“S’han de restringir els envasos innecessaris”

Marina Massot (Manacor, 1968) és la propietària de Sa Mesura, la botiga de venda a granel que fomenta el consum responsable i la reutilització d’envasos. Ha quedat finalista als premis Rezero. Ara, explica com ha estat arribar fins aquí.

Heu quedat finalistes dels premis Rezero de les Illes, què en pensau?
Molt contenta i agraïda, perquè mantenir una botigueta petita i amb aquesta filosofia sempre és complicat. Hi ha moments que et desanimes i no saps si continuar. Però aquest reconeixement et fa reviscolar, veus que hi ha molta gent que fa feina amb la mateixa filosofia i et reconforta. Et dona ànims.

Això vol dir que apostau per un tipus de comerç responsable i respectuós amb el medi…
La majoria de productes que tenc, són a granel. Això fa que es redueixin molts costos de producció: no és el mateix fabricar un saquet de deu quilos i envasar deu quilos, que haver de fabricar 40 paquetets de 250 grams. També intent dur productes de quilòmetre zero i que siguin ecològics. Així mateix, hi ha els detergents i els productes d’higiene personal. Els detergents tenen una certificació Ecocert i això vol dir que són molt respectuosos amb el medi ambient. I els productes d’higiene corporal o personal són fets a Mallorca i el fet que siguin productes líquids, obliga el consumidor a venir amb l’envàs i el reutilitzen.

Un dels trets característics és el foment d’envasos reutilitzables…
Tothom que ve a Sa Mesura sap que pot dur els seus envasos. Durant la Covid hi va haver un parell de mesos que no deixava entrar segons quins envasos perquè la normativa no ho permetia i a la gent li va saber molt de greu. Ara tothom ja pot tornar a dur els seus envasos, n’hi ha que hi pensen i n’hi ha que se’ls hi oblida, però els hi don bossetes de paper. De cada vegada, la gent és més conscient que si duu els seus envasos, els residus disminueixen.

No és suficient què ho facin els clients. Com ho gestionau?
És el que preocupa més a totes les botigues a granel. Nosaltres facilitam la reducció de residus a l’altra gent i ens quedam amb el problema, que és batallar amb els proveïdors. La majoria d’ells encara no han canviat el sistema d’empaquetatge, normalment fan servir envasos d’un sol ús. Als que em duen plàstic, els hi don un poc de canya i deman que ho duguin amb paper perquè sempre és més bo de fer reciclar-ho i en el màxim possible intentar que ells mateixos facin un canvi de xip i facin feina amb envasos retornables. A més, tenim el problema que segons quins envasos no es poden guardar.

Fa uns sis anys que obríreu. Heu notat una evolució de la clientela?
Sa Mesura va venir de nou perquè no sabien què hi veníem. Els clients que varen començar a venir eren els meus amics i venien per compromís, crec. Després varen començar a venir persones majors que deien que no podien comprar un quilo d’arròs perquè l’acabaven tirant, no volien tudar aliments. Ara, la gent torna més conscient. El porta per porta ha ajudat que la gent sigui conscient de la quantitat de residus que fabricam i de cada vegada aposten per reduir-los. Si poden venir amb el potet de casa seva, ja no tiren un plàstic. És com si de cada vegada Sa Mesura anàs arribant a més gent

Encara queda camí per fer?
Evidentment. Crec que és haver de posar remei a un problema que no s’hauria ni d’haver instaurat. Si mires la quantitat de residus que s’han anat creant els darrers 30 o 40 anys, és increïble. S’ha de fer feina individualment, però també des de les administracions. Hi ha d’haver un canvi de normativa, han de ser molt estrictes restringint envasos innecessaris. S’han de fer unes lleis que fomentin el desenvolupament sostenible.