Són moltes les persones que durant el confinament decretat el mes de març i ara també amb la tímida obertura que ha permès tornar als nostres llocs de feina, han tengut l’oportunitat d’aplicar-se en el teletreball. El concepte era conegut i de fet, abans de la pandèmia, ja hi havia molta de gent que podia exercir aquesta manera de fer feina, ja fos de manera parcial o de manera total. És obvi que les feines administratives i de gestió són més adequades per poder dur a terme la tasca a distància sense necessitat d’haver d’acudir a l’oficina. Però així i tot, i també a l’administració pública, encara queden molts de serrells per resoldre per poder dir que podem teletreballar amb total garantia. Sigui com sigui, el teletreball du implícites moltes bondats que hem de tenir molt presents, com ara la possibilitat de conciliar molt millor la vida familiar amb la laboral, o també la flexibilitat en els horaris. Per contra, se’ns resta la possiblitat de socialitzar-nos a la feina, que és un bé que sovint no valoram en tota la seva dimensió i magnitud.
És evident, també que moltes de feines, per la seva aplicació manual o física, són impossibles de dur a terme a distància. Pensam en els manobres i picapedrers, en els llanterners i els electricistes… Hem vist, durant aquesta crisi de la pandèmia, que també els metges “podien” teletreballar, tot fent les consultes de manera telefònica amb els seus pacients. Cert és que l’atenció no pot ser mai la mateixa, ni per intensitat, ni per proximitat, ni per contacte humà.
Va quedar també demostrat, i ara també amb la semipresencialitat, que l’escola no permet el teletreball, com a mínim en la docència estricta. Mestres i professors no es poden permetre el luxe de perdre el contacte i la calidesa humana dels alumnes. Les cares, les expressions, el gest corporal, queden diluïts en una marabunta de píxels a les pantalles de tauletes i ordinadors. El retorn és inevitablement pobre.
Tanmateix, cal admetre que en molts d’àmbits el teletreball no sols és possible, sinó que, a més de viable, és també l’opció més recomanable per garantir la realització de la tasca i el benestar i la satisfacció del treballador.
La improvisació que ha duit implícita la pandèmia ha fet cobrar arguments als escèptics amb el teletreball, però alerta, el camí està encetat i les dificultats viscudes pels teletreballadors durant aquests mesos no han de desanimar les empreses, ni tampoc les administracions públiques, a l’hora de facilitar la feina des de casa als seus empleats.
Més enllà de pandèmies, confinaments i aïllaments, el teletreball és el futur, un futur que ja camina dins el nostre temps per esdevenir present inexorable.
Més perimetrats
Mentrestant, al tancament d’aquesta edició ens arriba la mala nova que Manacor romandrà quinze dies més sota el tancament perimetral arran de l’excés de contagis de Covid-19. La mesura, que fins ara s’ha mostrat ineficaç, no fa més que augmentar la crispació entre la població i el malestar entre restauradors i comerciants.
