Tornen els enemics del debat i de la llibertat d’expressió

Aquests darrers dies han estat denunciats per adoctrinament els instituts de Marratxí, Sineu i Felanitx

Els falsos profetes de les denúncies per adoctrinament contra escoles de les Illes Balears tornen anar fora corda aquestes darreres setmanes. La més recent de les seves envestides han estat les denúncies presentades per Vox i Ciudadanos contra tres instituts, pel fet d’haver organitzat actes amb motiu de l’aniversari de l’1 d’octubre.

En el cas de l’institut de Marratxí, s’acusa una professora de repartir llaços grocs entre els alumnes. El cert, però, és que l’acte en qüestió havia estat organitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans del centre per als cursos de batxillerat en el temps de pati. Durant aquesta acció, la professora denunciada s’havia limitat a donar llaços grocs a aquells alumnes que n’hi havien demanat; en cap cas en va fer un repartiment indiscriminat, tal com recullen alguns mitjans, que falten d’una manera descarada a la veritat.

Per la seva banda, a l’institut de Sineu, les accions que s’han denunciat no varen ser ni promogudes ni tampoc varen comptar amb cap tipus d’implicació, ni activa ni passiva, per part del professorat del centre. A més, els cartells que hi han aparegut aquests dies en suport al referèndum català duen l’autoria dels Alumnes de l’institut de Sineu per la llibertat. Que per ventura certs mitjans informatius i alguns partits polítics desconeixen el dret d’associació estudiantil? O és que s’estimarien més que aquest dret dels nostres joves estàs censurat o, encara millor, eliminat?

Cal que tornem a denunciar i a condemnar sense embuts els intents de certs partits polítics i d’alguns mitjans de comunicació d’evitar el debat a les aules d’aquelles realitats socials que es donen fora de l’escola i que, com és natural, plantegen qüestions en els nostres alumnes. L’escola ha viscut massa temps al marge del seu entorn, aliena als desafiaments, conflictes i canvis constants que es produeixen d’una manera molt ràpida en el si de les nostres societats. No pot seguir mantenint una neutralitat que només interessa a aquells que volen conservar i fer créixer els seus privilegis.
Tampoc es pot admetre que, amb l’acusació falsa d’adoctrinament, desaparegui de les nostres escoles i instituts l’anàlisi de la realitat social, l’esperit crític i la denúncia de totes aquelles situacions d’injustícia; alhora que cal condemnar la tergiversació, la mala fe i la intoxicació permanent d’alguns mitjans en contra de la bona tasca dels nostres ensenyants.

Com deia un professor de filosofia en una carta que va enviar a la premsa fa un temps, “la pluralitat és inherent a les societats democràtiques i lliures i el conflicte és una expressió d’aquesta pluralitat. Que, malgrat la pluralitat d’idees i d’interessos, hi ha un valor fonamental i superior, que és el de la convivència. I que la convivència necessita el diàleg, la confrontació d’arguments i l’establiment de procediments, no per resoldre els conflictes, sinó per gestionar-los”.

Montserrat Nadal