Així com passen les setmanes i ens acostam a la data de les eleccions locals que tendran lloc a final de maig, es fa més habitual, com és natural, que…

Son Macià fa cent anys celebrant la unió en la diferència
No arriben a cinc-cents habitants. I a l’Ajuntament manacorí hi ha tres regidors macianers, tants com els que té AIPC ajuntant vots de Porto Cristo i de s’Illot. El pes sentimental de Son Macià en el municipi manacorí és espectacular i són molts els manacorins de la metròpoli que cerquen en les peculiaritats de l’emblemàtic llogaret macianer un locus amoenus que els distregui de les ocupacions de cada dia.
Son Macià té el que ha demanat. Son Macià lluita pel que vol. Hom no sap exactament què ho fa, però els veïns del llogaret saben unir-se quan cal per assolir les fites que consideren necessàries. Feu conservador, on el Partit Popular arribava a superar el vuitanta per cent de vots i on, a les darreres eleccions locals, els de Pedro Rosselló i Antoni Sureda tornaren a guanyar les eleccions, quan, a la resta del municipi el seu partit s’enfonsava. Tanmateix, els macianers saben abstreure’s de la ideologia quan és hora de remar pel poble. Ara celebren el seu centenari amb un calendari ben atapeït d’actes que han pogut organitzar gràcies a la participació de les forces vives del poble i del seu vivíssim moviment associatiu. No és debades que un poble tan petit tengui una APIMA que no s’ha cansat de reclamar una escola nova fins que l’ha aconseguida; una Comissió de Festes que ha esdevingut model i referent per a tantes de festes populars de Mallorca; una associació de veïns que ha de lluitar per desfer-se de l’intervencionisme polític que tant afecta els moviments veïnals arreu de l’illa; un equip de futbol que juga a un cap de gespa artificial i que, amb jugadors del poble fa un paper més que digne a la tercera divisió regional balear; una associació de la tercera edat on el pes del patriarca Sureda continua fent bascular el poble entre la tradició i la ideologia; un grup de teatre que participa activament a totes les festes amb una comèdia; i tantes d’altres persones que de forma més ostentosa o més anònima participen amb entusiasme de l’organització de la vida al poble. Son Macià és un petit regne entre muntanyes, un reducte d’autenticitat i amor per l’entorn, un indret idíl·lic que encara avui lluita amb dignitat per vèncer els darrers esculls del caciquisme. Cent anys d’història els avalen, cent anys de vida els fan créixer, cent anys de poble els fan ser qui són. Llarga vida a Son Macià i a les persones que hi han nascut o que l’han triat per viure-hi.
Enhorabona i que molts d’anys!