Plantejam tres qüestions sobre llengua i mitjans a Maria Antònia Puigròs (autora del Llibre d’estil d’IB3 i professora de les assignatures de llengua al Grau de Periodisme del CESAG) i a Neus Picó (autora del Llibre d’estil per als mitjans de comunicació orals i escrits de la UIB i assessora lingüística de RTVE de l’any 1991 al 1998):
1. Quines mancances considerau que té el model de llengua als mitjans de les Illes?
2. Els professionals dels mitjans estan suficientment preparats? Es destinen recursos suficients a formar-los?
3. Com hauria de ser, idealment, el model lingüístic dels mitjans de les IB?
Maria Antònia Puigròs
1. Jo crec que és essencial que, molt especialment a la ràdio i televisió públiques de les Balears, es torni a prendre seriosament l’avaluació, formació i seguiment dels locutors i presentadors, perquè de cada vegada sentim més errades, sobretot dins l’àmbit fonètic. I hem de recordar que les errades fonètiques són molt difícils de corregir i la població les absorbeix d’una manera molt fàcil: si nosaltres sentim locutors ieistes, que no saben fer la ela velaritzada, etc., estam fent que aquests trets passin al parlar col·loquial, sobretot, dels joves.
2. A la Facultat de Periodisme cream consciència lingüística a tots els estudiants que es formen aquí [Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez] i feim tot el que podem, tenint en compte que tenim un assignatures molt concretes de llengua, tant catalana, com castellana o anglesa. Ara bé, l’empresa [IB3] fa tot el que pot? No, hauria de fer-hi molta més feina.
3. Al CESAG feim el que podem. I de fet, hem estrenat un nou laboratori de fonètica on podem fer enregistraments de primer nivell, els alumnes poden fer pràctiques i posar-se en situació real, etc. Ara bé, la radiotelevisió pública ha d’invertir en més assessors, en una coordinació del model de llengua i una formació i seguiment continuat. Si no és així, difícilment podrem tenir professionals formats i en constant millora. I el model lingüístic s’hauria d’adequar al format de cada programa (no és el mateix una locució per a un informatiu que una retransmissió esportiva). S’haurien de tenir en compte les formes de les Illes Balears que siguin correctes del punt de vista normatiu. I el públic s’ha de veure identificat amb el model proposat, si no és així difícilment tendrà èxit. Pot ser versemblant i correcte alhora.
Neus Picó
1. Crec que el model de llengua als mitjans de Les Balears és prou reeixit. Fa dècades que RTVE a les Balears va iniciar el camí de fixació i difusió d’un model de llengua estàndard. Tenguérem la sort que en aquells inicis hi varen intervenir lingüistes de prestigi com els professors Josep Antoni Grimalt i Gabriel Bibiloni. Hi aportaren coneixements i seny a parts iguals. Els que hi arribàrem després agafàrem el relleu d’una tasca que ja estava ben encaminada. Així mateix, sempre comptàrem amb el suport i l’ajuda del Servei Lingüístic de la UIB.
2. Els professionals estan ben preparats, el problema és sovint la precarietat en què han de fer la seva feina, les condicions laborals no són les més adequades. Les plantilles d’assessors lingüístics solen ser reduïdes i poc estables. Pel que fa a la formació crec que mai havíem disposat d’una oferta tan àmplia de cursos, seminaris… En aquest sentit s’ha de destacar la tasca que des de fa anys duu a terme el GRESIB, el Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears, que centra part de la seva feina a analitzar els models lingüístics. També la Secció Filològica de l’IEC s’ha preocupat molt de treballar propostes en relació a l’estàndard oral.
3. Crec que aquesta pregunta queda contestada si aplicau la proposta d’estàndard oral aprovada per la UIB. El que realment ens hauria de preocupar és que la comunitat catalanoparlant no disposa de cap centre de producció audiovisual comú per a tot el territori. Aquest fet marca de manera decisiva el nostre model d’estàndard. Actualment, funcionen uns estàndards «locals», que es contradiuen conceptualment amb la mateixa definició d’estàndard, i constitueixen una anomalia dins qualsevol comunitat lingüística normalitzada. Necessitam un espai comunicacional català comú.
