skip to Main Content

“Tant mites com rondalles ensenyen quan mostren l’exemple que no s’ha de seguir”

Antònia Soler aborda la mitologia clàssica a les rondalles en un nou llibre

Com sorgeix la idea de fer aquest llibre amb referències mitològiques a les rondalles?
És totalment fruit de la casualitat. Diria que se’m va acudir quan vaig impartir l’assignatura de “Mitologia clàssica” a la UIB, ja fa prop de deu anys; moltes vegades, en explicar la literatura, és fàcil establir comparacions i em vaig sorprendre quan jo mateixa també posava exemples de les rondalles. Poc a poc va anar cobrant forma la idea de fer-ne un estudi sistemàtic, més encara quan vaig veure que ningú no s’hi havia dedicat.

Pots explicar-nos tres o quatre referències que es repeteixin sovint a les rondalles i que, a més, siguin prou transparents?
El do de la invisibilitat, que trobam a diferents rondalles amb un capellet de vidre, o amb unes ulleres, etc. és també present en els mites. La força descomunal associada a un desequilibri mental, pròpia d’Heracles, es pot trobar en personatges com en Pere Catorze, en Joanet Manent, en Joanet de l’Onso… Princeses que no volen saber res del matrimoni i que posen traves als pretendents, com a la rondalla en Pere tort, per exemple, també se’n troben en els mites. El conte de Psique i Cupido, o sia, la jove que habita amb un amant desconegut, que la visita els vespres a les fosques i del qual mai no veu el rostre perquè aquestes són les normes, fins que s’arma de valor i encén un llum, però crema l’amant amb una gota de cera i de cop es troba perduda enmig d’un bosc, és també molt present a l’imaginari de les rondalles.

Hi ha qualque mite dels que enumeres i expliques que es relacioni de manera més tangencial amb les rondalles?
Hi ha alguns mites, efectivament, que presenten unes històries que, tot i que poden posar-se en relació amb algunes de les rondalles, en realitat podrien ser-hi presents per casualitat i no per influència del món clàssic. Per exemple, tant a la mitologia com a les rondalles hi ha alguns casos de petrificacions, però la naturalesa del fet i la raó de ser són completament diferents en un i altre cas.

Creus que el fet que les rondalles tan sovint siguin exemplaritzants fa que s’hi trobin moltes referències als mites clàssics, que també ho eren?
Al món antic la literatura exemplaritzant no són ben bé els mites, sinó més aviat les faules, que presenten una història amb moralina final, o poemes didàctics com per exemple De rerum natura (=Sobre la natura de les coses) de Lucreci, que pretén ensenyar teories atòmiques i doctrines epicureistes. Els mites són, inicialment, veritats religioses. I tant mites com rondalles el que tenen en comú és que moltes vegades ensenyen quan mostren l’exemple que no s’ha de seguir. Vagin vestits amb túniques o amb calçons amb bufes, amb rebosillo o amb una diadema, els personatges dels mites i els de les rondalles són com els humans, plens de contradiccions i imperfeccions. Per això mateix són exemplaritzants.

Sovint les rondalles es refereixen a aspectes quotidians. Moltes d’aquestes referències mitològiques que hi has trobat, també les podem trobar en el nostre llenguatge de cada dia?
Diria que no. Les referències mitològiques de les rondalles són tòpics literaris, producte de la manera que tenim de forjar un relat, si no ben igual tots els humans, com a mínim sí tots els pobles indoeuropeus. I el nostre llenguatge de cada dia no és literari. Almenys no ho és el de la gran majoria de parlants.

Back To Top
Search