Begoña Martínez (Lima, 1995) és gestora cultural i impulsora del Club de lectura no mixt sobre Feminismes Islàmics. Es reuneixen cada dos divendres a l’espai de creació Suralita. Parlam amb ella del present i del futur del col·lectiu.
El vostre club de lectura potser és el més jove de Manacor. Com va començar tot?
Per iniciativa de l’artista i activista Lluïsa Febrer, ella n’és la fundadora i amb ella començàrem a llegir assajos i novel·les de temes molt diversos, com l’experiència trans o la prostitució. També teníem un interès especial en autores no occidentals i a partir d’aquest còctel decidírem posar en marxa aquest club de lectura.
És un grup no mixt, en el qual només hi participen dones…
Sí. És així per posicionament polític i també a escala simbòlica. És un grup de dones i per a dones. Volem crear un ambient de privacitat i llibertat per parlar de qüestions que encara ens resulten violentes d’expressar en un context patriarcal com el que vivim.
Per què us centrau en els feminismes islàmics?
Per l’interès que tenim en autores no occidentals i per entendre realitats amb les quals convivim. La comunitat migrada és prou ampla a Manacor i a Mallorca. I dins aquest col·lectiu les musulmanes hi tenen un pes especial.
I n’hi participen de dones musulmanes al club de lectura?
Sí. Ara és el ramadà i és complicat que venguin, però tenim algunes companyes que hi venen i aprenem molt amb elles. En total, ara som entre 7 i 15 dones.Totes aportam perquè funcionam com una escola d’autoaprenentatge. Som com mestres i ignorants al mateix temps. Cadascú descobreix un llibre nou, una lectura complementària interessant, un nou autor o autora. Tot això ho posam en comú, proposam algunes d’aquestes lectures i en parlam entre totes.
Què demanau a les dones que vulguin incorporar-se al club?
Estam obertes a totes les dones que vulguin formar-ne part. Ens reunim cada dos divendres al centre de creació Suralita, a foravila. Basta enviar un correu a hola@suralita.com i li direm com arribar-hi. Cadascú llegeix en funció de la seva disponibilitat i tothom pot intervenir en el debat.
Quins són els llibres que més passions aixequen?
Evitam les lectures feixugues i súper especialitzades. Damunt la taula tenim la novel·la Dilluns ens estimaran, de Najat El Hachmi; El harén de Occidente, de la sociòloga Fátima Merissi; la novel·la humorística PornoBurka, de Brigitte Vasallo; o l’assaig La cárcel del feminismo, de l’arabista i politòloga Sirin Adbi Sibai. Tot és molt divers, però cap d’aquestes autores no s’endinsen en debats filosòfics o tan erudits que no es puguin entendre. Evitam el saber per saber, volem entendre.
Quins plans de futur teniu?
El nostre desig és continuar i poder convidar autores vinculades a aquesta línia de pensament. No fa falta anar gaire enfora.Sirin Adbi Sibai és iraniana, però viu i s’ha format a l’Estat. Tenim veus ben potents a prop i ens agradaria aconseguir la manera de fer-les venir. I el pla de cada trobada del Club de Lectura sobre feminismes islàmics de Suralita és acabar el debat juntes al Bar Gomila.
