Montserrat Alcaraz
Parlaré, aquests dies entorn la festa de Sant Jordi, dels temps quan em vaig enganxar a la lectura. El primer any que em vaig matricular a BUP a l’institut Maria Antònia Salvà no vaig anar més que a un trenta per cent de classes. Feia campana constantment -per això era de Campos- i aleshores per setembre em varen quedar tres assignatures. El meu pare va anar per primera i última vegada a parlar amb el tutor i, em va plantejar tres opcions: si volia fer FP electricitat, anar a fer feina o tornar a provar seriosament fer el BUP. Aleshores hi havia aquestes opcions i jo estava molt penedit perquè havia estat un estudiant formal i correcte a l’EGB. La cosa és que mon pare era electricista i al meu germà i a mi ens havia inculcat responsabilitat en el treball. A casa meva ningú abans de mi ni el meu germà havien fet estudis secundaris. Parl de tot l’arbre genealògic, fills de cosins inclosos. No teníem cap conco il·lustrat ni cap tieta pianista. Tampoc hi havia llibres per casa més que els que donava Sa Nostra. No sé per què vaig començar a freqüentar la biblioteca municipal, vaig recalar per allà i va esdevenir com una lloriguera on refugiar-me. De fet, malgrat que no estudiàs les assignatures, jo llegia llibres compulsivament sense cap ordre ni criteri. Però en relació amb el curs acadèmic jo aquell any havia fet el penco absolutament. Record que vaig plorar tot el capvespre d’aquell setembre que vaig anar a recollir les notes i ningú em conhortava. En tornar a repetir vaig canviar de companyies. Ens posaren a seure per ordre alfabètic i em tocà estar devora un gran amic que encara ho és i sempre ho serà; Antoni Adrover Fullana. Tota la secundària la férem colze amb colze. Si no vaig errat vaig cursar el darrer any de secundària el curs 1990-91. Érem molt porucs amb les al·lotes, tan porucs… que ara faríem rialles. Coses de l’enlluernament que, d’alguna manera, és l’amor. Bé, parlant d’amor diré com a cosa certa que de l’assignatura de filosofia vaig llegir els següents textos obligatoris dels quals ens examinava el ja finit Narcís Torres, un actiu membre de l’Opus Dei. El record com una persona de tracte agradable i, a mi, tanmateix, tant se me’n fotia la seva dèria de tenir fills. Aquestes varen ser les lectures del curs d’Història de la Filosofia de COU any 1990-91:Los siete sabios y tres más de Carlos García Gual, , Diálogos de Platón en l’edició de Gredos i el magnífic estudi introductori d’Emili Lledó (sic). El discurso del método Descartes, Investigaciones sobre el conocimiento humano, de David Hume, La náusea de Sartre, El anticristo de Nietzsche.
Ho dic de manera sincera, no vaig acabar d’entendre moltes peroracions que hi havia en aquests llibres, però varen fer esprémer la meva capacitat de concentració. Allà em teniu llegint El anticristo precisament quan havia decidit entrar en el seminari. El fet és que no hi vaig acabar anant posposant la decisió per a després d’haver cursat els estudis de filosofia a la UIB. Va ser un bon amic qui m’ho aconsellà. Mai se sabrà si l’ensenyament de la filosofia i/o alguna parròquia de poble s’haurien pogut estalviar la meva verborrea incipient en aquells anys i ja en remissió, per sort, quan m’aproxim a la cinquantena.
Sintetitz: Aquest text és la crònica d’una desesperació. No sé com empeltar l’amor als llibres als meus alumnes. Un dia ho vaig parlar amb un amic meu invident a qui vaig conèixer també a l’institut. Amb 16 anys en Carlos Juverd va esfondrar-se el cap pegant amb una Mobilette contra un camió a la rotonda de l’entrada a Llucmajor. Es rebentà el nervi òptic i mai hi ha tornat a veure. El tema era si la imatge mata la imaginació. On se n’ha anat la saviesa amb tanta informació es preguntava T.S Elliot a mitjan segle passat. On se n’ha anat la lectura amb tanta pantalla?
Recentment, he obert una capsa que una companya de feina ha duit per a la biblioteca escolar. Eren les seves lectures i les de la seva germana de quan anaven a secundària.
Apol·lònia va llegir com a mínim: El tragaluz de Buero Vallejo, Antonio; Libro de buen amor, Arcipreste de Hita; El árbol de la ciencia de Baroja; Antologia poética Miquel Martí i Pol; Luces de Bohemia de Valle-Inclán. La colmena de Cela. Coplas a la muerte de su padre de Manrique, les Poesias completas de Garcilaso; Laura i la ciutat dels Sants de Miquel Llor; La crida de la mar d’Oriol Vergés; Volver de Jaime Gil de Biedma; Quadern gris de Josep Pla o Poemas escogidos de P.Salinas.
La seva germana va datar alguns dels volums i els he pogut classificar per cursos. A 1r de BUP: Pons P. Memorial de Tabarka. A 2n de batxillerat: Longus. Dafnis i Cloe; Garcia Lorca. Bodas de Sangre, Sierra i Fabra El jove Lennon. A COU: Pous i Pagès, Josep. La vida i la mort d’en Jordi Fraginals. Costa i Llobera, Miquel. Antologia poética. Villalonga, Llorenç. Faust, tatre. Salvat-Papasseit. J. El poema de la rosa als llavis.
Els que esment a continuació no duen cap referència al curs: Delibes, Miguel, La mortaja. Alejandro Gándara, Falso movimiento. Zorrilla, J. Don Juan Tenorio. Uhlman. F., L’amic retrobat . Garcia Lorca, Yerma. Vargas Llosa, M. Los cachorros . Neruda, 20 poemas de Amor y una canción desesperada. Verdaguer. P. Àxon.
M’agradaria pensar que, si bé no tothom va llegir tots els llibres, almanco temptava la sort, començant-los, de convertir-se en un lector.