Joan Mas, Collet (Montuïri, 1974) va ser diputat per MÉS al Parlament de les Illes Balears entre el 2019 i el 2023. D’aquells quatre anys n’ha sortit, “Un pagès al Parlament’, un llibre que ve a presentar dilluns a la Sala la Fornal en el marc dels Dilluns de l’Obra.
Com neix “Un pagès al Parlament”?
Tota la legislatura vaig anar fent articles a revistes de Premsa Forana, a Algaida a Montuïri, i també proposicions no de llei, i dues reflexions personals inèdites que fins ara no havien sortit enlloc. Vaig pensar d’ajuntar-ho i de publicar-ho sobretot amb l’excusa de parlar de política. Tots els escrits estan ordenats per temes en el llibre.
Parlem de política, idò, ja que en tenim l’excusa. Tu que ho has viscut de dedins i que veus com funciona per defora, Els illencs triam en funció de la feina feta a les institucions d’aquí? O no podem evitar la tendència estatal de les grans marques?
Tenim un electorat molt poc autocentrat. Està clar que el vot el decideixes per molts de factors, però de cada vegada el vot que es defineix en funció de “conec qualcú” és menor, perquè de cada vegada som menys la gent que ens coneixem entre nosaltres. I per això de cada vegada som menys els que decidim el vot en funció del que fa el govern d’aquí. Els grans mitjjans estatals i més darrerament les xarxes socials de cada vegada són més influents. La gent s’informa d’una altra manera, ara. És molt important per part dels partits autocentrats fer molta de feina per tenir implantació territorial, als barris de Palma i també als pobles, on la població també és molt canviant, ja.
Són habituals les proves de candidatures a MÉS, i més antigament al PSM, amb líders que en l’entorn local han triomfat però després topen amb un mur que no poden escalar, quan no tenen l’arma de la proximitat.
La proximitat l’ha de practicar tot el projecte, no només el candidat. Qualcú com Miquel Oliver podria fer el bot, i estic convençut que triomfaria. Però no basta que en el seu moment un Mateu Morro o un Pere Sampol, o un Biel Barceló poden arribar a 500 persones, o a 1.000. Però això no basta. Cadascú en els seus redols, amb el mateix estil de fer política, ha de fer camí de forma cooperativa per ampliar aquesta proximitat. Passa sovint que la institució et menja. La gent que ha passat per ajuntaments donen molta d’importància a la gestió. I quan fas el bot, és important que et vegin. I si volem repetir, ens han de veure. I tant candidatures com la de Manacor com la d’Esporles guanyen perquè tota la candidatura és propera, perquè la gent identifica aquelles sigles amb la gent que ho dona tot, que t’escolta, que està per tu i que t’acompanya en els moments conplicats.
Perquè entre l’electorat hi ha la percepció que MÉS és el partit més centrat de l’arc parlamentari?
Potser perquè hi va haver un moment en què Pere Sampol va voler ser conseller de Comerç i Indústria. Biel Barceló va ser conseller de Turisme… Sempre ens hem volgut acostar a la classe mitjana mallorquina i per ventura per això hem estat percebuts així. A Mallorca, fins els anys seixanta, l’obrerisme té molt poc moviment… Botiguers, professionals liberals, funcionaris eren la base dels nostres votants. Però la feina històrica del PSM perquè la gent d’aquí tengués una renda per càpita més elevada era una cosa molt d’esquerres. Avui els sous són mitjans o baixos. I les cases valen molt i viure aquí és caríssim. Ens caldrà fer un replantejament, i això també és d’esquerres i és transformador.
Antoni Noguera va ser batle de Palma i no ho va poder rendibilitzar… Si Biel Barceló hagués fet tec per ser president del Govern les coses haurien pogut ser diferents per a MÉS?
Si un partit d’aquí té la presidència del govern jo crec que sí que es poden canviar coses i es pot autocentrar la política de les illes Balears. El focus mediàtic és al Govern i al Parlament. Els mitjans encalcen qui té la presidència. Qualsevol conseller és notícia i no fa falta que faci gaire esforços per ser-ho. Els partits d’aquí no només sabem governar, sinó que és necessari que ho facin.
Venim de vuit anys de govern progressista, i hi ha una sensació de desencís. Els partits capitalitzaren les mobilitzacions cíviques però després hi ha la impressió que no feren tant com haurien d’haver fet. I ara sembla que hi ha un govern encara més aspre que en temps de José Ramón Bauzá. Serà capaç de mobilitzar-se una altra vegada, el poble?
Els partits polítics no han de liderar aquests moviments. Entre l’11 i el 15 els partits traslladaven allò que hi havia al carrer a les institucions, però no lideraren res. D’aquest govern duim prop de cent dies i avui (dimarts) han duit el sostre de despesa al Parlament i no l’ha pogut aprovar perquè PP i Vox s’han barallat com a moixos. Deixem pixar el mul, tenguem confiança en la gent i en la societat. I ja arribarà el moment que rebenti. En molt poc temps han sortit tots els fantasmes.
