Tan bo de fer embrutar, tan difícil fer net

El consumisme, la forma accelerada en què vivim, la instauració sembla que definitiva de l’usar i tirar, i la pèrdua de sentit col·lectiu de gran part dels ciutadans s’han convertit en llasts feixucs que es carreguen a l’esquena de les administracions públiques en forma de residus.

Una de les patates calentes en qualsevol consistori, per petit que sigui, és la gestió dels residus dels seus ciutadans. Cert és que els darrers anys s’han fet passes honorables i valentes en la diversificació dels residus i que són molts els qui, sense necessitat de campanyes ni advertiments, separen els fems a ca seva per dur-los a tirar en contenidors de colors diferents. Es tracta d’una forma, sens dubte, prou senzilla de reduir els residus que s’incineren a Son Reus.

Tanmateix, els contenidors de rebuig a Manacor s’omplen cada vespre. Els carrers, a més, no lluen, ans al contrari. I moltes zones d’arbrat mostren una descurança preocupant.

De sempre, quan a un ciutadà li demanen què espera del seu consistori (mangarrufes urbanístiques a banda), la resposta sol ser sempre en relació a la netedat. “Volem carrers nets”; “els carrers són plens d’excrements de ca”; “hi ha papers pertot”; “les males herbes creixen com en un jardí abandonat”. És curiós que els mateixos qui demanen formen part del mateix col·lectiu que embruta.

A Manacor l’Ajuntament té cedida la gestió dels residus i de la neteja viària a LUMSA, mentre que Melchor Mascaró és l’empresa concessionària del servei de manteniment d’arbrat, zones verdes i parcs infantils.

Equip de govern i oposició coincideixen que cap dels dos no acompleixen les condicions del plec que assumiren en guanyar el concurs. I tanmateix, Pedro Rosselló, el batle i regidor responsable de l’àrea de Medi Ambient, insisteix que aquesta fórmula és la més adequada per mantenir un poble net. Tant, que fa alguns mesos va aprovar-ne una ampliació per a LUMSA. Cal dir que els treballadors d’aquesta empresa, fa una mica més d’un any, ja estigueren en vaga i hi ha sospites fundades que podrien mantenir una vaga encoberta.

Nosaltres hem volgut saber de primera mà com es duen a terme aquests serveis i quines virtuts i mancances tenen.

Tot i que ho hem intentat per via telefònica i també a través del servei de missatgeria Whatsapp, ens ha estat impossible establir contacte amb els responsables de les empreses concessionàries d’aquests serveis.