Tenir tranc, o no…

El director fundador de l’Escola de Mallorquí ens ofereix aquesta completa recenssió sobre el darrer llibre d’Antoni Llull Martí, un recull amb dues mil endevinalles de creació pròpia.

Fa un parell de mesos, concretament el dimecres 20 de juny, la Institució Antoni M. Alcover acollí la presentació d’un dels llibres més curiosos escrits per autors manacorins. Porta per títol Qui hi té tranc ho endevina, i com a reclams secundaris, Llibre d’endevinalles. 2000 enigmes formulats en vers dins l’estil dels composts pels antics glosadors de Mallorca. El seu autor, Antoni Llull Martí, és un dels millors escriptors de textos de caire lúdic en llengua catalana i un dels més coneguts d’arreu dels Països Catalans i celebrats d’Europa d’aquesta rara especialitat. N’Antoni Llull és manacorí de pura arrel (nascut el 1935) i un destacat alcoverista, però també, ai las!, dels més poc coneguts de la gent jove a la seva pròpia ciutat, possiblement pel fet de viure, d’ençà d’anys, a la Ciutat de Mallorca. Afirmam això darrer perquè a la presentació d’aquesta obra –n’ignoram el motiu- hi hagué molt poca gent, quasi semblà una presentació de les que es fan a Palma. Sol ser una vertadera excepció que allà hi siguin presents més de deu o dotze persones, inclosa la pròpia família. Ha passat un cert temps i, ni piu!, de part de la premsa illenca i, sobretot de la local, quan aquesta ha sabut ser tan generosa amb molts altres autors, cosa que elogiam i és ben d’agrair. No ha estat així en altres indrets, com per exemple, el cas que li han fet el Diari de Girona al Principat de Catalunya o el virtual InfoMigjorn al País Valencià.

N’Antoni Llull, professor de llengua catalana, lexicòleg i onomastòleg, no és cap principiant que necessiti encoratjar, puix la seva extensa bibliografia el tenen per consagrat com a un dels lingüistes més sòlids de la ciència Onomàstica catalana i possiblement de tota la romanística. Home que coneix, en alt grau, pràcticament totes les llengües romàniques i que en domina, de manera més que estimable, en parla i escriptura, unes quantes de la dotzena que la conformen. Ha treballat textos dels més rics del món a Felicitacions en 500 llengües (1991 i 1992) majoritàriament usades a països cristians, considerada la recopilació políglota publicada més extensa del món). Es guanyà les sopes durant molts d’anys com a cap del personal d’AENA a l’Aeroport de Palma. Vet aquí alguns del títols d’obres que han aparegut de la seva jubilació ençà, editats per Documenta Balear: Premsa i societat, una visió a través de la publicitat al primer Diari de Mallorca (2006) i Prenint el demble a les paraules (2009), a més del que comentam aquí. Apareixen, posteriorment, a altres col·leccions i editorials: El lèxic de Mn. Alcover (1987), el ja famós Diccionari d’expressions lingüístiques recollides de les rondalles mallorquines d’en Jordi des Racó (2008, amb tres edicions per l’Editorial Moll) i Diccionari de noms de persona històrics i tradicionals a Mallorca (2010).

Altres llibres anteriors als descrits, menys extensos però no manco importants, són Vocabularis temàtics per a la correcció de barbarismes i enriquiment del lèxic personal que encetà la col·lecció manacorina “Tià de sa Real” en 1979. A la mateixa col·lecció hi té editats: Reflexions sobre la saviesa dels proverbis (1994) i Bruixat per la llengua (mossèn Antoni M. Alcover. 2001). Però, segurament els més estimats i guardats gelosament pels lletraferits de la seva ciutat natal, en edició no venal i donats a conèixer als seus amics, foren escrits i obsequiats per les festes de Nadal entre els anys 1979 i 2006 que recullen 25 treballs, entre els quals, obviant-ne un quants, Quadern d’endevinalles (1979), Quadern de palíndroms i altres jocs de paraules (1980), Quadern de frases insòlites (1981), Els noms de sants en endevinalles (1982), Quadern d’endevinalles (1983), Gloses de l’estelada (1983), Nou quadern de palíndroms (1984), Relació etimològica i multilingüe de noms de bateig tradicionals a Mallorca (1986), Notes filològiques sobre els llinatges de Mallorca ((1989), Catàleg de noms propis de persona (1989, en col·laboració amb el Dr. Joan Miralles), L’esdeveniment de Nadal, recontat per Sant Lluc (1992, en versió d’un centenar de llengües), Algunes reflexions sobre la saviesa popular conduïda pels proverbis (1993)… Santoral insòlit català/llatí (1995), Notes d’onomàstica i hagiografia (1999), Incursió recreativa en el món dels topònims (2000), Receptes, consells i remeis del segle XVIII (2003), Gloses farcides de proverbis (2006)…
La darrera obra publicada, el llibre d’endevinalles Qui té tranc ho endevina, com bé enuncia al subtítol, en conté 2000 en clau, moltes de les quals s’haurien pogut escriure molts anys enrere -i de fet ja n’havia publicades moltes en els Quaderns de Nadal- com les referides a fenòmens meteorològics. Malgrat això, la majoria tenen com a resposta objectes i temes de l’actualitat més immediata com Internet, ordinadors, instruments electrònics, etc. que certament fan pensar molt, però que en veure’n la resposta -que sempre es troba a peu de pàgina- ja no s’oblida mai. Cal remarcar que la qüestió plantejada està redactada en versos perfectes en rima i mètrica. Qui té tanc ho endevina sintetitza 30 anys de feina i conté quasi 400 pàgines molt ben editades per Documenta Balear. La consideram una obra d’aquelles que es guarden per a tornar llegir en un moment o un l’altre d’oci perquè l’obra és un clàssic intemporal, com les mateixes Rondalles de Mn. Alcover.

Em permet recomanar aquesta obra tan útil per als qui es dediquen a l’ensenyament primari i secundari. Encara més als al·lots, joves i persones adultes que s’agraden d’assaborir les paraules de la nostra llengua i alhora esporgar-la de barbarismes, darrerament tan ficadissos o invasors que roseguen la seva riquesa i puresa.

Una darrera recomanació, especialment adreçada als nostres “pares i mares” de la pàtria municipal que darrerament s’han mostrat tan generosos com encertats en proclamar fills Il·lustres i predilectes. El manacorí Antoni Llull Martí és un fill de Manacor que té molt bona traça i habilitat, o sigui, tranc. Per a la pròxima fornada, podria ser un excel·lent candidat a la predilecció, per tantes “bones obres” amb què ha enriquit, elogiat i dignificat la cultura del poble de Manacor. Demostrarien, una vegada més, tenir com n’Antoni, molt bon tranc.