Arriba l’hivern, arriba el temps de les matances. I arriba, inevitablement, el temps dels sospiros. El forn de Ca’n Munar ha esdevingut l’autèntic especialista en aquest dolç tan propi, tan exclusivament manacorí. Fa cinquanta-vuit anys que obriren, a Ca’n Munar, i continuen al peu del canó, servint sospiros, amargos, i tota casta de pastes pròpies d’un forn com el seu.
“Pel que contava mon pare, la gent feia els sospiros per les matances, i a les cases cadascú feia els seus”, diu Bàrbara Munar, representant de la tercera generació d’aquesta família fornera del carrer d’Artà. Munar explica que “la recepta que tenim a ca nostra no sé si ve dels meus padrins, que feren proves, fins que trobaren el punt que els va agradar”. De totes maneres, Bàrbara Munar reconeix que “els sospiros eren com els robiols, cadascú a ca seva tenia la seva recepta”.
I és ara, en temps de matances, quan augmenta la demanda de sospiros: qui no ha sentit allò del mescladet i els sospiros… De fet, Toni Gomila ja fa un comentari sobre el sospiro que rosega a un racó de la cuina la padrina.
Bàrbara Munar es recorda de la botiga de la Pastisseria Sureda, a la plaça de Weyler. Aquesta botiga era coneguda per la gent manacorina com els “Sospiros”, i de fet, les madones, diu Munar, “vivien aquí devora i feien els sospiros i ens els duien a enfornar aquí”.
La madona del forn del carrer d’Artà no sap d’on pot venir un nom tan particular i poètic com aquest… El diccionari Alcover-Moll no recull l’entrada “sospiro” com a tal, sinó que la mostra sense la “o” final, amb aquesta definició que s’avé de manera exacta amb els sospiros que coneixem avui: “Barreta de pasta de farina, aplanada, molt cuita amb sucre, ous, canyella i llimona”.
Precisament el procés de cocció, i tal vegada els ous, són el que donen aquesta textura rostida, de vegades mala de rosegar, a aquest emblemàtic dolç manacorí. De fet, explica Bàrbara Munar, “els sospiros es couen amb el forn bastant fortet” i explica a manera de curiositat que “el procés d’elaboració és totalment manual, perquè la pasta s’aferra molt i no hem aconseguit trobar cap màquina que vagi bé per fer-los”. Per fer els sospiros, es fa un cilindre de pasta, que es treballa amb molt d’oli. Aquests cilindre així com es cou, es va obrint, s’escampa i es clivella.
Avui el sospiro sobreviu bé, tot i que “un temps només hi havia quatre coses de dolç i avui hi ha molta competència”. A l’hivern, s’hi campa bé, el sospiro. A l’estiu, en canvi, ho té més complicat, per competir amb els gelats…
Tot i que els ingredients per elaborar-lo (ous, sucre i farina) són molt bàsics, Bàrbara Munar lamenta que “avui s’ha encarit moltíssim. Tant els ous com el sucre han pujat molt i això ha fet que també hagi pujat el preu dels sospiros”.
Més enllà de Manacor, on Ca’n Munar reparteix sospiros a botigues i fruiteries, el dolç més clàssic de les matances arriba també als pobles de la comarca, com ara Sant Llorenç, Vilafranca, Cala Millor… i a tots els llocs on hi ha botiga d’Agromart, que també compra els sospiros a aquest forn manacorí.
Enguany, a més, amb la recuperació del concurs de Nadales de l’església de Porto Cristo, on cada participant s’endú una bossa de sospiros, aquest dolç arribarà arreu de Mallorca, en la recuperació de donar aquest obsequi a tots els participants.
