“Són mons vegetals irreals i cadascun transmet una cosa diferent”

Margalida Munar (Manacor, 1972) és llicenciada en Belles Arts i actualment combina la seva professió com a restauradora amb l’art. En aquests hi ha la col·lecció De planetes i altres herbes exposada a Ca’n Lliro, són dues sèries de gravats que mostren plantes i peixos.

Una quinzena d’obres de l’artista i restauradora manacorina Margalida Munar romandran exposades a Ca’n Lliro durant les pròximes tres setmanes. Són gravats de petites dimensions que es poden dividir en dues sèries.

Una és amb motius vegetals, mentre que l’altra és una sèrie de peixos que estan fets amb les fulles de les plantes que la llicenciada en Belles Arts té al pati de casa seva. Les ha creat al llarg d’aquests darrers set mesos i, diu, són “aiguaforts i aiguatinta que, posteriorment, estan tintats amb aquarel·la”.

Munar explica que va torbar tant el material com la inspiració ben a prop. “Jo visc al camp, i amb les herbes i plantes que tenc dins els cossiols he pogut fer aquestes composicions”, afirma. De fet, detalla que els vegetals que té al pati són “el fil conductor” de les dues sèries.

Mons poc reals

Margalida Munar explica que totes les creacions “tenen la mateixa temàtica”, que són “totalment” independents entre elles i que la història “es va contant a través d’un gravat molt lineal”.

Detalla que ha aconseguit donar vida a “mons irreals, que són mons vegetals irreals i cadascun transmet, una cosa diferent”. Per exemple, un dels gravats representa una bolla del món amb tota la vegetació, tal com es pot observar a la imatge que hi ha a sobre d’aquestes columnes.

És més, l’artista puntualitza que “moltes de les flors que he incorporat, són flors extretes de textos medievals”. Per tant, ha barrejat “realitat amb ficció”.

Aprenentatge i descobriment

Feia uns vint anys que l’artista no treballava amb la tècnica del gravat i assegura estar “satisfeta en general” amb el resultat final. És més, va retornar a la pintura ara fa set anys.

I és que ha estat tot un “descobriment” per a ella. Per una banda, perquè, comenta, no “imaginava que amb el gravat es poguessin expressar tantes coses”. I per l’altra, diu, que tampoc imaginava que li agradés “tant investigar sobre aquest món, que crec que és un món molt interessant”.

Això, sí, ha trobat que el procés creatiu és molt “lent”, tot i que reconeix que un gravador professional, tal vegada, el troba més senzill.