El mateix dia que s’havia fet pública la identificació de les restes d’Aurora Picornell, trobades al cementeri de Son Coletes, volgué el destí que es presentàs també “Les plomes de Franco”, el darrer volum de l’investigador manacorí Antoni Tugores.
La presentació va anar a càrrec del dramaturg i actor Joan Gomila, que recordà el valor del pròleg de Sebastià Alzamora i també destacà el fet que el llibre vagi dedicat a tres periodistes que foren assassinats pel feixisme: Miquel Duran, director del setmanari Nosotros, i els dibuixants Bartomeu Blanquer i Miquel Palmer.
Gomila, després de destacar el valor de la feina de Tugores al llarg dels anys (“quan Manacor està tapat de boira, sempre hi ha un far encès, que és Antoni Tugores”), aclarí que els de la seva generació “vàrem viure dins una mentida sabent que no ho era”.
El volum de Tugores es basa en les publicacions fetes a la revista Voz y voto entre els any 1931 i 1939, i especialment entre el 1936 i el 1939. Gomila destacà també que molts d’aquests escrits anaven adreçats, “curiosament, als conservadors que no col·laboraven o no col·laboraven prou econòmicament amb el règim” i es referí també a la “comicitat dels escrits per manipular l’opinió de la població”. Criticà també el dramaturg manacorí “el paper imperdonable de l’església d’aquells anys, que va entregar la doctrina al feixisme” i apuntava que “cap dels llibres d’Antoni Tugores no m’ha causat la indignació que m’ha provocat aquest”. Avui, continuà, “molts miren cap a una altra banda, però el relat que es construïa el 1936 al Voz y voto és al costat del que veim avui amb el ‘Soy español’, Vox. PP i Ciudadanos, amb el permís d’un tímid PSOE”. Els del Voz i voto escriuen, continuà Gomila, “tal com escriuen ara, i això és el que dona sentit a aquest llibre”. Finalment Joan Gomila parlà dels tres grans poders que manegen l’Espanya d’avui: “El judicial, valedor de la unitat d’Espanya; el dels mitjans de comunicació, que està en mans de poders econòmics potentíssims, i el policíac, perquè avui els sindicats feixistes són els que controlen la policia”. I insistí que “si avui aquí hi ha cap infiltrat de la policia espanyola, em sap greu, però només feim la presentació d’un llibre”.
“Manacor és la fossa de dones de Mallorca”
Antoni Tugores no podia encetar la seva intervenció sense fer referència a la identificació de les restes d’Aurora Picornell. “De desset dones assassinades a Mallorca durant la repressió, quinze ho varen ser a Manacor”. Precisament, Tugores, després d’agrair els suports que ha tengut per elaborar aquest llibre en temps de pandèmia, quan no podia visitar arxius ni biblioteques, dedicà gran part de la seva intervenció als missatges que s’adreçaven a les dones d’aquell temps a la revista Voz y voto, tant per part de polítics com d’eclesiàstics com fins i tot de qualque dona, tot donant “consells”. Entre d’altres perles algú arribà a dir que “les dones que van a la fàbrica són corruptores de menors, i més encara les casades”.
