skip to Main Content

“Si els balladors del vídeo haguessin estat de Montuïri, probablement no tornarien ballar pus mai amb els cossiers”

Joan Socies (Montuïri, 1978) va ser cossier a Montuïri durant catorze anys. Des del 2009 és un dels mestres que ensenya de ballar-los.

En contra del que es podria pensar inicialment, en un fil a Twitter has fet comentaris que et situen enmig de la polèmica, més que no a un extrem.
És que més que res el que ens ha vengut de nou és com s’ha fet aquest videoclip. És la manera, que creim que no és la correcta.

Per què?
A nosaltres també ens demanaren per participar en aquest vídeo. Des del moment que ens presentaren el dossier vàrem veure que era una cosa que estava feta d’una manera molt bàsica i sense conèixer què eren els cossiers. En un principi ens demanen de participar, a tres cossiers i posant que la Dama havia de ser una dona. Si demanes participació als cossiers de Montuïri, ja has de saber que la Dama no és una dona. Però cercaven el color i una cara guapa per tenir de dama, i ho han aconseguit. Coneixent tota la història dels cossiers, hem vist que les experiències de sortir a ballar a fora sempre han duit coa. Els cossiers de Montuïri participaren a les Decennals de Valls o a l’Expo de Sevilla 92. En tots dos casos, aquestes experiències no deixen de ser un espectacle folklòric com un ball de bot qualsevol. Un altre cas semblant, ocorregué amb els cossiers d’Algaida, que ballaven al restaurant de Cal Dimoni, cosa que els va dur gairebé a l’extinció

Les reaccions haurien estat diferents si les persones que surten al vídeo no haguessin estat vinculades als cossiers?
Jo crec que no. La interpretació és molt lliure, però des del moment que demanes a quatre o cinc agrupacions, i et diuen que no, és evident que el que vols són cossiers. Ella no ha creat, ha copiat. Si els balladors que han participat del video haguessin estat de Montuïri, probablement no tornarien ballar pus mai eamb els cossiers de Montuïri. El patronat s’hi hauria proncuniat i al poble tampoc hauria agradat. Cal tenir present que l’article 10 de la Llei de patrimoni immaterial parla d’apropiació indeguda. I les institucinos han de vetlar perquè això no passi. S’ha trobat a faltar la veu de les institucions, aquí, també.

Però aquest videoclip i la seva vinculació amb la cultura popular i tradicional toquen tenir una agafada positiva, també…
Tota aquesta repercussió ha estat positiva per a la realitzadora, però també per als cossiers. A més, amb el que ha passat elscossiers de Manacor podran veure que no han de jugar tant amb coses com aquestes. Em va parèixer estrany que en el seu moment també sortissin enmig del lipdub de l’OCB. A Montuïri i Algaida hi sortiren les persones que fan de cossiers, però sense vestir ni res.

També dius, en el teu fil de Twitter, dues o tres vegades la paraula fòssil…
Es pot entendre que els cossiers són unes danses que van acompanyades d’unes lletres i d’una música que no apareixen a cap altre cançoner de les terres de parla catalana. La cançó de Mestre Joan és un fòssil perquè ve d’un passat que no sabem, però aquest fòssil canvia per mantenir-se viu dins el poble al llarg dels segles. El que s’hauria pogut fer és el que fa Joana Gomila, que ha estudiat les cançons tradicionals i coneixent-ne el substrat i el significat les ha transformades.

Sí, la mateixa directora parla d’aquest procés d’abstracció.
És el que fan Joana Gomila, o Rodrigo Cuevas amb la cultura asturiana. Però com que jo conec el que volien fer abans del que ha sortit, tenc dubtes sobre aquest procés d’abstracció. Seria necessari que qualcú agafàs els cossiders i els reinterpretàs. Ningú ho ha tornat cantar ni posar enmig. El que demanàvem era una base, un substrat per tirar endavant això d’una manera més digna

Back To Top
×Close search
Search