S’Hospitalet Vell: propietat i explotació d’una possessió de la Marina de Manacor (s. XVII-XVIII)

Fotografia: DM

Aquesta comunicació de Tomàs Vibot se centra en l’evolució de la propietat i el sistema d’explotació agropecuària entre els segles XVII i XVIII d’aquesta emblemàtica possessió de la Marina de Manacor, s’Hospitalet Vell. Si bé durant l’època medieval mantingué una notable activitat productiva, serà a partir del pas dels Ballester de l’Hospital als Truyols quan la possessió viurà un fort impuls agropecuari.
A més d’analitzar aquest canvi en la tinença de la possessió i també en la manera d’explotar-la, la comunicació tracta altres temes com l’arquitectura de les cases durant aquesta època a partir dels inventaris i arrendaments. Així mateix, s’abordarà l’inici del lent declivi de la possessió, a finals del segle XVIII.
Aquesta aportació forma part de dos capítols d’un treball privat de Vibot sobre la propietat de l’Hospitalet Vell, per tal de conèixer en profunditat les dimensions patrimonials i històriques d’aquesta possessió.
El treball se centra en els segles XIV i XVIII que és quan es pot trobar més documentació. Per exemple, cal remarcar que s’han trobat els contractes d’arrendament a més d’inventaris. La recerca duta a terme inclou l’evolució de la propietat, que en aquesta època passa dels Ballester del XVI als Oleza, a través de Quitèria Ballester, una de les dones més riques d’aquesta nissaga que abraça les Cavalleries de Santa Maria i de Son Torelló; i que passarà després als Truyols i Castell de Moyà, per acabar, finalmemt, amb els marquesos de Sollerich.
Molta gent de Manacor mostra el seu interès a conèixer els contractes d’arrendament, també per tot el relatiu a la toponímia; curiositats que apareixen als contractes que són molt interessants perquè descriuen l’estat de la possessió, però també peculiaritats de cada moment històric.
Al segle XVI la possessió s’arrendava amb les clàusules clàssiques. Cal recordar que la finca era una gran productora de mel, i les caieres eren d’ús exclusiu dels senyors, no eren dels amos. I estaven ubicades vora a la Torre Vella, que està embotida dins les cases de la possessió. Cal dir que al XVI eren considerades ja una torre vella; però en tot cas una de les torres més interessants del terme.
Amb el temps apareix un fenomen, i que no és més que l’expansió dels territoris útils, mitjançant les rotes, vinculades als roters i als seus noms, fet que ajuda a la creació de toponímia. Per exemple, guanyant terreny a la garriga, les terres bones que envoltaven les aigües del magraner, esdevindrà després Cala Magraner.
S’analitzen dos segles molt concrets de la història de la possessió que són summament interessants. Les notes són totes inèdites avui en dia, i ben segur que satisfarà molt amants de la història de les possessions del terme, i a tot el relatiu a l’organització agropecuària.