skip to Main Content

Toponímia creativa

Començarem per Albocàsser, tot i estar dins el terme de Manacor, com tantes cales, havia tengut sempre propietaris felanitxers. Els darrers, abans de passar a gent de la indústria de les begudes carbòniques ensucrades i enfitoses, havien pres el topònim com a malnom, així eren coneguts com a d’Albocàsser. Un d’ells, Jaume d’Albocàsser, signava articles i llibres costumistes amb aquest mateix nom. Ara resulta que els nous propietaris, no sé si per donar empremta personal a la casa, exhumaren o s’inventaren un topònim nou i més exòtic d’escriptura: Aubocassa. De tot d’una vaig pensar que ho feien per a la seva producció d’oli, mediocre però caret, però llavors vaig veure, esbalaïts els meus sentits, que també tenien la barra d’entaferrar el nou nom al camí i a l’entrada de les cases. Això ja els retrata.
De camí cap a casa també trobam Son Joi i Son Soler Vell i Nou. La grafia exòtica que fan servir és Son Joy, segurament amb qualque tradició d’escriptura, però la qüestió és embullar. I ja no en parlem dels Son Soler, corresponents a tres cases. Només una d’elles té una placa on el topònim apareix ben escrit, Son Soler Vell. Les altres dues es decanten per la meravella de Son Solé Vell. Ja que hi són podrien haver posat Son Solé Vey. Cabessita loca!
Crec que a vorera de mar és on la toponímia creativa va esdevenir més potent, ara amb una tendència a la baixa.
Primer hi hagué una batalla contra els calons. Ara tot són cales, quan jo era al·lot diferenciaven entre cales, caletes i calons… com a mínim. En el cas de Santanyí hi havia un lloc on anaven a rentar i a remullar les egües que pasturaven per la garriga, potser del Puig Gros, per això era conegut com el Caló de les Egües, ara empastifat de casetones i xibius s’ha acurçat en Cala Egos, pronunciat en totes les llengües del món. Ja dins el terme de Felanitx, tot i que els quíbers felanitxers i santanyiners són germans per s’Horta i Calonge, existia el Caló den Marçal. No vaig conèixer aquest individu, però devia ser qualcú que es mereixia donar nom a un caló deshabitat, però que havia servit de portet auxiliar de l’altre, per això també existia el topònim antic el Portitxol per a aquest lloc, ara devastat. L’odi als calons l’ha eixalat en Cala Marçal, que ningú relaciona amb cap senyor perquè tenen la sort del llumeneret blau de l’hotel normalitzat en Cala Marsal.
Si prenem vorera vorera cap al terme de Manacor – qui sap on eren les fites veres?- arribarem a una de les meravelles toponímiques de Quíbia i potser de l’illa. Quan s’acaba Cala Murada, comencen les Calas – ara ja oficilatizat en Cales, no sabem pas per qui – de Mallorca. Es Domingos Petit, Es Domingos Gran, na Romeguera i cala Antena, esdevingueren per obra i gràcia de savis urbanitzadors “Calas de Mallorca”. Jo no conec els motius que els menaren a prendre aquesta valenta decisió. Potser els topònims de tota la vida eren anodins, poc comercials, grisos, al costat del nou topònim que immortalitzava aquestes cales pelades com a les úniques realment mallorquines. Fins ara hi ha hagut sort perquè cap altre urbanitzador o polítics de Calvià, Andratx, Son Cervera o Santanyí ha motat, però quan qualcú posi plet per aquesta apropiació il·legal del nom de l’illa, què passarà? Perquè clar, cala Mosques o cala Figuera no són cales de Mallorca?
Seguim endavant sense por i podrem arribar a l’Estany den Mas, “pero qué dice, esto no hay quien lo entienda, le pondremos Cala Romántica, ya verás”. Així, aquell topònim pagerol i gairebé malsonant esdevingué cala Romàntica o simplement sa Romàntica, com li deien els picadors per distingir-la de sa Tropicana, que havia oblidat dir-vos que també era una nova denominació, molt més moderna i cosmopolita dels Domingos Petit. Un altre dia ja parlarem del meravellós topònim insistent i perfumat de resina de la Costa de los Pinos o Costa dels Pins.

Back To Top
Search