skip to Main Content

“Si som capaços de millorar la RuBisCO, augmentaria la producció dels cultius”

Sebastià Capó (Manacor, 1994) es va doctorar en Biologia de les plantes en condicions mediterrànies a la UIB aquesta setmana passada. Aquí explica en què consisteix el seu estudi i les dificultats per a investigar.

Fa poc que t’has doctorat. Com ha estat el camí fins a aconseguir-ho?
Fer un doctorat és dur. Et poses al teu límit psicològic i professional. Després d’acabar la carrera de Biologia a la UIB, em vaig encaminar cap a la investigació amb un màster en biotecnologia ambiental. Un pic vaig fer aquest màster, vaig tenir l’opció de poder demanar la beca FPU del ministeri, que és una beca competitiva a escala nacional i vaig tenir sort. Vaig començar l’aventura del doctorat, que ha durat els quatre anys de beca i un any més de paperassa. I ara que he acabat, estic molt content i orgullós.

En què consisteix el teu estudi?
Com a grup de plantes en condicions mediterrànies, plantmed, ens centram en la fotosíntesi. Però no només la fan les plantes, sinó que també la fan les algues de la mar. Com que és molt complex, ens focalitzam en una part del procés fotosintètic, amb la fixació del diòxid de carboni (CO₂), que és el gas que fa l’efecte hivernacle. Aquest gas és el substrat per a la fotosíntesi i durant el procés es posa en molècules orgàniques. Ho fa un enzim, que és la RuBisCO. És un poc rareta, que diguéssim. No funciona del tot bé, no està del tot optimitzada perquè també fixa oxigen. Nosaltres miram en les plantes i organismes que fan fotosíntesi, que també són les macroalgues, la posidònia i les algues marítimes, quina proteïna tenen. I amb això, hem vist que aquesta proteïna és molt diferent en les macoralgues marines i plantes marines que en les plantes terrestres, els cultius. Entendre que aquesta proteïna pot canviar molt d’un organisme a l’altre, pot donar indicis de què es pugui millorar i augmentar la fotosíntesi i la producció d’aliments.

Per tant, aquesta teoria es podria dur a la pràctica? Què suposaria?
Té el potencial de què si es troba o si som capaços de millorar la RuBisCO, augmentaria la producció dels cultius. Però això és una cosa molt grossa. Nosaltres només hem posat un petit gra d’arena en aquest objectiu.

La teva recerca s’enfoca en l’ecofisiologia de l’adquisició i assimilació de carboni en els macròfits marins. Per què és important investigar les macroalgues i les plantes marines?
El potencial que té la RuBisCO per a millorar el cultiu també determina, en gran part, la capacitat de supervivència d’aquestes plantes. És a dir, com que és el principal punt per on entra el diòxid de carboni, és el principal punt de formació d’estructura d’aquestes plantes. I la RuBisCO canviarà la seva funció amb les altes concentracions de CO₂ que hi pot haver a la mar respecte del canvi climàtic, que també pot canviar en funció de la temperatura. Això pot fer que espècies tan emblemàtiques com la posidònia siguin més susceptibles a altres espècies invasores i pot comprometre la seva supervivència o la seva capacitat de recuperació en enfront de pertorbacions com podrien ser l’ancoratge de les barques o les onades de calor. El coneixement que hem generat nosaltres d’aquest enzim, pot fer que modelitzem millor la resposta de la posidònia enfront del canvi climàtic.

Els macròfits, en quina situació es troben actualment? Com els afecta el canvi climàtic?
El canvi climàtic farà canviar. Hi haurà espècies que els afavorirà i a altres les perjudicarà. Ara bé, el que ens interessa, en el cas de la posidònia oceànica, és que no està acostumada a les onades de calor que tenim actualment i es podria veure perjudicada. Però d’altres es podrien veure millorades. Ara, ens interessa que venguin aquestes espècies invasores? Doncs no, perquè els serveis ecosistèmics que ens duu la posidònia oceànica, com la formació de les platges, es veurà perjudicat.

Voldries afegir qualque cosa més?
Hem tengut la sort de tenir una de les publicacions més rellevants dins el camp de plantes, publicant al Nature Plants i demostrar que des de la UIB es pot fer ciències d’alt nivell. Hem de tenir més orgull de la nostra comunitat autònoma i creure que es pot fer ciència. Encara que, tot s’ha de dir, tenim moltes dificultats a escala administrativa. No estam del tot reconeguts com tocaria. Però realment la investigació que es fa aquí és bona, inclús en l’àmbit mundial. Tot aquest postureig que hi va haver durant la pandèmia de què s’apostaria més per la ciència, no s’ha fet efectiu i ara realment les coses estan més o manco igual. No s’ha mogut molt.

Back To Top
Search