Catalina Vadell, que ha dirigit durant onze anys l’Hospital de Manacor, ha començat a gaudir de la jubilació. Parlam amb ella de la seva etapa com a gerent, de la seva relació amb els dirigents polítics de dretes i d’esquerres i dels reptes que haurà d’assumir la nova direcció de l’hospital.
Quan partires a estudiar Medicina, pensaves acabar la teva carrera professional dirigint l’Hospital de Manacor?
La veritat és que no. En aquell moment no pensava ni tan sols en jubilar-me. Volia estudiar i fer allò que volia, amb tota la il·lusió del món. De nina, volia estudiar medicina per investigar. Però a tercer de medicina vaig adonar-me que m’agradava el contacte amb els pacients. I en aquell moment vaig decidir que faria oncologia. Era una especialitat molt nova, tot estava per descobrir i al mateix temps exigia mirar els malalts als ulls.
A Manacor hi vares arribar després de mirar molts de pacients als ulls…
Sí. A Barcelona vaig exercir d’oncòloga a l’Hospital de l’Esperança i a l’Hospital del Mar. Però també vaig investigar i em va omplir molt. Quan vaig tornar a Mallorca vaig fer de metgessa de pacients amb càncer i també va anar sorgint el cuquet de la gestió. Vaig dirigir el servei a Manacor i a Son Llàtzer. I després va venir la proposta de dirigir l’Hospital.
Com va passar tot?
L’any 2006 en Toni Mesquida em va telefonar i em va proposar obrir el servei d’oncologia a Manacor. Li vaig dir que sí, però amb condicions. Jo volia muntar un servei de veres, eficient i modern. I em va donar via lliure per fer el que volgués. I així va ser que vaig tornar a Manacor. Llavors jo dirigia el servei a Son Llàtzer, no em deixaven partir i per això vaig suggerir muntar un institut oncològic amb seu als dos hospitals. Va ser mentre estàvem en el procés de donar forma aquesta institució que en Toni Mesquida va proposar-me com a gerent.
Vares assumir la gestió de l’Hospital en un moment de molta crispació…
L’octubre del 2012 vaig començar, ara farà onze anys. I sí que eren temps difícils per l’Hospital de Manacor. L’any 2011 s’havien fet moltes retallades.
José Ramon Bauzá era president. Com trobares l’hospital?
Havia estat un any molt complicat, l’hospital estava molt cremat i els treballadors molt enfadats. Quan en Toni Mesquida va assumir responsabilitats al Govern va trobar que era hora de posar pau, de trobar qualcú que estimàs l’hospital i quan em va proposar assumir la gerència, li vaig dir que sí.
El Govern ha canviat de color, però durant onze anys la direcció de l’hospital no s’ha tocat…
És cert. Jo vaig començar amb un govern del Partit Popular. Evidentment, no va ser cap compromís polític, va ser perquè en Toni em va cridar i em va demanar compromís amb l’hospital. De fet, jo vaig assumir que el 2015 deixaria la gerència, que hi hauria un relleu. Precisament quan Francina Armengol va convertir-se en presidenta. Per desgràcia passa sovint i es considera normal, però en el meu cas no va ser així.
Per què creus que va passar?
Els càrrecs de gestió es consideren més polítics que altra cosa. Jo pens que és un error, haurien de ser càrrecs tècnics. Jo em vaig sorprendre quan em varen demanar que continuàs- M’he sentit molt còmoda aquests darrers vuit anys amb l’equip de la conselleria. Hem fet coses importants.
Tu coneixes bé l’hospital. Quins reptes queden damunt la taula?
Un dels que és rellevant i que fa molts anys que perseguim, és el de fidelitzar els professionals. L’hospital és com un trampolí. Tenim metges excel·lents que formen nous professionals sanitaris. I com que aprenen moltes coses, els criden d’altres hospitals i se’n van. Per posar només un exemple, els caps de servei d’Urgències de Son Espases i Son Llàtzer són exprofessionals de l’Hospital de Manacor.
L’ampliació que està en marxa també ha estat un bon repte…
Per fidelitzar, cal fer feina a gust. No només amb els companys i els pacients, també en uns espais i unes instal·lacions adequades. D’ençà de l’any 2015 el principal repte ha estat fer créixer l’hospital en espai. També en prestacions, en professionals i en formació. Ara molts metges i metgesses formen residents i això dóna força perquè obliga a la formació continuada dels professionals, que sempre estan al dia.
Sovint es parla d’un ambient de feina familiar. Encara és present a l’Hospital?
La família ha tornat grossa, però sí. Quan feia qualque xerradeta deia als companys que no han de consentir perdre aquest esperit. I ho dic de cor. Tenim un hospital que estima la gent i una població que estima l’hospital. Voldria que continuàs així durant molts anys.
En què haurà d’insistir la nova direcció?
Un dels grans projectes que només he pogut deixar embastat és la robotització de l’àrea quirúrgica. Molta gent pensa que la robòtica només és present als centres d’alta tecnologia, però la cirurgia robòtica ja és el present en molts hospitals comarcals. També hem de ser ambiciosos en aquest camí.
Has pogut parlar d’aquestes coses amb algú? S’ha preparat el relleu?
No ha estat possible. Ja fa més de mig any que tenia decidit jubilar-me en acabar aquesta legislatura, passàs el que passàs i independentment del resultat electoral. És el que he fet. Hi seré per donar una mà i si em demanen l’opinió, la donaré. Si em cerquen per ajudar, m’hi trobaran.
Evidentment, seran la nova consellera i el nou director general els que decidiran qui ha de ser la persona que ocupi la gerència de l’Hospital de Manacor.
Quins moments de la teva carrera recordaràs per sempre?
Si una persona es cura i ve a donar-te les gràcies, és genial i sempre ens posa molt contents. Però crec que no hi ha agraïment més immens, que el d’una família d’un pacient que ha mort. Encara que pareixi contradictori, en aquests moments te’n adones que has ajudat. Aquests són els records que m’enduc com oncòloga.
I com a gerent?
Crec que ha ajudat a les persones que formen la immensa família que és l’Hospital de Mancor. Entre tots l’hem fet créixer i estic agraïda a tantíssima gent!, Evidentment m’he equivocat i potser en segons quins moments no he estat a l’altura de les circumstàncies, hi ha hagut coses que no ens han sortit bé. Però me’n vaig amb la sensació d’haver ajudat.
A partir d’ara a què dedicaràs les hores que dedicaves a la teva feina a l’hospital?
De moment faré vacances. A ca nostra tenien la botiga de Can Nadal, a Porto Cristo. Quan era nina i quan estudiava, els meus estius consistien a fer-hi feina. Durant la meva etapa com a metgessa, només un any vaig tenir vacances durant tot l’estiu. I ara vull dedicar-me en cos i ànima a això, a fer vacances. Tenc moltes inquietuds, a partir del setembre ja pensaré quines vull desenvolupar.
