“Tenen una cultura molt diferent”

La família que acull Daryna Osypchuk s’ha estimat més no participar en aquest reportage. Sí que n’hem trobada una altra, de família acollidora, que ens ha explicat la seva experiència, tot i que ho ha fet des de l’anonimat. A través de contactes personals, i sense seguir cap via oficial, aquesta família es va oferir per acollir una mare jove amb un o dos infants petits, no adolescents, “perquè jo ja som una dona major”. Arribaren el mes de maig, “i férem les gestions per escolaritzar el nin, que tenia vuit anys. “A Escolarització varen ser molt amables, posaren l’infant a la mateixa escola on jo vaig a cercar els meus nets, i els mestres també un deu”. La família acollida ha estat a ca seva fins a final de juliol. La nostra testimoni, però, ens explica que la família que va acollir no s’ajustava al perfil del que pensam que són els refugiats de guerra: “Arribaren amb avió, amb maletes carregades de roba, i amb una situació personal que no relaciones amb la d’un refugiat de guerra”. “Si no els donaves una cosa que fos de marca, no els anava bé. Em va parèixer que ajudava gent que no hi importava”. Entre altres coses que han sorprès la nostra testimoni, hi ha la manca de neteja de les estances on vivien, o que “jo duia el nin a escola i ella ni s’aixecava i dormia fins devers les onze. Als infants no els posen cap norma ni entrebanc. Tenen una cultura molt diferent”. La nostra testimoni no ha demanat cap ajuda a Serveis Socials ni a cap administració, perquè “tanmateix no figurava enlloc que nosaltres haguéssim fet de família acollidora”, però sí que reconeix que “cal fer una millor selecció de les persones que acollim”, acaba dient, alhora que es mostra sorpresa: “Per ventura he topat malament, però jo ja havia acollit persones i famílies del Sàhara i d’Hondures i tot i el xoc cultural evident, no havia trobat cap vegada aquesta actitud”.