Tenen cura, les voreres malaltes?

Les voreres presenten una problemàtica múltiple. La primera, la primigènia, i que no vol dir que sigui la més important n’és el manteniment. Una xarxa de voreres en condicions de manteniment deficients és un símptoma d’una ciutat, d’una vila, abandonada. Quan la vegetació comença a campar-s’hi bé, quan el paviment es dilueix i esdevé un picadís irreconeixible, quan s’enfonsa la vorada, quan es trenquen les rajoles (si n’hi havia) queda clar que les voreres, per a l’Ajuntament d’aquell poble, no han estat mai una prioritat. Les voreres són, a més, la fórmula que hem trobat des de fa dècades per facilitar la convivència en el carrer de cotxes i vianants. La xarxa vial en el centre és sovint tortuosa, estreta i difícilment pot garantir aquesta convivència. Sovint, com a mínim fins no fa gaire, el cotxe guanyava sempre la batalla, i les voreres esdevenien un espai gairebé simbòlic, inexistent, que semblava només voler recordar que per aquell espai, un temps, també hi havia transitat gent a peu. A poc a poc, però, en els carrers més estrets s’han anat eliminant aparcaments, fet que ha permès que les voreres poguessin ser més amples i això ha humanitzat una mica l’espai, fins al punt que dues persones s’hi poden creuar sense que una de les dues hagi de baixar de la vorera a la calçada, o que també hi pugui passar un cotxet o una cadira amb rodes.

En el centre, on els carrers són estrets, i on la pressió humana, de forma natural també és més potent, sembla obvi que l’espai per a la vorera hauria d’anar augmentant, mentre que la calçada per al trànsit rodat s’hauria de reduir o, simplement, fer desaparèixer.

Els carrers de plataforma única semblen també una bona fórmula de transició cap a la desaparició dels cotxes en el centre.

I tanmateix, hi ha un altre maldecap que ens hauria de captenir. Qui és el responsable de les voreres? Hi ha qui diu que és cada propietari qui se n’hauria de cuidar. Cosa rara, certament, quan la vorera és un espai transitat pel comú i de titularitat pública. No pot ser que ens deixem la feina un per l’altre. No és de rebut. I és l’Ajuntament, casa comuna de la ciutadania, qui hauria de posar messions fortes en l’assumpte. No pareix tan complex fer una avaluació de l’estat de les voreres (de totes) i començar a adobar-les (tant pel que fa al paviment i enrajolament, com pel que fa a l’amplada). Veurem si d’aquí a quatre anys podem dir que s’ha avançat en aquest sentit. És una qüestió de voluntat política i de fixar dins l’agenda de prioritats una tasca que milloraria exponencialment la imatge de Manacor, sempre tan degradada.