Aquesta setmana s’ha commemorat el dia internacional de l’autisme. Antigament coneguda com a síndrome d’Asperger, avui ha pres el nom de TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), que es presenta en tres graus diferents. Els infants que el pateixen mostren ja de forma primerenca endarreriments en l’adquisició del llenguatge o també en les seves capacitats motores. En l’aspecte social, les persones amb TEA se solen mostrar poc hàbils en les relacions socials, i amb dificultats en la comunicació visual i del tu a tu. En edats escolars, moltes d’aquestes persones, amb les adaptacions pertinents, poden mantenir un rendiment escolar regular. De fet, moltes d’elles, poden ser fins i tot persones amb alguna alta capacitat.
S’ha fet molta de feina de sensibilització entre la societat, i sobretot en els centres educatius. És per això que han millorat molt els índexs de detecció i diagnòstic d’aquest trastorn, que pot arribar a afectar entre un u i un dos per cent de la població, unes xifres elevadíssimes que mostren com un fenomen tan freqüent és tan poc conegut entre la població general.
La detecció precoç, i en això els neuròlegs però també els serveis d’atenció primerenca són primordials, és determinant per assegurar un millor desenvolupament i una millor qualitat de vida tant en el pacient com en les seves famílies.
No hi ha dubte, tanmateix, que un dels grans cavalls de batalla del futur és l’adaptació del món laboral perquè les persones amb TEA s’hi puguin incorporar amb normalitat.
Com sempre, més en parlar d’allò que surt del que es considera estàndard, la resposta no és dins el vent, sinó en els recursos que hi pugui destinar la cosa pública, allò que coneixem com el bé comú. Com més recursos econòmics i humans s’hi posin, més senzilla serà la sensibilització del conjunt de la societat i la formació dels professionals que se’n cuiden.
Totes les persones tenim unes capacitats pròpies, exclusives i diferents de les dels altres. També, per descomptat, les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista. La nostra no serà una societat justa fins que no hagi assegurat la inclusió i la participació d’aquestes persones en el seu si. Encara més, la nostra serà una societat justa si no és capaç d’aprofitar la potencialitat que poden aportar les persones amb TEA dins el mercat laboral. És hora, idò, de posar fil a l’agulla i aprendre a pensar una mica més enllà de la guixa de cadascú.
