La peça, instal·lada a la plaça des Cos, s’inaugurà dissabte dia 2 a migdia, en un acte organitzat per l’Ajuntament i la família de l’escultor manacorí.
L’artista manacorí Llorenç Ginard, reconegut per la seva extensa trajectòria artística, deixa el seu últim llegat a la ciutat de Manacor amb la inauguració del conjunt escultòric “L’home contra el cavall” a la plaça des Cós. Ginard, nascut el 1935 i lamentablement desaparegut el 2022, és un referent indiscutible de l’escultura a Manacor i arreu del món.
La cerimònia inaugural tengué lloc dissabte dia 2 de març a les 12 hores del migdia i fou organitzada per l’Ajuntament de Manacor amb la col·laboració de la família Ginard Ferragut. Aquest conjunt escultòric, inspirat en la històrica cursa “L’home contra el cavall”, representa, segons l’Ajuntament, “una part fonamental del projecte de remodelació i dignificació” de la plaça des Cos, un espai emblemàtic de la ciutat.
L’escultor, reconegut per la seva obra monumental en espais públics, va ser membre fundador de col·lectius artístics com el Grup Drac i el Grup Dimecres i contribuí activament a la vida cultural de Manacor i més enllà. La seva influència perdurarà a través d’obres com el Monument a l’ebenista (1974), Simó Tort (1992), Dona (1991) i Perlera (2009), a més del Bust de Mossèn Alcover, situat al Santuari de Lluc.
El conjunt escultòric “L’home contra el cavall” és, per una banda, un homenatge a la tradició de les curses manacorines. No oblidem que el lloc on està situat és la plaça des Cos, mot que prové del llatí cursu i que es refereix al lloc on, antigament, es feien corregudes d’homes, animals o vehicles.
D’altra banda, aquesta obra pòstuma servirà per a refermar i perpetuar el llegat cultural i artístic d’un dels grans noms de l’escultura contemporània a Mallorca.
L’any del seu decés, el 2022, diverses veus del món de la cultura destacaven en aquesta revista el paper que havia tengut Ginard. La pintora Catalina Julve assegurava que “era un home molt humil que mai va anar d’artista prepotent” i que “és una gran sort tenir un llenguatge tan potent, només ho fa la gent amb molt de talent”.
D’altra banda, Margalida Galmés, historiadora de l’Art, destacava la relació de l’escultor amb el grup Dimecres, “un grup de gent d’artistes que quedaven cada dimecres a Can Nofre per pintar, passar-se dibuixos o passar-se artistes que havien conegut” i que “és un referent per la gent més jove que li ve després, perquè varen poder veure que a Mallorca també es poden fer coses contemporànies, ja hi havia aquesta gent que les feia a Manacor al 75”.
