illes i actualment la cooperació s’ha reforçat. A més, davant d’una situació tan incerta, des del primer moment vàrem incidir en la necessitat d’una línia d’actuació única entre totes les institucions per tal de tenir les coses clares de cara a la ciutadania. El més lògic i el més segur pels ajuntaments era anar tots a l’una.
Una de les vostres reclamacions és la modificació de la Llei Montoro. L’Estat ha de permetre que els municipis gastin aquest superàvit?
Sí i tant. En un primer moment ens van dir que podíem gastar un 20% del superàvit del 2019 i ara ens han dit que podem arribar fins a un 70%. Això és una passa però no és la cura. Els ajuntaments durant els darrers anys hem acumulat milions d’euros i no ens han deixat invertir aquests doblers i és just que, en un moment de necessitat com l’actual, aquests doblers puguin tornar a la ciutadania i en el seu benestar. El superàvit és un estalvi unilateral de cada ajuntament i seria molt injust que aquests doblers anessin a altres institucions de l’Estat. Des de la FELIB així com des dels Consells i el Govern Balear, reclamam que aquest romanent es pugui gastar en els ciutadans de cada municipi. Ara bé, no ens hem de precipitar, ja que, segurament, la situació va per llarg però crec que es pot incidir, amb aquest romanent, en la millora del benestar de la ciutadania de les Illes Balears. Ara ja hi ha un model d’ajuts i els ajuntaments ens hem de coordinar per arribar, amb aquest romanent, allà on les altres institucions no puguin arribar. A més d’aquesta part social, el superàvit també ens ha de servir per fer inversió pública, canviar una mica el model i millorar el nostre entorn.
Creus que pot ser una oportunitat per un canvi?
Crec que la gent ha vist més que mai que necessitam tenir autonomia energètica i alimentària i també en la sostenibilitat de l’aigua Entenc que quan som 9 milions de persones durant l’estiu és molt mal de fer però per la població habitual crec que és possible. Hem de trobar l’equilibri: ser cauts però també ser valents.
Com valorau des de la FELIB la gestió que s’està fent de la situació actual?
Partint de la base que és una crisi que mai havíem viscut i crec que és difícil valorar-la, ara per ara. Hem viscut algunes situacions noves i també d’altres de surrealistes, com tot el relacionat amb els equips de protecció. També crec que hem patit un dèficit d’informació i també una desinformació interessada i constant generada per certs grups, fent córrer notícies falses que han corregut i no sé molt bé amb quins objectius. Haurem d’esperar que acabi tot i després crec que serà d’agrair que qualque organisme independent a nivell europeu en faci una bona avaluació.
Creus que aquesta crisi pot suposar una disminució del poder de les comunitats autònomes i les entitats locals?
Esper que no perquè precisament crec que el que s’ha demostrat és que les unitats de govern són més efectives com més petites són. Entenc que hi ha d’haver una coordinació estatal en cas d’alarma i unes pautes generals però també hem de tenir una mica de marge perquè cadascú ho adapti a la seva realitat.
Com heu gestionat aquesta crisi a Costitx?
Hem ordenat els recursos que tenim de la millor manera possible. Hem facilitat guants als comerços perquè la gent no toqués els aliments en les botigues i també hem fet fumigacions per desinfectar. També hem adaptat horaris i la manera de fer feina dels empleats municipals, fent la majoria de tràmits per Internet. Per sort no hem tengut cap mort per coronavirus però sí que desgraciadament hem hagut de tramitar permisos d’enterrament. Tenim un tracte molt personal i la feina ha estat molt a la carta, pel fet que som un municipi petit.
