Skip to content

“Tenc el meu padrí tirat a una fossa i no voldria que l’exhumàs una institució que no creu en la memòria”

Maria Antònia Oliver París (Inca, 1957) és neta d’Andreu París, represaliat durant la Guerra Civil pel feixisme, i presidenta de Memòria de Mallorca. Amb ella parlam dels avanços que va permetre la Llei de memòria històrica que ara volen derogr PP i Vox i de les conseqüències que tendria, precisament, aquesta derogació.

Posem-nos en context. Quines són les fites assolides gràcies a la llei de memòria que ara PP i Vox volen derogar?
La llei de memòria democràtica s’aprova l’any 2018. Hem tengut només sis anys per desenvolupar-la. I així i tot s’han fet moltíssimes de coses. Es va crear la direcció general de Memòria Democràtica, s’han format comissions des del principi que han funcionat molt bé, tot i que tot ho hem hagut de desenvolupar des de zero perquè hi havia molt poc funcionariat que dominàs aquest àmbit. Hem detectat simbologia franquista en els pobles, molts dels quals ja l’han eliminada, hem eliminat el nom de Joan March d’una de les principals avingudes de Palma… ens ha restat per tomar el monument de la Feixina, però això estava judicialitzat i no s’ha pogut aplicar. S’ha creat un postgrau universitarri en Memòria Democràtica i Justícia Transicional… També s’ha fet feina perquè la Conselleria d’Educació inclogués la memòria democràtica i els drets humans en els currículums de la nova llei autonòmica. Ara tot això no s’aplica, perquè tenim un govern que no aplica res. Però és que s’han fet altres coses com les denúncies de l’apologia del franquisme, el cens de víctimes… I queden moltíssimes de coses per fer, que no sabem si es fan perquè no s’ha constituït la comissió, com ara estudis dels bombardejos a les Balears, o del trauma psicològic a les víctimes i a la societat en general que va generar el franquisme.

De la Llei de fosses no en diuen res? Continua en vigor? S’aplica?
Realment a hores d’ara continuen en vigor totes dues. Però no podem oblidar que la Llei de fosses és una llei de memòria. Estan separades perquè era urgentíssim aprovar la de fosses, perquè se’ns morien els fills i les filles de les persones assassinades… Diuen que faran la segona fase d’exhumació a sa Coma, que esperaran que passi la temporada turística… però no han et res. Algun familiar ha sol·licitat que li facin l’ADN i varen estar molt de temps a contestar-li. Li han passat el telèfon de les empreses concessionàries del pla… però no és l’empresa qui fa l’ADN, sinó el govern. El garantista és el govern. El que no poden fer és enganar la gent. No han tocat cap fossa. I exhumar no és un acte de misericòrdia, sinó de memòrria. Tenc el meu padrí tirat a una fossa, no sé on és. I no voldria que una institució que rebutja la memòria democràtica exhumàs la fossa on hi ha el meu padrí.

Aquestes lleis foren aprovades per unanimitat, amb el vot a favor del Partit Popular. Com expliquen ara aquest canvi de parer.
Sí, la de fosses es va aprovar per unanimitat. La de memòria, en la majoria del seu articulat, també. Ara el PP en privat diu que Vox els pressiona, però al mateix temps donen suport als seus postulats, perquè han tret venal la memòria. I la realitat és que si el PP no la volgués derogar, no es derogaria. Tornen al cantet de totes les víctimes, diuen que s’ha fet partidisme… Però el cas és que la memòria ha de ser pública, no pot ser en la intimitat. Ja en vàrem haver de parlar en la intimitat durant tota la dictadura.

A altres bandes d’Europa la memòria democràtica és una qüestió d’estat, que no depèn del color polític de qui governi. Aquí en canvi sembla que sí. Aquesta diferència es pot explicar pel bàndol guanyador a cada banda? A Alemanya el feixisme va caure. Aquí va guanyar la guerra.
Exacte. No hi ha hagut una justícia transicional. Ni un sol responsable de tants de crims s’ha assegut al banc dels acusats mai. No hi ha hagut una catarsi com hi ha hagut a Alemanya ni s’han creat les eines necessàries perquè tot això sortís a la llum, es netejàs i poguéssim començar a pensar en una reconciliació. Una part de la història ha estat amagada amb unes condicions soterrades de gent que ha patit moltíssim soterrades, i després durant tota la democràcia s’ha fet com si no hagués passat res i ens haguéssim fet amics per la cara.

Sense la llei no es pot continuar fent feina?
Es podien fer coses, es poden fer coses, s’han de fer coses, i les eines són les lleis. Les entitats socials no tenim les eines ni la infraestructura. El 2014 obrírem una fossa pel nostre compte, perquè era petita, i perquè sabíem on era, i ho poguérem fer amb voluntariat. Però no ho volem fer així. Volem que sigui la institució, perquè això dona normalitat a la memòria. La memòria és de la societat, no de quatre boges amb mocador vermell. I aquesta llei havia estat acceptada per una societat mallorquina madura, democràtica… ningú havia dit res en contra.

Quin és el futur a partir d’ara? Tornar a les trinxeres? A les manifestacions?
En tenc moltes ganes, de tot això, però no podem de cap manera deixar de vigilar, perquè aquesta gent té a les mans coses que s’han generat durant aquests darrers anys i que necessiten un control.

Què et fa passar pena?
El banc d’ADN, el 200 cossos de víctimes no identificades. Tot això és custodiat pel Govern. Diuen que continuaran amb això, però no es fa convocatòria de cap reunió. El columbari que s’havia de fer a Palma, on s’havien de dipositar les restes d’Aurora Picornell, no sé si es fa o no es fa, si és una obra descomunal o si no és rers. Tota la documentació generada, els testimonis fent declaracions, fotografies, exposicions… on és tot això? La simbologia franquista retirada, es torrnarà a posar? Em preocupa que no tenguem el control de tot això. Vull que es creï la comissió d’una vegada. Però també advertim que no estarem a una comissió que aprovi coses amb les quals no estiguem d’acord. No consentirem que al mur de la memòria hi posin els senyors de la División Azul. Jo estic a les trinxeres, perquè estic en contra del que fan i de les seves mentides i de les seves manipulacions, perquè només diuen mitges veritats. Diuen que han posat deu pedres de l memòria… quan en realitat només n’han posades quatre, i quan l’anterior govern n’havia demanades 150…

 

Back To Top
Search