skip to Main Content

Sis manacorins podrien estar enterrats a la fossa de Porreres

“Sabem que de porrerencs en dugueren a assassinar a Manacor, però no tenim constància de cap manacorí que el duguessin a Porreres”, així parla Antoni Tugores de la possibilitat de trobar restes de qualque manacorí represaliat durant la guerra civil a Porreres, on s’han inciat aquests dies les tasques d’excavació pertanyents a la segona fase al cementeri municipal. Tot i ser un centre d’execució important a Mallorca, juntament amb el cementeri de Palma, el fort d’Illetes i els cementeris de Manacor, Tugores diu que els assassinats a Porreres no es podrien comparar amb els de Manacor. En unes declaracions, el cap de propaganda de Falange, Paco Darder, va dir que a Manacor hi hauria hagut “700 o 800 morts”. El modus operandi dels primers dies de guerra era sempre el mateix, tant a Palma, com a Manacor com a Porreres. Morts indiscriminades sense judicis ni consell de guerra i que eren duites a terme per escamots de Falange. “Tot això canvià quan Quint Zaforteza substituí com a governador civil Mateu Torres Bestard”, diu l’investigador manacorí.

Un altre fet que destaca Tugores és que “sovint encara que duguessin gent de fora a matar a un altre cementeri, sovint els botxins hi anaven acompanyant les víctimes del seu mateix poble. Sembla que, per exemple, els qui assassinaren les Roges del Molinar eren els mateixos que les havien duites a Porreres des de Palma”.

Sis possibles casos
Segons Antoni Tugores, els casos de persones manacorines que podrien haver estat represaliades i enterrades a Porreres són molt reduïts, ja que la majoria de desaparicions forçades estan documentades. Es tractaria segons el mateix Tugores, d’una llista que no pot ser “ni exhaustiva ni tancada”.

Alguns presos que estaven tancats a Can Mir o a la Provincial de Palma, quan eren posats en “llibertat”, (una paraula que s’aplicava sovint als que eren duts a executar) quan se’ls comunicava la notícia, recollien les seves pertinences (culleres, raspalls, etc) i partien cap a Manacor. Tots els que figuren en aquesta relació no consta que hi arribassin mai. La majoria varen ser presos per feixistes de Manacor, a la sortida de la presó, o a les costes de Xorrigo. D’allà, és molt possible (però no segur), que fossin aconduïts a Porreres.

Miquel Morey Rosselló, membre del comitè polític d’Esquerra Republicana, tenia 27 anys i morí assassinat a les costes de Xorrigo els primers dies de 1937. Joan Fullana Ramis, havia estat regidor d’Hisenda a l’Ajuntament de Manacor, des d’on impulsar el canvi impositiu. Desaparegué la segona quinzena d’agost. Fins dia 15 de setembre fa ser a la Presó Provincial de Palma. No tornà mai a Manacor. Nicolau Fiol Pou va ser trobat mort amb dos tirs al cap entre Porreres i Felanitx. Pere Frau Barceló, de 32 anys tenia una cimentera a Vilafranca. Les persones que coneixien les circumstàncies de la seva persecució i mort, asseguren que aquesta no es produí per les seves idees ni per ser mala persona; el seu botxí desitjava –tan sols– la seva dona i aquest li semblà el camí més curt. No se sap si el tiraren dins un pou a Porreres o si morí afusellat. Joan Lliteras Brunet era cabrer. Entrà en follia per la mort a Son Coletes dels seus tres fills. El tancaren a Bellver, d’on sortir el 15 d’octubre per no tornar mai a Manacor. Antoni Miquel Nicolau, membre del Partit Comunista i ferrer. Va estar tancat a la presó provincial i el varen “alliberar”. De tornada a Manacor l’assassinaren ran de les costes de Xorrigo, el 15 de setembre de 1936.

Back To Top
×Close search
Search